Les dues Catalunyes del vent

​​​«El model de venda d’un espai per una mitjana de 3000 € és la definició d’aquella frase tan famosa: pa per avui, gana per demà...»

Article d'opinió de La Guia de Vins de Catalunya

Primera reunió de la DO Terra Alta amb grups polítics després de la crida contra la massificació eòlica

| 20/03/2021 a les 08:21h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Opinió, Parcs eòlics a la Terra Alta
Pexels - Skitterphoto
Pexels - Skitterphoto
Fa dies que sentim l’enrenou de les diferències entre els partidaris i els detractors dels nous parcs eòlics a la Terra Alta. Es fa difícil posicionar-se perquè les raons que fan servir les parts oposades són molt diferents, però n’hi ha una de bàsica que ens fa prendre partit, i és el tarannà que rau per sota de la voluntat dels partidaris.

Hem llegit frases com “Que no hi ha més que cellers a la Terra Alta?”... Segur que hi ha més coses, però la majoria deuen estar fonamentades en l’ús productiu del territori. Bàsicament, el model de venda d’un espai per una mitjana de 3000 € és la definició d’aquella frase tan famosa: pa per avui, gana per demà. És possible que els propietaris que venen un espai concret per la instal·lació d’un molí no ho pensin degut a les seves urgències legítimes, però la raó perquè aquests molins tinguin com a objectiu prioritari la Terra Alta no és cap altre que es tracta d’un territori devaluat per la proximitat de les centrals nuclears, com passa generalment a Tarragona; en conseqüència, el preu d’un tros per plantar un molí és la quarta part del que es demana  a l’Empordà, i per tant l’amortització de la instal·lació és molt més ràpida. De vent no en faltarà a cap de les dues zones, però.
 

Joan Arrufí, president de la DO Terra Alta i Salvador Puig, director general de l'INCAVI


Al marge de preus per metre quadrat i interessos personals i vitals dels implicats, però, es creuen més d’una i més de dues realitats; de fet, la raó per la qual ha estat Tarragona el territori escollit per ser devaluat respon no només a factors geogràfics com ara l’Ebre, sinó també a un factor històric que ni la independència solucionaria, la rèmora de la Catalunya nova i la Catalunya vella i el destí tradicional consegüent de la burgesia catalana per les vacances i els caps de setmana. L’utilitarisme dels més ignorants, ara, amb una bona dosi de cinisme afegit, s’atreveix a dir que quin sentit té espatllar un territori que no ho està, quan l’altre ja fa temps que és un desastre i ja no li ve d’aquí. És evident que tenim problemes greus a resoldre si algun dia s’assoleix la condició d’estat, i la majoria passen per l’educació i l’aprenentatge de l’empatia.

Aixecar l’economia rural del territori català passa per repartir el pes de les instal·lacions per tot arreu on faci, en aquest cas, vent.

Tornant al tarannà dels partidaris, en lloc d’una mentalitat productiva el que hi ha a sota de les seves afirmacions és un “rendisme” que no és compatible amb la voluntat dels emprenedors agrícoles que estan aixecant l’economia rural de la Terra Alta. Els diners fàcils i ràpids tenen el mateix efecte que quan, en temps de la bombolla immobiliària, es venia una vinya per fer una promoció i vendre’n les cases: un cop feta la transacció ja no torna a rendir mai més, és terra cremada.

Aixecar l’economia rural del territori català passa per repartir el pes de les instal·lacions per tot arreu on faci, en aquest cas, vent. Lògicament, a Catalunya hi ha més llocs on passa això que la Terra Alta. És absurd que a Girona no hi hagi ni un sol molí de vent, a la terra de la tramuntana: absurd i sospitós alhora, atès que només un projecte ha estat aprovat, però tant l’ajuntament de La Jonquera com els grups ecologistes s’hi han abraonat demanant “la redefinició dels objectius generals de la implantació d’aquestes energies a l’Empordà”, per tal de “posar fre i plantejar d'una manera consensuada una planificació racional abans que sigui tard”. A Tarragona, però, ja han fet salat. Per això, potser abans de fer aquest tipus d’afirmacions que deixen meridianament clar el desconeixement de la realitat d’aquest repartiment, haurien de fer l’esforç d’anar cap al sud a fer, per exemple, el recorregut per carretera fins a Batea: trobaran una mà de molins en passar el Coll de la Teixeta, i més encara a la carretera a La Fatarella, Vilalba dels Arcs i el mateix terme de Batea. Tot aquest recorregut, a més, té a tocar totes les centrals nuclears que es van construir al territori català.

És per això que els interessos particulars d’uns quants propietaris amb esperit rendista no ens pot enganyar gaire: sap greu dir que els arbres no els deixen veure que darrere ja no hi ha bosc, sinó desert. L’equilibri que es demana i es necessita no existeix, condicionat per realitats que venen de lluny i que formen part d’una identitat cultural molt antiga; la mateixa que espera les ocasions adients per tornar a imposar el seu criteri, com ha fet sempre.

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 1 comentari
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

COMENTARIS

Partits polítics??
Ricard 2021, 21/03/2021 a les 11:27
+0
-0
Aquí tan sols tenen veu, els partits catalans, recordeu el transvasament del Ebre, i partits catalans al parlament, tan sols són tres, aquest són els que s'han de mullar.
reflexions addicionals a l'article
Sergid, 22/03/2021 a les 21:32
+1
-0
Al marge de l'important greuge i desequilibri històric existent, el problema de fons i que no podem obviar és el baix preu de la terra a aquestes comarques. Si el sòl agrícola tarragoní tingués un preu més alt, ningú es plantejaria vendre o cedir-ne una part per aerogeneradors. A Girona, a igual o més capacitat eòlica, tenen la sort de tenir més pluviometria, fet que els permet tenir major rendiments per hectàrea en els cultius i un fort desenvolupament de la ramaderia i les indústies càrniques i alimentàries associades. A la Terra Alta hi ha reg però cal pagar-lo i el seu cost resta competitivitat i, en el cas del vi, a dia d'avui no és un factor massa ben valorat per molts consumidors, sobretot en games mitges i altes. Els juga també en contra la xarxa de distribució elèctrica gràcies a les centrals nuclears i als parcs eòlics existents, que fa molt atractiva la nova inversió eòlica.

Crec que hi ha prou consens social en què cal apostar per les energies renovables, tot i que és evident que aquesta aposta té necessàriament costos vinculats principalment a l'ocupació de superfície. Cal, però, que la superfície ocupada sigui la de més baix potencial agrícola.

Perquè la Terra Alta i altres comarques no perdin sòl agrícola/ vitícola, cal que els productes agroalimentaris generin prou valor afegit com perquè no compensi la venda o cessió a llarg termini dels terrenys.

Per tant, crec que una part imprescindible de la discusió és què cal fer perquè la qualitat i el preu mig que el consumidor estigui disposat a pagar pels vins, l'oli i els fruits secs augmenti fins al punt que el preu del sòl agrícola/vitícola deixi de ser interessant per les empreses d'energies renovables i hagin de buscar noves ubicacions.

Hem de trobar solucions perquè el sector agrari i agroalimentari pugui viure en condicions. És un factor fonamental de l'equilibri territorial, econòmic i social. No es just demanar-los esforços i sacrificis que segurament molts de nosaltres no estariem disposats a fer.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Imatge il·lustrativa
Chiara Gai
La majoria de vins són agradables acompanyats del menjar adequat, però poden ser espatllats si els combinem de manera nefasta | Chiara Gai, sense cap intenció d'imposar res, us proposa correctes combinacions (tècnicament parlant) de vins i menjars
Vinyes reinjertades
Vinyes reinjertades | Silvia Naranjo
França vol cobrar drets als cellers d'arreu del món que utilitzin «Cabernet Sauvignon», «Chardonnay», «Pinot Noir», «Pinot Blanc», «Pinot Gris», «Syrah» i «Sauvignon Blanc» | Per La Guia de Vins de Catalunya
Imatge il·lustrativa
Garnatxa i carinyena majoritàriament de vinyes d'El Lloar, Bellmunt del Priorat, El Molar, Torroja del Priorat, Porrera i Poboleda