Gir de guió amb un final satisfactori per a la Boteria Torner, la darrera empresa catalana capaç de fabricar tant botes com bocois i tines de fusta per a la criança del vi. Els orígens d'aquest negoci penedesenc es remunten al 1739 i fins ara estava regentat per la vuitena generació de la família Torner, que a principis d'any va comunicar que a l'abril tancarien per jubilació.

La família va fer-ho extensiu amb una carta i ara, mitjançant una de nova dirigida a clients i proveïdors, en aquest cas dels nous propietaris, s'anuncia la salvació de la boteria, que està especialitzada en la fabricació amb fusta de castanyer.
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Boteria Torner 1739 (@boteriatorner1739)

"Un grup de gent amant de Catalunya, del Penedès i en part lligats amb la Boteria Torner i amb el món del vi en general, ens hem posat al capdavant, per agafar el relleu de la família Torner amb el seu ajut i suport i donar-li una nova vida", expliquen els nous propietaris a la missiva. Són el celler penedesenc Suriol, amb Assís i Francesc Suriol al capdavant (fill i pare, respectivament); Núria Guillaumes, enòloga que fa una dècada va treballar a la boteria i que està vinculada a la família Suriol, i Sergi Camps, que ha estat implicat en el sector vitivinícola amb l'empresa Maquinaria Moderna, de la qual n'és expropietari.

Tant els nous com els antics responsables de la boteria han compartit amb Cupatges la seva satisfacció per la preservació del negoci, un desenllaç inesperat fins no fa gaire. A parer de la família Torner, que el negoci tingui continuïtat és "una notícia molt bona", celebra Montse Mitjans, dona d'Agustí Torner, del qual revela que tenia un bon disgust pel tancament: "S'acabava tota la història nostra". Per la seva banda, Assís Suriol, que ha assumit la direcció del negoci, remarca el paper clau que ell ha exercit per salvar l'empresa: "Realment la Boteria Torner estaria tancada si no fos per nosaltres".

El castanyer ha estat essencial

Mitjans explica que feia temps que buscaven traspassar el negoci, però no havien trobat qui l'assumís. El desembre passat van tirar endavant la venda del solar de Sant Cugat Sesgarrigues on fins ara la Boteria Torner tenia les instal·lacions. Els nous propietaris els havien donat fins al 15 d'abril per deixar-les lliures, així que els Torner havien previst treballar fins llavors per acabar de consumir la fusta en estoc. Entre els plans de la boteria també figurava vendre la maquinària a tres boters que hi estaven interessats: dos del sud i un de La Rioja.

Ara bé, quan Mitjans va trucar a Suriol per assabentar-lo del tancament ell es va quedar "de pedra" i ha fet mans i mànigues per evitar-ho. Els Torner van rebre moltes cartes lamentant la pèrdua del negoci, però Assís va decidir anar més enllà i, a més de la seva família, ha unit esforços amb Sergi Camps.
 
La compravenda no es va formalitzar fins al 31 de març, tan sols dues setmanes abans que expirés el termini per alliberar la nau de Sant Cugat de Sesgarrigues que els Torner havien venut prèviament. De retruc, això ha complicat més l'operació, de la qual no n'ha transcendit l'import, i ha implicat buscar un nou emplaçament per a l'empresa, que és a Vilafranca, municipi on la Boteria Torner té els orígens.

Perquè tota aquesta operació hagi arribat a bon port ha estat essencial que la boteria estigui especialitzada en la fabricació amb fusta de castanyer, que representa el 80% de la facturació (el 20% restant queda repartit entre el roure americà i el francès). Suriol considera imprescindible que no es perdi la fabricació de bocois de castanyer i recorda que fa dues dècades que ja els van començar a potenciar juntament amb el també celler penedesenc de Can Ràfols dels Caus. "Part de la meva identitat de Can Suriol i part de la identitat que ha de tenir el Penedès va lligat als bocois de castanyer", reivindica. Per tant, si bé creu que no es pot perdre un ofici artesà com el de boter -"que m'expliqui algú què és un país de vins sense una boteria", subratlla-, també admet que "si els Torner només haguessin fet roure francès i americà la boteria se'n va en orris".

A la nova ubicació de Vilafranca ja han començat a funcionar i serveixen comandes gràcies a l'estoc acumulat, amb la idea d'estar a ple rendiment aquest mateix juny per atendre la pròxima verema. Pensen mantenir la mateixa línia que fins ara durant els pròxims mesos i reflexionar de cara a l'any que ve sobre aspectes com incrementar la qualitat de la fabricació amb fusta de castanyer. Així mateix, aspiren a convertir-se en un nou referent turístic i, segons Suriol, prenen com a model l'Espai Xocolata de Simón Coll a Sant Sadurní d'Anoia, on molts visitants que acudeixen a la població també hi fan parada. "La Boteria Torner hauria de fer la funció que fa Simón Coll a Sant Sadurní", assevera.

Aquí podeu veure el procés de fabricació d'una bota

La missiva per a clients i proveïdors

A la carta que han rebut els clients i proveïdors, els nous propietaris recorden que la Boteria Torner és una empresa amb una llarga tradició documentada des del 1739 i que "s'ha guanyat el respecte i la reputació del sector". Després de més de quaranta anys al capdavant, la missiva especifica que els fins ara propietaris van decidir deixar l'espai de Sant Cugat Sesgarrigues on havia estat la boteria -des del 1998- i jubilar-se. "Quan ho van anunciar molts vam pensar que era una molt mala notícia pel sector i per Catalunya en general, perquè es posava fi al gremi de boters de Catalunya, patrimoni immaterial i cultural del nostre país", es relata a la carta, i d'aquí que n'hagin decidit prendre el relleu per evitar-ne la desaparició.

Els nous propietaris expliquen que, en primer lloc, han mantingut els treballadors -entre ells, els quatre operaris que fabriquen les botes- i han hagut de buscar la nova ubicació, que significa el retorn del negoci als seus orígens a Vilafranca del Penedès. La nau del número 67 del carrer Melió on s'emplaça ara l'empresa és molt a prop de l'antic obrador de la família Torner i allà mateix on als anys cinquanta la família Miarons fabricava botes i tines de grans dimensions.

"Pensem que retrobant els orígens recuperem identitat", prossegueix la missiva, i els Torner estan ajudant en tot el que és necessari per assegurar un bon relleu.
Segons els càlculs de Mitjans, fins ara els Torner tenien uns 800 clients -molts d'ells, catalans- i podien fabricar unes 200 botes mensuals, cosa que permet fer-se'n una idea de la rellevància d'aquesta empresa. "Volem que sigui un projecte coral de territori, un projecte de país", s'indica al final de la missiva dels nous propietaris, motiu pel qual volen escoltar tothom "per a guardar, millorar i protegir per futures generacions l'ofici de boter", i afegeixen: "Us volem a tots implicats en aquest projecte, des dels proveïdors fins als clients passant per tots els amics i coneguts que ens vulgueu donar un cop de mà".

Una història que ve de lluny

La Boteria Torner va néixer el 1739, quan Simó Torner, boter de professió, es va casar amb Teresa Estalella, filla també de boter. D'aquesta manera es va donar continuïtat al taller de la família Estalella i va iniciar-se la saga dels Torner, segons es detalla al lloc web del negoci. Cap al 1950 Josep Torner i Jove, sisena generació de la família, i el seu fill Josep Torner i Martí, obren un nou taller a Vilafranca del Penedès i el 1998 es fa el trasllat a Sant Cugat Sesgarrigues, on fins ara es trobava la boteria amb la vuitena generació al capdavant.