​D’espigolar i de confessar-se

«L’arribada de les tines de formigó va venir acompanyada d’un gran sentiment de desesperació -no tenim vi per omplir-los. L’apocalipsi en un parell d’ous...»

| 11/12/2020 a les 12:35h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Opinió, Sara Pérez, Ruth Troyano
Sara Pérez, de Mas Martinet
Sara Pérez, de Mas Martinet
Fa prop de 4 anys no li va tremolar el pols per deixar escrit que el món li venia gran. “Però no una o dues talles, no. Molt gran. Enorme”. L’enòloga Sara Pérez reflexionava desacomplexadament sobre l’espiral de viatges, tastos i relacions que el seu ofici li exigia. O s’exigia? “Era una realitat suflé i em dissolia, em dividia”, escrivia en un article que va titular “Jo confesso” a LaConca51. En una alenada de sinceritat, va anunciar que s’havia fet el vestit a mida i li havien sobrat quilòmetres de roba... El que aleshores ja l’alimentava amb plenitud -“caminar vinyes, història i històries, escoltar les persones grans…” -, l’ha seguit nodrint després. “Focalitzant en el moment (…) em creixien les ganes d’abastar tanta saviesa, de defensar, de revoltar-me, de compartir tant i tant…”, va deixar escrit.

"L’arribada de les tines de formigó va venir acompanyada d’un gran sentiment de desesperació -no tenim vi per omplir-los. L’apocalipsi en un parell d’ous”.

,Després de la rebel·lió, el cos s’avé al tallatge nou, perquè abriga més, perquè està cosit amb puntades fermes. Es deslliura de pors i vergonyes. Ho ha dit i escrit tantes vegades com ha calgut en els últims anys, en un exercici d’autoconvicció i realisme. De cultivar consciència i presència; de regenerar-se, de sostenir-se, de narrar-se… La professora de la Universitat de Houston, Brené Brown, afirma al documental “Sé Valiente” (Netflix) que “sense vulnerabilitat no hi ha valentia”. No sé si Sara Pérez ho va aprendre d’ella o per compte propi, però la premissa és ara el seu patró de vida.
 

Mas Martinet, el celler on fa vins al Priorat, ha estrenat web fa poques setmanes. S’hi parla d’agroecologia, d’ecofemenisme, d’equilibris i d’harmonies, de persistència… Blanc i negre dramàtics per a un espai digital que muta a un calidoscopi de blaus i verds, de liles i grocs quan els sentits l’interpreten… Un espai de comunicació nou amb paraules que ressonen; amb una filosofia que combrega amb la fertilitat de la terra. Dins del web, un bloc, on Sara Pérez ha vingut a seguir-se confessant. Sense tabús ni doblecs. Per què no admetre que, en aquest 2020, plou sobre mullat? Hi escriu: “Fa un parell d’anys que els teníem encomanats. I han arribat aquesta setmana. Ara que no els necessitem. Aquest any que no tenim vi per omplir-los. Com una broma de mal gust que ens gasta la vida. L’arribada de les tines de formigó va venir acompanyada d’un gran sentiment de desesperació. L’apocalipsi en un parell d’ous”.   
 
Amb la mateixa franquesa i sinceritat aborda el seu primer directe amb l’audiència vehiculat a través de les subscripcions al nou web. “Aviat començarem a podar aquesta anyada convulsa i incerta però plena d’ aprenenetatges”, dirà Sara Pérez. Un directe pedagògic, divulgatiu, serè -malgrat que l’any crida a la revolta-, vibrant i amb l’opció prèvia de seleccionar data i idioma en un gest de situar-se ara més que mai a la pell de l’espectador. La conversa amb xat obert per als participants, té per objectiu descabdellar l’anyada 2020 i no s’estalvien els nusos. Des de l’ús de la tècnica de les cristal·litzacions sensibles per obtenir  informació qualitativa de les vinyes (vitalitat, connexions, fragilitats…) i descobrir que els ceps han necessitat aquest any més temps per respondre a les malalties, a l’abordatge del míldiu i l’aplicació de coccions –cua de cavall, hipèric, ceba, camamilla- per minimitzar la plaga derivada de les pluges incessants… I, per suposat, el moment més delicat d’aquesta campanya, quan s’ha de prendre la decisió de deixar de practicar l’agroecologia o de perdre una part important de la collita…  
 
“El celler semblava una cuina, tot ple d’olles bullint amb diferents coccions... I al mateix temps decidíem en quines vinyes ens centràvem i en quines no, perquè prèviament i amb tot el convenciment del món vam decantar-nos per mantenir l’agroecologia. A les vinyes d’Escurçons, Pesseroles i Clos Martinet hi decidim aplicar tots els tractaments de fitoteràpia i més, i a les de Martinet Bru… els que puguem”, sospirarà Sara Pérez.
 
Al juny deixa de ploure al Priorat, però el míldiu ja ha ferit de mort la rapa. De l’alegria d’haver parat el primer cop, a la por... “Al juliol desapareix el raïm i apareixen la vulnerabilitat i la fragilitat. Però prenem noves decisions que passen per prioritzar la vinya, per mantenir l’equip (amb reorganització de tasques i funcions) i per incidir encara més en la comunicació. I l’agost el vam acabar amb la seguretat que la vinya ens donaria el millor que pogués i havent-nos tret un gran pes de sobre: saber que el fracàs no depenia de nosaltres”, relatava Sara Pérez. Sensatesa davant de l’abisme: “Aquest any no hem veremat, hem anat a espigolar. Veremàvem raïms amb dos granets i no és una metàfora... L’alegria d’un raïm amb 10 granets era immensa. El bancal de garnatxa que reservem cada any per al ranci dolç ens donava 250 caixes; aquest 2020 han estat 11, però n’esperàvem només 3 ó 4. I vam viure amb una eufòria al·lucinant el resultat final. Aleshores vaig entendre que tots havíem après molt”.
 

Res no ho ha posat fàcil aquest 2020, però el resultat és lluminós, segurament perquè a Mas Martinet des de fa temps es llegeix el costat bo que tenen els episodis més dantescos. Que sempre hi és, però cal anar al fons per saber trobar-lo. “Després de les cures, de l’energia, de la poca quantitat de raïm... L’anyada 2020 és pur rock and roll. És supervivència pura. Mai havia trobat tanta concentració als vins. És espectacular i ve de l’aigua... I tot està equilibrat”, es meravella Sara Pérez mentre abraça amb els dits les copes plenes de vins vitals, que encara s’estan definint.

“Fa anys que vaig fer un pas enrere: deixar de controlar i que el vi s’expressés tal i com és. El més important és sempre com treballem la vinya...”

“Teníem raïms amb molt de nitrogen i això es notava amb la fermentació, hi havia molta energia i era una festa. Han estat ràpides, boniques, d’una generositat concentrada”, descriu. Efervescència en un any que ha exigit molt de coratge. “Hem trobat el nostre lloc al món. Mirem cada parcel·la i cada vi d’una manera diferent sempre, però mai  s’havien definit tant com ara. Ho hem fet igual que sempre però ara cada finca s’ha situat al seu lloc”, revela l’enòloga. Descriu amb passió els vins que naixeran aquesta anyada – “el brisat és una bogeria” -, parla de combinar la criança en ous de formigó, àmfores i damajoanes de vidre, dels vins “salats” que donarà el 2020 perquè ha bufat més la garbinada que el serè, de què només han veremat un 14% de la collita... “Fa anys que vaig fer un pas enrere: deixar de controlar i que el vi s’expressés tal i com és. El més important és sempre com treballem la vinya...”, se sincera. Des del respecte i assumint que fluir és una opció vàlida i valenta com confessa Brené Brown: “Vulnerability is not winning or losing; it’s having the courage to show up and be seen when we have no control over the outcome. Vulnerability is not weakness; it’s our greatest measure of courage”.

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 1 comentari
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El celler reafirma així la seva aposta pels Grans Reserves ecològics | Singular amplia la gamma dels monovarietals com Milesimé, Milesimé Rosé i Blanc de Noirs
Imatge il·lustrativa
Fins el 31 de gener el celler ofereix un 5% de descompte en totes les seves compres aplicant el següent codi al check out de la compra: vinselcep5
Cucs de la farina
Cucs de la farina | Europa Press
La UE té set mesos per confirmar l'arribada dels cucs de la farina als supermercats
Imatge il·lustrativa
Via Edetana Blanc 2019 és un vi elaborat amb un 70% de garnatxa blanca procedent de vinyes de més de 40 anys i un 30% de viognier | El vi surt al mercat a un preu de PVP: 12,00 €