Xavier Vaqué és fotògraf i artista visual. Està avessat a fotografiar els paisatges i els vins més emblemàtics i icònics del Priorat que habita, però mai s’havia submergit en una aventura tan sensitiva com la de l’últim any. “Tenia necessitat de poder explicar als meus amics de Barcelona l’excel·lència i la qualitat dels vins d’aquesta regió i de les persones que hi ha al darrere. Amb paraules no s’acaba d’entendre i vaig considerar que ho havia d’expressar amb el meu llenguatge, que són les imatges”. Per això va proposar al celler Clos Mogador un projecte que vol narrar el vi des d’una nova perspectiva, amarat de moltes hores de llum i processos naturals, alguns d’ells imperceptibles, que condicionen inevitablement l’esdevenir del cicle natural de la vinya.
 
“Satori Time és un projecte fotogràfic en què la natura es contempla a ella mateixa. És una interpretació de com la vinya segueix el ritme de l’espai i el temps”, explica Vaqué. Acaba de rebre a les seves mans la publicació que documenta el seu treball sobre el procés de maduració del raïm, des del verol a la verema, però les seves aspiracions van més enllà i ja pensa en una exposició artística amb el treball que ha encetat aquest 2022. “He narrat la connexió màgica que hi ha entre el viticultor, la terra, el sol i les vinyes. Vaig sembrar 12 càmeres estenopeiques en diferents punts de les finques de Clos Mogador, en diferents orientacions, latituds… per captar tota l’energia del sol que han rebut els raïms entre el 20 d’agost i el 27 de setembre. Amb la tècnica de la solarigrafia he registrat els raigs de sol que han permès als ceps arribar al seu punt òptim de maduració”, comenta amb una excitació inusual. Han estat 39 dies de llarga i continuada exposició, amb el resultat de 936 hores que ha transformat en una sola fotografia.
 
“La solarigrafia és una imatge latent que registra el recorregut diari del sol mitjançant temps d’exposició molt llargs, entre diferents hores i molts mesos. T’explica els dies de sol, de núvols, com la pluja els fa més nets i intensos després... Capta l’energia que és capaç de modificar les molècules i per tant els components químics que després es manifestaran al vi, que cada any és diferent”, comenta. Les càmeres estenopeiques amb què ha treballat les ha construït manualment amb una llauna i paper fotogràfic analògic. En paral·lel, ha realitzat un treball de documentació també analògic. Ha disparat un carret al dia i ha triat una sola fotografia per testimoniar el relat. Disparar amb pel·lícula i esperar. Vol que tots els processos relacionats en el projecte, el natural i l’artístic, tinguin aquesta cadència lenta. De fet, Satori Time és el que els budistes defineixen com un moment d’il·luminació, presència i consciència. “El resum de tot això és comprendre el vi i la seva especificitat a través dels sentits i no només avaluar-lo des del punt de vista organolèptic. Construir un relat imaginari a través d’un llenguatge visual”, comenta Xavier Vaqué conscient que és difícil comprendre el seu atreviment.
 
“Experimentar en blanc i negre i amb diferents tipologies de llum sempre ha format part de mi. Independentment de si han estat temps bons o difícils, crear i reflexionar sobre tot el procés és una forma d’observar allò que sento. Ara mateix estic centrat en la pel·lícula fotogràfica i, en general, en tot allò analògic, per tenir una mica de paciència en aquest món tan accelerat”, reflexionarà en veu alta. Té 48 anys i reconeix que ha dedicat més de la meitat de la vida a disparar fotografies. “Estava avorrit de les imatges més comercials que no m’ajudaven a explicar res. Ara he trobat un celler amb ànima perquè hi ha persones que viuen el vi de manera més sensitiva i puc crear aquest imaginari amb la idea de què el dia que es begui el vi, es pugui entendre com s’ha creat”, matisarà. “No m’interessa ni el postureig ni la fotografia de postal, sinó capturar la màgia i fer-ho des de la llibertat creativa. Expressar-me a la meva manera”, diu amb convenciment. Al llarg de la conversa, no deixa de donar arguments per justificar la seva aventura fotogràfica: “Una ampolla de vi és com la llàntia meravellosa d’Aladí. Hi ha 365 dies  amb nits, pluges, gelades, sequeres, míldiu… I vull que s’entengui tot l’any, en un glop, en un moment Satori, amb un imaginari nou i envolvent”. Va triar Clos Mogador com a còmplice, perquè el seu projecte de viticultura regenerativa li ressona. En destaca “l’aposta per la sostenibilitat i la resiliència” en un territori feréstec, polièdric i místic com és el Priorat. A Clos Mogador treballen des de fa temps un model de cultiu que afavoreix la biodiversitat i frena l’erosió de la terra; Christian Barbier n’és l’ànima i amb el seu treball holístic a la vinya, s’ha mimetitzat durant les últimes setmanes i mesos.
 
Aquest 2022, Satori Time tindrà continuïtat. La voluntat és capturar la llum que rep la vinya durant 12 mesos. En aquesta ocasió, Xavier Vaqué ha instal·lat 26 càmeres estenopeiques a les vinyes de Mogador amb la intenció de seguir la vinya des del solstici d’hivern de 2021 fins al de 2022. “Hi vaig cada setmana. Hi estic totalment implicat en aquest projecte i ara sumem més dies respecte de l’anterior quan només vam capturar la llum del verol a la maduració. En paral·lel faré també un reportatge en analògic. I la idea és, de nou, reunir tot aquest munt d’instants i de detalls, la verema, la poda, les llaurades, els tractaments biodinàmics, els sembrats… en una sola imatge. 365 dies per entendre que tot passa en un instant, que és quan tens un glop de vi a la boca. Entendre l’ara i l’aquí”, adverteix.
 
Mentre acompanya el cicle natural i creatiu, Xavier Vaqué té clar que el resultat el voldria exposar en un espai museogràfic: “M’agrada pensar que aquest vi que s’està creant és art i la meva visió fotogràfica ha de contribuir també a generar aquesta definició. Per tant, el resultat final estaria bé exposar-lo en una sala d’art o un museu”,. Pensa en gran, en sortir del Priorat on ha plantat la llavor de Satori Time. “Fins ara treballava molt per encàrrec i tot i que havia fet algun projecte propi per exemple al Parc Natural de la Serra de Montsant, aquest és especial”, reconeixerà. “És un treball emotiu i explicat des dels sentits en una anyada molt especial per moltes coses”, advertirà. De manera tímida però suggeridora, al seu compte d’Instagram ha començat a donar pistes del projecte. “Hi comparteixo de manera cíclica el treball realitzat en tres llenguatges. He capturat l’instant etern”, resumirà.
 
El que més el motiva, però, és la impressió en paper, on la bellesa s’acosta més a la veritat, i recull el ritme pacient que  li és propi a la vinya. Crea en simbiosi amb la natura, defuig la dictadura del temps i defensa l’artesania de tots els gestos: “Els processos de rebel·lat de la pel·lícula i les ampliacions reforcen la doctrina fotogràfica i la disciplina del present en tot moment. Els temps exactes en els banys de rebel·lat, les temperatures controlades, les tires de proba, la impressió per contacte i els temps d’exposició marquen el ritme de l’aquí i l’ara”. I d’aquí, de moment, no es vol moure.