El valor del Trobat a la DO Costers del Segre

Per La Guia de Vins de Catalunya: La recerca de varietats antigues i autòctones arreu del territori i els projectes de recuperació que esdevenen representen per la viticultura catalana un alè d’aire fresc i una posada al dia de les arrels que havien quedat arraconades.

El millor vi de Catalunya segons La Guia és aquest

| 23/01/2023 a les 20:06h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Vins, varietat Trobat, Trobat, DO Costers del Segre, raím negre
Varietat Trobat
Varietat Trobat | DO Costers del Segre
El projecte de recuperació de la trobat, varietat negra històrica de Ponent i gairebé desapareguda fa palès l’esforç que han fet els pagesos per mantenir el patrimoni vitícola de la zona juntament amb el treball realitzat per l’Associació Slow Food Terres de Lleida- Cultures Trobades que han permès que puguem tastar 4 vins de la varietat Trobat de la seva primera collita que han vinificat.

El trobat “varietat retrobada”
Qui pensi que, com que es tracta d’una varietat històrica i autòctona catalana, a La Guia li entrarà bé i que estem contents de tastar-la, encertarà només a mitges. Certament som defensors des de fa 15 anys de la recuperació patrimonial de les varietats del país, però tenim claríssim que no tan sols per ser de varietat autòctona el vi serà bo per sé, i si és de varietat forana ja serà un desastre. Això ho saben els que ens segueixen i llegeixen a l’edició anual, la resta parlen per no estar callats.
 


Foto: Guia de Vins de Catalunya


L’altra qüestió és si realment es tracta d’una varietat històrica del vi català; és a dir, si realment mai ha format part de les que han estat sempre presents entre les triades per fer vi, perquè no es tracta només d’haver trobat un cep perdut i de repicar-lo, sinó també de la importància de cada varietat en la història del vi català. Si és una varietat de la qual mai s’havia parlat abans, o que de tan remotament autòctona és desconeguda per a tothom, cal plantejar-se si realment serveix per dibuixar la tipicitat futura del vi català, atès que no té cap connexió real amb la tradició ni amb el vi coneguts fins ara.

Té una identitat molt marcada i una qualitat que permet convertir-la en la bandera de la recuperació de la tipicitat perduda a Costers del Segre

Podríem dir que el trobat, sigui blanc o negre, és una varietat antiga, conegut per mitjà de documents i classificat, però no tenim cap registre del vi que produeix. L’únic vi català de trobat blanc que havíem tastat mai ha estat un escumós de mètode tradicional fet per Lagravera fa uns quants anys, que deixava veure molta classe i un potencial d’envelliment molt interessant en base a una acidesa elegant i fresca; això a banda del maltractament que en fa de la varietat el celler Sella & Mosca a L’Alguer, on li diuen Torbato. Però del trobat negre sempre havíem sentit parlar sense haver pogut arribar a valorar mai un varietal fet amb la intenció que tenen aquests quatre que hem rebut; fer-ne un tast comparatiu.

Els vins
4 vins elaborats per 4 cellers, Raimat, L’Olivera, Cérvoles i Mas Blanch i Jové.
4 vins que cada celler ha portat al seu terreny, que palesen la seva manera d’elaborar  i l’estil que els caracteritza, tot i que es tracti d’una varietat de la que en saben poc. Cap celler ha fet servir la criança en fusta per tal de deixar-nos veure, olorar i conèixer la varietat. Tant de bo hagi estat una de les premisses de l’experiència, atès que la fusta hagués tapat bona part de la percepció de les aromes primàries, que són les que ens interessen per conèixer el potencial de la varietat.

El tast està descrit segons l’ordre que vam seguir.
Les diferents vinificacions ens les van facilitar els cellers.
 


Foto: Guia de Vins de Catalunya


El Trobat de Raimat

Vinificació: Maceració de 5 dies i fermentació en dipòsit d’acer inoxidable. Posteriorment roman 5 mesos en àmfora de gres porcellànic.
El més explosiu i directe, el que més futur li promet al Trobat, amb molta fruita vermella tant en nas com en boca. D’un tast analític de les varietats que la “modernitat” del vi català de la segona meitat del XX va arraconar i condemnar a l’oblit (sumoll negre, morenillo, mandó, trepat negre) s’extreu la conclusió que el que no tenien, bàsicament, és tota la fruita que els nous temps demanaven; però no és el cas d’aquest vi, hi ha un carro de fruita vermella, cruixent, àcida i fresca que desmenteix la teoria anterior i fa més gran el pou de provincianisme en que va caure el vi català amb les varietats franceses. Tenia molt més a veure amb el nom que amb la qualitat.

Pensat com a vi jove, com a presa de contacte per tantejar els límits, l’equilibri en l’elaboració busca un perfil proper, on el trobat es manifesta diferent sempre dintre d’uns paràmetres clàssics d’elaboració. La fruita és profunda i diversa, però destaca una nota molt original de cirera de pastor i mangrana, combinada amb tocs resinosos i mentolats que el fan divers i diferent alhora. Probablement aquesta càrrega extra de fruita és buscada no només des d’una verema conscient del que es volia obtenir, sinó també per mitjà d’una maceració força llarga; però la varietat ha respost extraordinàriament bé al repte.

El Trobat de Mas Blanch i Jové

Vinificació: La verema més tardana de tots els cellers (13 d’Octubre). Fermentació amb llevats indígenes i maceració amb les pells en dipòsits petits d’acer inoxidable un mes.

Molt  fidel al tarannà del celler, amb un toc molt agosarat de sobremaduració que afegeix al nas una punta d’oliva negra molt peculiar (no cal considerar-la com un defecte, està perfectament integrada). Potser li falta una mica d’equilibri per la banda de l’acidesa i la frescor, però ens ensenya que aquesta varietat pot treballar amb diferents moments de verema. Un vi dens i potent ideal per fer un menú maridatge, atès que la seva potència pot provocar una mica de cansament. Aquest camí és revelador de la possibilitat de fer una versió Premium (segons el mercat) d’aquesta varietat, i també, d’altra banda, que és una varietat amb prou personalitat per no malbaratar-la en cupatges (menys encara en cupatges amb foranes).
 

Foto: Guia de Vins de Catalunya



El Trobat de Cérvoles


Vinificació: Fermentació de  10 dies en dipòsit d’acer inoxidable fent remuntats molt suaus cada dia de forma manual. Criança en ou de ciment amb treball de mares fins l’embotellament a Juny del 22.

Elegant i seriós. Els aromes són de fruites negres molt més aplacats, tot i que en boca i després de decantar-lo són més evidents; no per això hem de dir que la fruita no és present, sinó que es tracta d’una interpretació diferent dels mateixos trets. La fruita negra de bosc no aporta la sensació d’acidesa, que no és tan cruixent sinó força més centrada en registres cítrics que van una mica pel seu compte. És més llarg a la boca, amb tocs fumats i més estructura, i una acidesa que torna al final amb una frescor cítrica molt agradable. Un estil de vi menys immediat, que potser busca sensacions més tradicionals en la línia dels vins més coneguts del celler (especialment de la garnatxa).

El Trobat de l’Olivera

Vinificació: Fermentació en dipòsits de 500 litres, a temperatura controlada i amb remuntats manuals periòdics.

Al nas hi ha molta salaó. És possible que hi hagi una mica de sucre residual que no resulta desagradable; ensenya tocs de préssec, cireres en licor, conservant alhora una vora salada que l’equilibra fins a la retro. Necessita unes anyades més per trobar el que buscaven, atès que està afectat per una elaboració que uns mesos després no ha aconseguit evitar la reducció que és palesa per mitjà d’aquestes aromes de salaó que arriben al tomàquet sec. És interessant per trobar els límits de la varietat com abans millor.
 

Què hem d’esperar de les properes vinificacions?

Encara no hem parlat amb els cellers, i per tant és encara una incògnita. Però de moment podem dir que això ha començat amb un bon concepte com a pedra angular, que té tres cares: la primera, no enfustar la varietat per tal de conèixer-la tan aviat com sigui possible; la segona, repartir-se entre els cellers la responsabilitat d’explorar les diferents maneres d’elaborar-la segons la verema, el recipient, la maceració, el temps de criança i el tipus de vi final en que pensava cadascun dels elaboradors implicats; i la tercera, l’aplicació del veritable concepte de denominació d’origen, cap altre que proposar la diferència entre un vi i un altre no per mitjà de cupatges o de varietats exòtiques (o també del que passa molt sovint, ambdues coses alhora), sinó a través de la interpretació particular de cada celler de la mateixa varietat tradicional, pròpia de la zona.

Si el desenvolupament del projecte segueix aquest camí anirà bé; cada celler pot seguir explorant la via que més li agradi entre les quatre després de veure la reacció de la varietat convertida en vi o, potser, iniciar nous camins que encara no s’han explorat dintre de les immenses possibilitats tècniques que existeixen actualment, sempre disposant de tota la informació prèvia.

Pensem que els resultats no permeten accelerar les conclusions de l’estudi si no és per confirmar dues impressions que traspuen de seguida: que es tracta d’una varietat de primer nivell, i alhora que tampoc encertarà qui pensi en barrejar-la amb altres de “millorants”. Per això el nostre parer és que, aprofitant el fet que es tracta d’un projecte finançat a través de l’Operació 16.01.01 (Cooperació per la Innovació) a través del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020, s’han de vinificar en varietal dos o tres anyades més amb la mateixa intenció: prendre nota dels límits del trobat negre, que té una identitat molt marcada i una qualitat que permet convertir-la en la bandera de la recuperació de la tipicitat perduda a Costers del Segre.

 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Codorníu homenatja el seu creador, Josep Raventós Fatjó, en commemoració dels 150 anys del primer cava
Imatge il·lustrativa
El festival tindrà lloc els dies 22 i 23 d’abril a Batea, en el marc de la Primavera de la DO Terra Alta, 10 dies d’activitats relacionades amb el vi DO Terra Alta, l’enoturisme, la cultura i el patrimoni de la comarca
Imatge il·lustrativa
L' objectiu és establir i enfortir les aliances entre ambdues institucions sobretot en matèria d’investigació i recerca
Imatge il·lustrativa
Miquel Hudin
Seguirà creixent la tendència de les Newsletters o desapareixerà de la mateixa manera que van extingir-se els blogs?