Puntualment, els tastos es tenyeixen de solidaris per atendre les emergències a les quals ens té avesats aquest món boig. Els dimarts de les dues últimes setmanes han servit vins de Síria i Turquia a 6 euros la copa per fer costat els afectats del terratrèmol. El 100% de la recaptació el destinen a la Creu Roja. El sommelier Fredi Bassal, que va rebre el negoci de mans del seu pare l’any 2011, es desvincularà en breu del dia a dia de Vinus & Brindis. Ha començat a cuidar mitja hectàrea de vinya a Blancafort (Conca de Barberà) amb la intenció de fer-hi vi i, en paral·lel, iniciarà un projecte en el sector càrnic, a Osona. Vol prendre distància i agafar perspectiva, però no abandonarà els #strangerwines que va crear amb la idea de fer comunitat. Diu que la seva mirada envers el món del vi li deu al viticultor penedesenc Amós Bañeres.
Foto: Vinus & Brindis
Ruth Troyano: Com neixen els #strangerwines?
Fredi Bassal: Va ser pel comentari d’un client que ens va dir que teníem vins que no coneixia ningú. Ho vam engegar el setembre de 2017. Li vam donar la volta al mitjó i a partir d’aleshores cada setmana hem descobert vins singulars. Ens va ajudar molt a posicionar-ho la sèrie Stranger Things. És una iniciativa entusiasta i generosa. Busquem exotisme però també l’equilibri amb les propostes de tast. Després de cinc anys tenim clients que ens proposen ells mateixos els vins singulars a tastar. Ja n’hem obert més de 200.
R.T.: Les dues últimes sessions han estat dedicades a vins de Turquia i Síria
F.B.: Sí, també són vins insòlits perquè no estem acostumats a beure’n. Hem volgut reunir diners i destinar-los als afectats del terratrèmol. A Síria hi ha tres cellers, amb capital de fora. Ens ha costat molt portar les 4 ampolles de Bargylus amic que és guia turístic que ens ha fet de pont. Són vinyes de varietats franceses cultivades per la família Saadé, és anyada 2014 perquè més recentment el conflicte ha impedit fer vi al país. I les ampolles que hi ha, se subhasten. A Turquia, per altra banda, hi ha bons vins, i també interès per fer-ne i s’ha desenvolupat l’enoturisme com ha passat primer a Europa. La iniciativa ens ha portat clients que normalment no havíem vist a Vinus & Brindis.
R.T.: Les dues principals accions de la botiga neixen de comentaris desafortunats de clients...
F.B.: No deixaré mai que una mala crítica m’enfonsi. Com la d’un client que em qüestionava que no tingués vins per sobre de 300 euros. Nosaltres defensem el moviment antiesnob. Vam crear el #zumodepepino per beure vins a copes d’ampolles de cost més elevat que la mitjana. Quan la divideixes, es fa més assumible. A la botiga tenim més de 200 referències actualment.
R.T.: Què ha estat clau en la consolidació de Vinus & Brindis?
F.B.: Una botiga de vins no és gaire rentable. N’hi ha moltes i de molt bones a Barcelona i algunes han tancat recentment i és una llàstima. El marge del vi és baix, però al mateix temps també observem que cada cop que obre un lloc nou és notícia i això és molt positiu. Nosaltres ens hem centrat en els vins naturals, de molt poca intervenció i tenim un públic diferent que ens agrada.
R.T.: A Vinus & Brindis hi sou l’Alonso Duarte, en Dani Sala i tu. Però ara vols prendre’n distància...
F.B.: Penso que no sóc imprescindible i en certa manera he pensat que la meva figura era massa omnipresent. Seguiré amb els #strangerwines. Em centraré en la mitja hectàrea de vinya que he arrendat a Blancafort, a la Conca de Barberà, i en un projecte de cria de porcs en llibertat a Osona, amb la meva dona. Quant al vi, crec que tot sommelier té sempre l’aspiració d’elaborar-ne. Ho he fet puntualment al costat d’Eva Vega, Josep Maria Mitjans i Toni Coca, però ara el cos em demana fer-m’ho meu. Compartiré projecte amb Nacho Vicente. Ja hem podat junts la vinya de macabeu plantada al 67, a la partida La Ricofa, amb el guiatge d’en Biel Bartra, del celler Vega de Ribes. Feia 5 anys que estava abandonada i hem hagut de netejar-la primer. Hem après a actuar instintivament i a escoltar la planta. De moment la nostra missió és cuidar la vinya, però la il·lusió és fer vi. Busco tenir una altra perspectiva d’aquest sector. Viure aquell esforç que m’han explicat. I crec que el dia que el somni es compleixi, ho valoraré encara més.
R.T.: Cap a on han d’anar les botigues de vins?
F.B.: Hem d’aprofitar que el consumidor està més que mai disposat a escoltar-te. El discurs ha de ser teu, has de ser honest. A nosaltres ens agraden els vins amb personalitat i amb els clients practiquem la confiança. Conèixer el seus gustos, fugir de modes i tendències. Com a consumidor, sé que puc comprar vins en una única botiga però a vegades en visito tres, perquè m’aporten coses diferents. La meva visió del negoci, a Vinus & Brindis, neix d’una visita d’Amós Bañeres després d’haver rebut el llegat del meu pare. Em va explicar el vi des de la perspectiva de la vinya. Em va fer obrir els ulls i vaig canviar l’essència del que havíem estat des dels inicis, fa 20 anys.
Foto: Vinus & Brindis
Fredi Bassal és llicenciat en administració i direcció d’empreses. Abans d’encarregar-se de Vinus & Brindis, va treballar en el món de la publicitat, el màrqueting i el cinema. Li agrada cuinar i cuinar amb vi. Actualment fa un curs per endinsar-se en les arts culinàries japoneses. Quan poda la vinya de Blancafort escolta música hardcore perquè el motiva i concentra, però a casa sonen els ritmes llatins dels anys 20 als 60 o el mambo italià. Té un paladar entrenat i tria a consciència els vins que destapa. Aquesta voluntat seva de ser antiesnob a la botiga, la manifesta també a casa.
Confessa que, a diari, beu vi de bag-in-box, el Gots de l’Agrícola Corbera d’Ebre (DO Terra Alta) que també venen a Vinus & Brindis. A la barra de la botiga de vins, els públics es fonen, s’entenen i es complementen, malgrat que hi hagi perfils tant diferents com l’enòleg de Selva Vins o una parella que s’està introduint en el sector a través dels cursos que el seu soci Alonso Duarte imparteix als centres cívics de Sants i a Les Corts. El vi esborra sempre fronteres.
