Vinya a la DO Pla de Bages

Es busquen pagesos per estendre la vinya a la DO Pla de Bages

La DO aspira a doblar les hectàrees a llarg termini i es reivindica com a atractiu per atreure nous viticultors i enoturistes

Créixer en superfície cultivada és el principal repte d'aquest territori, on la recuperació de varietats antigues de raïm també s'obre camí

Vuit coses que has de saber sobre els vins de Barcelona

| 25/05/2021 a les 19:07h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Denominacions d'Origen, Vinya a la DO Pla de Bages
Tines de les Tosques a la Vall de Flequer, a Mura (Bages)
Tines de les Tosques a la Vall de Flequer, a Mura (Bages) | Jordi Bes
En el seu dia va ser un dels territoris vitivinícoles més grans de Catalunya i ha acabat sent un dels més petits, on la vinya va arribar a estar en risc de desaparèixer. Es tracta de la Denominació d'Origen (DO) Pla de Bages: la formen 15 cellers que amb prou feines assoleixen les 500 hectàrees de vinya, molt lluny de les 27.900 que aquest cultiu va tenir al Bages en el seu moment àlgid.

A parer del president de la DO, Joan Soler, ara caldria doblar-ne la superfície existent. "Amb 1.000 hectàrees en 10-15 anys és el mínim per dir que el sector vitivinícola s'ha consolidat a la comarca", assevera. El repte principal d'aquesta denominació és convèncer els pagesos d'altres conreus del fet que els pot convenir diversificar-se perquè la vinya és tant o més atractiva que el cereal, donat que aquí el preu del raïm és dels més alts de Catalunya i el futur de les ajudes al cereal és incert.

La reflexió l'ha fet Soler a la vintena de participants en la primera de les dues jornades professionals que la DO ha organitzat en el marc de la quarta Fira del Vi del Bages (ViBa), que enguany torna a celebrar-se presencialment després del parèntesi pandèmic. L'epicentre de la ViBa serà del 4 al 6 de juny a l'antiga fàbrica l'Anònima de Manresa, però el cap de setmana anterior (el 29 i 30 de maig) ja se celebren visites guiades als cellers i l'ingent patrimoni vitivinícola del Bages. En la jornada professional ja s'ha pogut gaudir d'un primer tast, amb una ruta per les tines de pedra seca que es van erigir per elaborar vi a la vall del Flequer, ubicada en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i una visita al Museu de la memòria de la vinya i el vi de Sant Fruitós del Bages, estrenat fa gairebé un any.
 

Vinyes de la DO Pla de Bages


Soler considera que el creixement de la vinya hauria de fer-se sobretot en territori agrícola ja existent, però ha admès que no és fàcil que els pagesos s'animin a fer el canvi, i això malgrat que, segons ha recalcat, la DO Pla de Bages és "la segona on es paga el raïm més car" de Catalunya, estant només per darrere de la DOQ Priorat. En concret, al voltant d'un euro el quilo de mitjana, ha asseverat.

Entre les dificultats per convèncer els pagesos hi ha les ajudes europees de la Política Agrícola Comú (PAC) que segueix rebent el cereal, els baixos rendiments de la vinya (uns 4.000 quilos de raïm per hectàrea de mitjana, segons Soler), així com la manca de relleu generacional: la vinya va gairebé desaparèixer d'aquestes terres perquè a mitjans del segle XX molts fills van deixar el camp per treballar a les fàbriques tèxtils, i si ara aquests fills o els nets volen tornar-hi han d'invertir en maquinària.

Conviuen varietats foranes i tradicionals

Així i tot, a la DO fan una nova crida als pagesos perquè reivindiquen que la viticultura és un sector amb futur al Bages i que ja té molt a dir en el present. La recuperació de la vinya va començar els anys vuitanta i els noranta (la DO és del 1995 i hi ha contribuït decisivament) amb la plantació de varietats procedents de França, que "van ajudar a pujar l'autoestima d'un territori molt fet pols a tall vitivinícola", ha recordat el sommelier Josep Pelegrín.

Els vins que en sorgeixen de raïms com el cabernet sauvignon i el merlot segueixen representant els principals ingressos dels cellers de la DO, però les varietats amb llarga tradició en aquest territori també van obrint-se camí, com el picapoll i la mandó. Soler ha afegit que a la DO mantenen el criteri que tots els cellers inscrits han de tenir vinya pròpia (no n'hi pot haver que només comprin raïm als viticultors) i que 14 dels 15 ja són ecològics o almenys treballen la vinya amb criteris de viticultura eco.
 

Mostra dels vins de perfil polièdric de la DO Pla de Bages Foto: Jordi Bes


A la jornada, s'ha fet una mostra de la diversitat dels vins de la DO amb un tast a peu de les tines del Tosques, un dels conjunts més espectaculars de la vall del Flequer, i que ha anat a càrrec de Pelegrín. Els vins seleccionats han estat el Bernat Blanc de Picapolls (2019) del celler Oller del Mas; Abadal Mandó (2018) d'Abadal, La Baula (2018) d'Exibis, que és de mandó i sumoll, i El Rector de Ventallola (2016) del celler Collbaix, fet de cabernet sauvignon, merlot i cabernet franc.

Durant la degustació, ha sobresortit el potencial de la mandó, una varietat negra que vinificada sola pot fer la sensació, com molt bé ha il·lustrat Pelegrín, que s'està tastant com si fos un bunyol amb un forat al mig (omple la boca, però no la part central), mentre que quan es combina amb un altre raïm pot sortir-ne una combinació d'allò més satisfactòria. És el resultat de fer el cupatge amb sumoll d'Exibis, el celler de Soler: és un vi amb potència (el sumoll ho afavoreix) però que és agradable per al paladar.

Un dels camins que s'han endegat en el Bages i que a la DO confien que tingui recorregut en els pròxims anys és el de la recuperació de varietats antigues. Es treballa des del 2018 a la Torre Lluvià de Manresa, mitjançant un projecte on col·laboren l'Ajuntament, la DO i la Fundació Ampans. Soler ha recordat que tenen identificades unes 27 varietats "perdudes o oblidades", però es va pas a pas.

Aquest abril, les tres institucions promotores ja van detallar que per ara se'n recuperaran nou: Pansera, Turbat, Cap pelat, Malvasia manresana, Moscatell del país, Pansa, Negrelló i Cap negre. El president de la DO ha afegit que fins que no hagin cultivat 1.000 ceps d'una varietat determinada no la donaran d'alta perquè pugui ser plantada en els cellers, de manera que caldrà esperar alguns anys per veure'n resultats.
 

Les Tines del Tosques al capvespre. Foto: Gonzalo Sanguinetti / Diputació de Barcelona


La pedra seca, un patrimoni per descobrir

Entretant, el Bages s'està posicionant com un dels territoris vinícoles de Catalunya amb més diversitat d'opcions per gaudir del patrimoni vinculat a la vinya i el vi. A més del museu de Sant Fruitós del Bages, acaba d'obrir el Centre Enoturístic del Pla de Bages, i s'ha creat la Ruta del Vi de la DO per aglutinar tots els atractius enoturístics. Entre ells hi ha les tines de la vall del Flequer, on només n'hi ha una petita part perquè s'estima que hi podria haver hagut unes 4.000 barraques de pedra seca, però només unes 200 estan catalogades.

L'empresa Bages Terra de Vins hi ofereix visites. Francesc Brunet n'és un dels socis i s'ha dedicat a redescobrir aquests elements que s'havien oblidat, fins al punt que a la vall del Flequer van aflorar amb un incendi forestal del 1983. Brunet ha alertat que urgeix preservar-los perquè ha advertit que en molts casos "aquest fantàstic patrimoni està caient a trossos".

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 2 comentaris
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

 
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Imatge il·lustrativa
Sense cap ànim de polemitzar sobre aquest tipus de vins (hi ha vins "naturals" bons i vins "naturals" dolents), us recomanem 5 vins de mínima intervenció que no us deixaran indiferents.
Miquel Torres Maczassek en un moment del simposi
Miquel Torres Maczassek en un moment del simposi
L’agricultura regenerativa contribueix a fixar el carboni, retorna la vida al sòl i frena l’erosió | Reputats experts nacionals i internacionals urgeixen a accelerar la transició cap a aquest nou model agrícola davant del repte del canvi climàtic
Imatge il·lustrativa
Aquest juny ha sortit a la venda la nova gamma de vins Ritual del celler de la Granada, formada per un vi blanc i un vi rosat.