SOS patrimoni: edificis del vi i els destil·lats en risc

Els diversos destins d'un barri vinícola, una casa senyorial i un celler modernista fan témer que la seva preservació es vegi compromesa, almenys tal com se'ls coneix ara

Historiadors i arquitectes fan un toc d'atenció a Vilafranca del Penedès per no malmetre el conjunt de les naus del carrer del Comerç, nascudes el segle XIX amb el ferrocarril per comerciar amb el vi

Ripollet vol recuperar la vinya per impulsar l'economia local

| 01/12/2020 a les 22:43h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Reportatges, Patromoni vinícola
Barri del Molí d'en Rovira a Vilafranca.
Barri del Molí d'en Rovira a Vilafranca. | Grup Patrimoni Històric de l'Arquitectura del Vi de Vilafranca
D'unes restes romanes, una muralla medieval o una catedral ningú dubta que són elements amb valor patrimonial i que cal preservar-los en la mesura del possible. Ara bé, no sempre s'aplica la mateixa mirada quan es tracta d'altres elements arquitectònics als quals generalment no s'hi ha prestat tanta atenció, com ara el patrimoni industrial. En els darrers mesos han aflorat tres casos d'exponents d'edificis contemporanis de diversa índole els quals, malgrat tenir (o haver tingut) la seva rellevància per al vi, els destil·lats i la seva elaboració, poden estar en risc de desaparèixer, bé sigui de manera completa o parcial.
 

Casa Sugranyes, a Montblanc. Foto: Vins de Pedra


Un és el barri que es configura al voltant del carrer del Comerç de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), que va néixer a la segona meitat del segle XIX amb l'arribada del ferrocarril per facilitar l'exportació del vi. Un grup d'historiadors i arquitectes consideren que els plans municipals en trencaran el conjunt i demanen protegir-la. Un altre exemple és la Casa Sugrañes de Montblanc (Conca de Barberà). A la façana llueix la inscripció de l'any 1885 i és propietat de Marta Pedra (celler Vins de Pedra). L'Ajuntament l'expropiarà perquè s'ha de tirar a terra per fer lluir la muralla medieval. Per últim, hi ha el celler modernista de Cabra del Camp (Alt Camp), obra de Cèsar Martinell que ja té un segle. Està en venda, però sembla que tindrà més sort perquè l'Ajuntament vetlla perquè l'edifici no es perdi.
 
Un barri dedicat plenament al vi al qual es comença a prestar atenció

En el carrer del Comerç i voltants de Vilafranca del Penedès es respira història vinícola. "Quan entres dins una nau l'experiència que tens és brutal: foscor, amplitud, olor de vi... jo crec que mai se n'anirà l'olor de vi", explica Montse Julià, que és bibliotecària i historiadora. Forma part del Grup Patrimoni Històric de l'Arquitectura del Vi de Vilafranca, que s'està gestant des de fa un any, i que ha demanat a la Generalitat que la zona sigui declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per respectar-ne la integritat. El grup el formen historiadors, arquitectes i l'Institut d'Estudis Penedesencs, i tenen el suport de diverses entitats.

Els preocupen els plans que té l'Ajuntament per al barri del Molí d'en Rovira on estan les naus, els quals inclouen la construcció de 900 habitatges, perquè consideren que la façana del carrer del Comerç s'ha de mantenir intacta com està i no mesclar-se amb nous blocs de pisos. La zona, que està al davant de l'estació de tren, la formen naus industrials que es van començar a construir a finals del segle XIX amb l'arribada del ferrocarril i que van tenir un gran paper per a l'exportació del vi i d'altres oficis vinculats a aquesta beguda, però amb el temps només un parell de cellers (Família Torres i Pinord) els segueixen atorgant usos vinícoles (Torres, per exemple, hi manté oficines, la destil·ladora, l'envelliment del brandi i magatzems). Hi ha sis naus inventariades, però en són moltes més, i la protecció que garanteix el Consistori per a les naus no convenç al grup promotor de la declaració com a BCIN.
 

Barri del Molí d'en Rovira a Vilafranca. Foto: Grup Patrimoni Històric de l'Arquitectura del Vi de Vilafranca


El soterrament del tren pel pas de l'AVE ha fet que la façana de les naus, que discorre en paral·lel al traçat ferroviari soterrat, hagi adquirit un nou protagonisme. Fa l'efecte que hi ha molt per fer en aquest indret, començant pel nom amb el qual es coneixen aquestes construccions. Se les ha denominat també magatzems, però el grup que demana protegir-les considera que no n'hi ha prou amb això. "En el sentit contemporani que tenen els cellers no hem de dir que són simples magatzems", sosté Julià, la qual opina que se'ls hauria de considerar cellers magatzem. De vi no se n'hi ha elaborat de la manera que tothom entendria avui dia, però sí que han servit per rematar-ne l'elaboració.

Les primeres naus són del 1871-72 i es van desenvolupar al costat del tren perquè permetia un transport ràpid i eficient cap als ports de Barcelona i Tarragona. La plaga de la fil·loxera que va arrasar la vinya va permetre acumular capitals per invertir, i els cellers llavors no entraven el raïm en el carrer del Comerç, sinó que compraven el vi als pagesos i ja en els magatzems "el manipulaven oferint-lo als gustos dels consumidors", ressalta l'historiador Raimon Soler. Així que de Vilafranca en sortien vins tipus Porto, Rioja... gràcies al fet que s'hi afegia alcohol, colorants o la barreja de vins, detalla.

Aquest sistema encara es va allargar fins ben entrat el segle XX, i les naus també han tingut el seu paper per al vi base del cava i el brandi. No obstant això, amb la reglamentació de la Denominació d'Origen (DO) Penedès, l'entrada a la Unió Europea i les noves tendències fan que, segons Soler, s'hagi anat "cap a un altre model de celler que ho integri tot", des de la vinya fins a la comercialització en ampolla. Ara el que s'acostuma a fer és tenir el celler rodejat de vinyes i no en l'àmbit urbà, i de fet és el que està fent Pinord, construir un nou celler entre els ceps. De fet, en aquesta ciutat els enoturistes gairebé no tenen opcions per visitar un celler, i per trobar-ne han de desplaçar-se fora del nucli urbà.
 

Interior d'un celler al carrer Comerç de Vilafranca. Foto: Grup Patrimoni Històric de l'Arquitectura del Vi de Vilafranca


El grup d'historiadors i arquitectes ha detectat una trentena d'elements susceptibles de ser protegits en el carrer del Comerç i voltants, on s'inclouen les naus, que estan construïdes de manera similar (amb elements singulars, com encavallades de fusta interiors, lluernes o galeries subterrànies que fins i tot podrien haver connectat directament amb el tren), però també hi havia empreses subsidiàries, com boters, o habitatges. "Cada element és important per si mateix en la història de la viticultura de la vila que situa Vilafranca com a capital del vi", defensa Julià, la qual insisteix en el fet que "pot considerar-se un conjunt digne de ser protegit com a conjunt".

L'arquitecte Josep Oller també ho té clar: "El risc és que si van apareixent elements que no dialoguin poden destruir aquesta imatge de la vila". Els plans municipals es concreten en la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del carrer del Comerç, que ha estat aprovada pel ple municipal i validada també per la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès. El Consistori veu un gran potencial a la zona per atreure veïns, activitat econòmica i visitants, i la seva intenció és convertir-la "en un smart neighborhood o barri intel·ligent", segons s'explicita en la modificació del POUM. L'Ajuntament ho vol fer compatible també amb la protecció del patrimoni.

"Un dels criteris és mantenir i catalogar totes aquelles (construccions) que tenen uns valors individuals i en conjunt al front del carrer Comerç, donant-les-hi protecció patrimonial. Al document s'intenta no tan sols assegurar la seva futura conservació i catalogació, sinó també fer que les edificacions que es substitueixin al seu entorn siguin de qualitat, respectuoses i s'integrin amb aquest front patrimonial, amb un gàlib edificatori màxim respectuós amb aquesta idea" (és a dir, que els blocs de pisos no s'enfilin per sobre de l'alçària de les naus), s'especifica en la modificació del POUM, on s'afegeix que la intenció és que aquestes construccions "han d'esdevenir la imatge i la representativitat del sector i de la projecció de la ciutat com a ciutat vitivinícola; l'aparador d'una nova façana de ciutat amb front al nou gran espai públic de la llosa del ferrocarril".
 

Catàleg 1988 i POUM 2003


A continuació en el document es detalla que "s'amplia el nombre d'edificacions susceptibles de catalogar a 12", i que es planteja que una de les situades amb façana al carrer del Comerç es destini a equipament públic de cessió obligatòria i gratuïta "perquè sigui la punta de llança per a la recuperació sostenible i energèticament eficient d'aquest tipus de construccions". El tinent d'alcalde Francisco Romero, que és el responsable d'Urbanisme, assegura que, a diferència dels que passava des dels anys 80, amb la modificació del POUM "tots els elements patrimonials que hi ha allà i que no estaven protegits, ara estan protegits", i afegeix que "el que no es protegeix és perquè des del punt de vista patrimonial no té cap mena de valor". Les 12 construccions que es protegeixen estan "totalment protegides" i no pot canviar-se la seva fisonomia, insisteix Romero.

Una altra cosa és, segons el regidor, la categoria patrimonial que se li vulgui donar (Bé Cultural d'Interès Local, que és un BCIL, o BCIN com ha demanat el grup d'historiadors i arquitectes), si bé hi ha un aspecte en el qual sembla que no hi ha acord: a la modificació del POUM es detalla que quedarien protegides 12 construccions, però el grup promotor del BCIN parla que hi ha una trentena que mereixerien ser protegides per preservar el conjunt. El pla municipal per al Molí d'en Rovira s'ha dividit en quatre polígons, emulant així el camí seguit en el 22@ de Barcelona, amb la idea que es faci un desenvolupament a diverses velocitats. Ara es treballa en els plans de millora de cada polígon, els quals hauran d'haver-se enllestit a finals del 2021. Mentrestant, l'Ajuntament té previst executar la remodelació del carrer del Comerç amb l'objectiu d'integrar-lo millor amb el centre històric.
 
Una casa vinculada a la destil·lació que difícilment podrà mantenir-se dempeus

El recinte emmurallat de Montblanc és d'origen medieval (segle XIV) i és el més ben conservat de Catalunya. Amb el temps es van aprofitar les parets per fer-hi edificis, cosa que la va malmetre, i probablement alhora va evitar que la muralla anés a terra com ha passat en tantes altres ciutats. Des de fa dècades que la muralla està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i es treballa per tirar a terra aquests edificis adossats amb la voluntat de preservar-la i fer que llueixi com hauria estat en el seu dia.

S'han de treure també edificis que estan en el perímetre més pròxim a la muralla (així ho estableix un decret llei del 1971, aprovat en època de la dictadura franquista), i això implica que també hagi d'anar a terra la Casa Sugrañes, un edifici senyorial de 135 anys en el número 69 del carrer de Muralla de Santa Tecla i que el celler Vins de Pedra voldria preservar i restaurar per donar-hi un ús. El cert és però que l'Ajuntament té iniciat un expedient d'expropiació per enderrocar-lo i tot apunta que les possibilitats d'aturar-ho són minses. Malgrat això, a Vins de Pedra no tiren la tovallola i han presentat un recurs contenciós contra la decisió municipal, el qual arriba després que el Consistori hagi denegat la seva petició de declarar la casa com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

La casa és un exponent de l'explosió de la vinya i el vi de finals del segle XIX. Marta Pedra està al capdavant del celler Vins de Pedra i el seu rebesavi va fer construir una destil·leria on produïa aiguardent que expedia en tren cap al port de Tarragona, i d'aquest anava cap a ultramar. La destil·leria tocava a la muralla i ja va ser enderrocada fa dues dècades i la casa, on es feia part de la destil·lació, havia quedat en mans d'uns cosins i l'enòloga Marta Pedra l'ha comprat recentment amb la voluntat d'obrir-la, traslladar part de l'envelliment dels vins i així recuperar-ne l'esplendor. També ha ofert a l'Ajuntament una possible cessió de l'edifici per destinar-lo a equipament municipal, però el Consistori ho rebutja.
 

Interior de la Casa Sugranyes. Foto: Vins de Pedra


Marta Pedra subratlla que "la casa mostra molt bé el moment de la febre d'or del vi". A parer seu, "recorda a un palauet de l'Eixample de Barcelona", amb sostres alts, terres hidràulics, habitacions que tenen alcova, portes corredisses de fusta amb marqueteria treballada i vitralls. L'enòloga considera que no només s'ha de mirar per la muralla medieval, sinó pel conjunt de la història, i està convençuda que la Casa Sugrañes "és dels pocs testimonis que queden del Montblanc de l'època" d'esplendor vinícola, cosa que els ha motivat a posar el contenciós amb l'objectiu que l'Ajuntament s'ho repensi. "La nostra voluntat no és un fet especulatiu, ni que l'edifici hagi de quedar a les nostres mans. El nostre simple objectiu és que aquest edifici quedi dempeus pel bé de Montblanc", recalca.

Lamenta que se li ha denegat el BCIL amb l'argument que no es pot tirar endavant només per un interès emocional i que no s'ha entrat en el fons dels arguments tècnics. En opinió de l'alcalde, Josep Andreu, aquest interès és sobrevingut. "A Cal Sugrañes fa 50 anys que els seus propietaris van decidir tallar la llum i l'aigua, i no s'ha utilitzat ni ha viscut ningú durant aquests anys. Els mobles que hi havia van ser venuts en antiquaris. Aquesta condició que és una casa fora d'ordenació urbanística i afectada per l'expropiació de la muralla és cosa coneguda per tots; també pels propietaris", explica.

Per a Marta Pedra, un dels aspectes rellevants de la casa és que ha estat més de 50 anys tancada, i per tant es manté intacta, però l'alcalde considera que això és justament una mostra del contrari: més aviat del desinterès que s'ha tingut en la família propietària per conservar-la, si bé admet que el 1971 els Sugrañes ja van presentar un contenciós i el van perdre. En tot cas en planejaments urbanístics posteriors s'ha anat reafirmant que havia d'anar a terra, i l'alcalde assegura que no s'hi pot fer res.
 

Casa Sugranyes, a Montblanc. Foto: Vins de Pedra


"Això jurídicament no es pot tirar enrere", subratlla, a no ser que es fes algun canvi legal per part del Consell de Ministres del govern espanyol respecte al decret llei del 1971. No obstant això, en l'hipotètic cas que es fes alguna excepció, l'alcalde no amaga que podria representar entrar en un terreny adobat per al conflicte. "Em vindrà tothom a dir que li salvi casa seva? I els expropiats que hi ha hagut darrere, em demanaran que els hi retorni?", reflexiona. Des del 1971 ja s'ha expropiat el 70% del que s'hauria de tirar a terra i falta fer-ho en 17 propietats, tenint present que en un sol edifici hi ha una dotzena de pisos.
 
Una catedral del vi modernista que va sortir a la venda abans de la pandèmia

L'any va començar amb un crit d'alerta sobre el futur d'un dels exponents més característics del patrimoni vinícola catalana perquè sortia a la venda. Va ser just abans de la pandèmia i l'avenç del coronavirus ha fet que quedi en un segon pla, però es tracta ni més ni menys que un celler modernista, el de la cooperativa de Cabra del Camp, que està a la cantonada entre els carrers Doctor Enric Adserà i el Raval de la Creu.

Forma part de les construccions denominades catedrals del vi, les quals, com és el cas, habitualment són obres de l'arquitecte Cèsar Martinell amb les quals es va revolucionar l'arquitectura dels cellers del moment. Es buscava fer-los funcionals i més higiènics, i molts s'han preservat (els del Pinell de Brai i Gandesa a la Terra Alta, o Falset al Priorat, en són exemples dels que més impressionen). La manca d'activitat agrícola ha obligat a liquidar la secció de crèdit de la cooperativa (la funció que quedava en actiu), la qual s'ha de desprendre dels seus edificis, però tot indica que aquest patrimoni no es deixarà perdre.

El regidor Andreu Ferré, que també és vocal de la cooperativa, explica que té diversos actius i que els socis tenen prioritat a l'hora d'efectuar la compra. Per al Consistori podria ser interessant que s'hi posés alguna activitat que fomentés l'activitat econòmica del municipi, com ara una agrobotiga. Només en cas que no ho volgués cap soci llavors s'ho quedaria el Consistori, cosa que s'anuncia també en el butlletí municipal, on es detalla que ja s'ha reservat una partida de 50.000 euros per comprar el celler i l'envelat perquè tinguin un ús públic. A més, es vol declarar Bé Cultural d'Interès Local. "Si no hi ha ningú interessat, l'Ajuntament se'n faria càrrec", corrobora Ferré, el qual garanteix que almenys la façana de l'edifici del celler modernista "ha de quedar intacta". Cal tenir present que en el passat ja es van fer modificacions en l'edifici, com ara del sostre.

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 1 comentari
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El celler reafirma així la seva aposta pels Grans Reserves ecològics | Singular amplia la gamma dels monovarietals com Milesimé, Milesimé Rosé i Blanc de Noirs
Imatge il·lustrativa
INCAVI
10 sessions presencials i sis de telemàtiques amb més de 100 professionals participant | Es fa evident la necessitat de vertebrar millor el sector del vi i millorar la rendibilitat de tota la cadena de valor | Es crearà un Comitè de Seguiment format per l’INCAVI i representants del sector que vetllarà per la continuïtat i el compliment de Vins Vinents
Imatge il·lustrativa
Fins el 31 de gener el celler ofereix un 5% de descompte en totes les seves compres aplicant el següent codi al check out de la compra: vinselcep5
Cucs de la farina
Cucs de la farina | Europa Press
La UE té set mesos per confirmar l'arribada dels cucs de la farina als supermercats