Els vins del Garraf es reivindiquen amb una identitat pròpia

La malvasia de Sitges i la bona acidesa dels vins són algunes de les principals singularitats d'aquest territori

El Samsó del celler Parató s'uneix a l'excusiu grup de "Gran Vi de Mas"

| 16/11/2022 a les 09:11h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Vins, malvasia de Sitges, vins del Garraf
La trentena de malvasies que s'han pogut degustar en el tast professional a Sitges
La trentena de malvasies que s'han pogut degustar en el tast professional a Sitges | Jordi Bes Lozano
El Garraf és un territori vitivinícola amb identitat pròpia. És el missatge que han transmès els cellers de la zona amb paraules i vins durant aquesta setmana farcida d'activitats al voltant d'aquesta beguda. Les singularitats dels vins del Garraf són l'ús de varietats tradicionals, amb la malvasia de Sitges al capdavant, però també qualitats que es poden captar en els vins independentment del raïm amb el qual estan elaborats.
Entre aquestes qualitats hi figuren el terreny calcari, que potencia l'acidesa -i la capacitat de guarda dels vins-, l'efecte de la marinada, que permet refrescar el raïm malgrat l'increment de temperatures i aconseguir unes maduracions més lentes i equilibrades, així com el bosc mediterrani que envolta els ceps, que és un paisatge que es pot fer present en l'aroma dels vins, i l'existència de vinya vella. Tot plegat porta els cellers a parlar de "l'ADN Garraf".

La voluntat de mostrar aquestes singularitats s'ha evidenciat en el tast professional de vins d'aquest dilluns al Palau Robert de Barcelona, que ha suposat la presentació a la capital catalana del col·lectiu Vins del Massís del Garraf, el qual aglutina una quinzena de cellers. També s'ha fet palès en esdeveniments vinculats a la 8a Setmana de la Malvasia de Sitges, amb epicentre a la població que dona el nom a la varietat, com ara el tast professional que s'ha organitzat al Centre d'Interpretació de la Malvasia (CIM) sitgetà també d'aquest dilluns.

El Garraf forma part de l'àmbit de la Denominació d'Origen (DO) Penedès. Als dos tastos s'hi han pogut degustar elaboracions emparades per aquesta DO, alguna sota el paraigua de la DO Cava i moltes sense pertànyer a cap denominació. És més, el fet d'estar en una DO (o no estar-ho) no ha estat el fil conductor d'aquests dies, sinó la intenció de mostrar què té d'especial el Garraf.

Si bé hi ha cellers que prefereixen mantenir la cautela i sostenen que no s'ha arribat a plantejar la possibilitat de crear una DO pròpia, diverses de les veus consultades asseguren que aquesta opció s'ha posat sobre la taula i debatut en alguna reunió a la qual han assistit. Fins i tot apunten que el naixement del col·lectiu que agrupa cellers del Garraf, que ja va celebrar un primer acte públic ara fa un any a Sant Pere de Ribes, conduirà tard o d'hora cap a la creació d'una DO específica per al Garraf.

Selecció de vins per al crític Luis Gutiérrez


Sigui com sigui, les ganes de marcar perfil propi de "l'ADN Garraf" s'han fet més que evidents, com ho testimonien detalls com l'ús d'un logotip del col·lectiu Vins del Massís del Garraf. S'ha pogut veure tant imprès en el mantell de tast fet de paper que s'ha emprat a l'acte del Palau Robert com en alguna glaçonera per refredar els vins durant la Setmana de la Malvasia.

També s'han constatat en el tast que han guiat els sommeliers David Martínez i Sergi Figueras al Palau Robert, mitjançant el qual s'ha fet un recorregut per 12 vins. I no es tractaven de qualssevol, sinó que han estat els 12 seleccionats perquè els valorés l'influent crític de vins Luis Gutiérrez, tastador de la revista The Wine Advocate de Robert Parker, aprofitant que havia de tastar vins catalans.
 


Els sommeliers David Martínez i Sergi Figueras amb els 12 vins tastats del Garraf. Foto: Jordi Bes Lozano


La selecció per a Gutiérrez es va fer d'entre aquells que, segons Martínez, poden ser més representatius del Garraf i està formada per l'Ul·livella de Masia de la Roqua (blanc de xarel·lo), el Valldolina Xarel·lo (blanc), el Gentlemant de Clos Lentiscus (ancestral de xarel·lo), el Sasserra de Vega de Ribes (blanc de malvasia de Sitges), el Xarel·lo Pairal de Can Ràfols dels Caus (blanc), el Subirat Parent de Finca Valldosera (un cava amb marcat gust de tarongina que molt possiblement ningú diria que és del 2011), el Foresta Sumoll (negre), l'Avi i el Matxo del celler Puig-Batet (negre de carinyena), Parañy de Viladellops (també negre de carinyena), un nou Tardatio de Clos dels Guarans (una malvasia vermella i blanca amb criança oxidativa que trenca esquemes), Malvasia Seca del Celler de l'Hospital de Sitges (dolç de malvasia de Sitges) i vi de la bota del racó de Torre del Veguer (també dolç de malvasia de Sitges).

Gutiérrez els ha puntuat tots per sobre dels 91 punts, ha recalcat Martínez, que ha conclòs el tast guiat defensant que "els vins del Garraf tenen molt de potencial" i estan marcats per l'acidesa, la salinitat, la mineralitat i el bosc mediterrani, elements que es poden percebre en els vins. Molts d'ells també tenen un grau alcohòlic força contingut i que pot estar entre l'11% i el 12%. Figueras també ha subratllat que, davant de tot això, a l'àmbit del Penedès "no cal anar al Pla de Manlleu a buscar més alçada", perquè la frescor que es busca obtenir de plantar més amunt ja hi és al Garraf, on les vinyes estan entre a nivell del mar i els 600 metres.

Una de les característiques que més han sobresortit en aquests tastos ha estat la capacitat de guarda dels vins del Garraf i, per demostrar-ho, diversos cellers han deixat tastar ampolles que ara estan al mercat i la mateixa elaboració d'unes quantes anyades abans. En els vins de malvasia de Sitges aquesta qualitat és de les principals. Aquesta varietat ha tingut un rol destacat en el tast del Palau Robert barceloní i ha estat la protagonista de la 8a Setmana de la Malvasia, que s'allarga fins aquest diumenge.
 


Presentació de la primera extracció de la Malvasia de Mar. Foto: Jordi Bes Lozano


A la fira professional de la Setmana de la Malvasia s'hi han pogut degustar una trentena de vins i la versatilitat d'aquesta varietat és un dels aspectes que ha cridat més l'atenció: s'hi han tastat vins blancs secs, brisats, que han tingut pas en àmfora o en fusta, un rosat de merlot on la malvasia aporta un punt de frescor, bombolles ancestrals, vins "naturals" sense sulfits afegits i dolços.

Alguns tenen un caràcter experimental o van néixer amb l'afany de provar, però ja hi ha vins que despunten per ser una bona expressió de la varietat, com el Blau Cru de Pardas, la malvasia de Jané Ventura, el Sasserra de Vega de Ribes, el Temptació d'Oliver Viticultors o la microvinificació d'Avgvstvs. Alhora conviuen amb propostes més atrevides, com el brisat de la Salada o un ancestral de Jané Ventura que no es comercialitza.

Una malvasia criada sota el mar


Alguns vins de malvasia de Sitges conviden a no oblidar aquell passat tan delicat en el qual aquesta varietat va estar a punt de desaparèixer, com el d'Avenc del Garraf, que el celler anomena Avenc Margalló, en referència a aquesta planta que també va estar en risc. Tot i això, enrere queden els dies en què uns pocs confiaven en la malvasia, que es va salvar pel Celler de l'Hospital de Sitges i Vega de Ribes primer, i després van venir d'altres com Jané Ventura o Clos Lentiscus.

És més, fins i tot hi ha marge per experimentar dins del mar, cosa que s'ha fet amb molt pocs vins catalans: el Celler de l'Hospital ha submergit 504 ampolles del seu Blanc Subur 2021 al Port d'Aiguadolç i els primers resultats s'han presentat aquest dimarts. Les ampolles -que no es vinifiquen a les instal·lacions del Celler de l'Hospital com fa anys, sinó a la Xarmada de Pacs del Penedès- es van submergir el 27 de juny i se n'ha fet una primera extracció parcial de 25 ampolles aquest 26 d'octubre per veure'n l'evolució.

El resultat ha sorprès perquè l'envelliment del vi dins del mar ha estat més ràpid de l'esperat. Hi ha tingut a veure que la temperatura de l'aigua està molt alta -de finals de juliol a mitjan octubre s'ha mantingut en 28 graus- i això ha facilitat que el vi faci una nova fermentació amb el sucre residual que ja acostuma a dur el Blanc Subur, de manera que ara es pot percebre un cert carbònic quan es tasta.

En tot cas, caldrà esperar a les noves extraccions previstes per al febrer i el maig del 2023 per veure què passa amb aquest vi i si la baixada de temperatures de l'hivern en recondueix l'evolució. La previsió és que l'estiu vinent surti a la venda el vi envellit al Port d'Aiguadolç amb el nom de Malvasia de Mar, una iniciativa amb la qual l'Ajuntament de Sitges aspira a diversificar l'oferta turística de la població i que també pot donar un nou impuls a la malvasia. El regidor de Promoció Econòmica, Guillem Escolà, ha promès que, un cop superada aquesta primera experiència, es tornarà a fer una immersió d'ampolles, però potser caldrà repensar bé quan fer-ho i evitar l'època estiuenca, ha afegit l'enòleg del Blanc Subur, Albert De Sangenís-Llivi.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Codorníu homenatja el seu creador, Josep Raventós Fatjó, en commemoració dels 150 anys del primer cava
Els guardonats en aquesta edició 2022
Els guardonats en aquesta edició 2022
​Cérvoles Estrats 2019 guanya la categoria de Millor Vi de la DO Costers del Segre 2022, l’Olivera V89 de la Cooperativa L’Olivera, Millor Blanc amb Criança i Millor Monovarietal de Macabeu
Imatge il·lustrativa
El Pau Gener, xef del restaurant Vinòmic de La Garriga, ens proposa una recepta maridada per festes
El millor torró artesà de crema cremada
El millor torró artesà de crema cremada
Toni Roig, de La Colmena de Barcelona, s’ha imposat sobre un total de 52 participants de tot l’Estat.