A Catalunya, és molt habitual -gairebé tradició- anar a un bar i, si tampoc es té massa gana i es vol acompanyar una cervesa o un refresc amb algun menjar senzill, demanar un biquini. Evidentment, el cambrer i el cuiner ho entendran com un sandvitx de pernil dolç i formatge i en uns pocs minuts el portarà ben calent al client.

Ara bé, compte si el demanés fora del país o d'algun altre territori de parla catalana, perquè deixaràs al cambrer impactat o es posarà directament a riure. A la resta de l'Estat, el nostre biquin es diu sandvitx mixt. Per què a Catalunya li diem biquini? L'explicació es troba a Barcelona i cal viatjar fins al 1953.

La popular Sala Bikini va obrir les portes aquell mateix any a l'Avinguda Diagonal de la capital catalana. El bar musical va portar moltes novetats a la ciutat, entre les quals un entrepà molt conegut a França anomenat “croque monsieur” que era, precisament, un entrepà calent de pernil dolç i formatge.

En plena època franquista, els anglicismes i els gal·licismes estaven molt mal vistos, per la qual cosa en un principi els gestors de l'establiment el van anomenar “l'entrepà de la casa”. El nom va anar evolucionat a “l'entrepà que fan al Bikini”, ja que la gent el va començar a demanar així en altres llocs de la ciutat. I l'evolució va continuar fins al biquini definitiu.