Endesa reubica un centenar de ratpenats que habitaven dins de les instal·lacions de la presa de la Baells

La companyia elèctrica, conjuntament amb el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, ha col·locat tres caixes nius al voltant de la central | Els ratpenats són "aliats", depredadors d'insectes i impedeixen la propagació de les malalties, han destacat

25 de maig del 2017
Actualitzat a les 16:58h
Una de les galeries on s'ha instal·lat un dels nius per a ratpenats.
Una de les galeries on s'ha instal·lat un dels nius per a ratpenats. | Aida Morales
L'empresa Endesa ha instal·lat tres caixes nius per a ratpenats aquest dijous a la central hidroelèctrica del pantà de la Baells, després que s'hagi detectat que, en un fals sostre d'aquesta instal·lació, hi ha nidificat una colònia d'un centenar d'aquests animals. Per això, i per tal de mantenir la seguretat i la protecció d'aquests mamifers, conjuntament amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) s'ha realitzat un estudi per fer emigrar la colònia fins a una altra ubicació a l'exterior de la central. 

En aquest punt, ha explicat Immaculada Ordóñez, experta en biodiversitat d'Endesa, s'han instal·lat dues caixes nius a la façana principal de l'edifici, i una altra dins d'una petita galeria, i s'ha habilitat un forat amb una xarxa tipus mosquitera perquè els animals puguin anar sortint de manera natural, però que no puguin tornar a entrar. Pel que fa a les caixes, ha continuat, s'han col·locat en llocs estudiats, on s'ha vist que hi pot haver les condicions idònies per a ells, tot i que també és provable que, de manera autònoma, traslladin la colònia a qualsevol altre lloc. 
 

L'experta en biodiversitat d'Endesa, Immaculada Ordóñez. Foto: Aida Morales


Tot això farà, han precisat, que els quiròpters es vagin redirigint de manera esglaonada als nous indrets, molt més segurs, on podran restablir-se i ampliar el grup de manera natural, i sense haver de manipular-los. 

Sigui com sigui, ha prosseguit la tècnica del CTFC, Helena Roca, és important buscar aquesta solució adequada per ubicar els animals, ja que són una espècia protegida que "controla les plagues molt bé". Un fet que també ha destacat Ordóñez, que ha afegit que els ratpenats són uns "aliats", ja que impedeixen la propagació de malalties i controlen les plagues, "malgrat que a vegades tenen mala fama pel seu aspecte". 

Respecte de la central hidroelèctrica d'Endesa, ha argumentat el tècnic gestor de la central, Albert Rauet, s'havien de treure els animals per evitar problemes amb les olors i els excrements, i perquè en alguns casos havien provocat que saltessin les alarmes de presència de persones a la sala de control. 
 

El tècnic gestor de la Central Hidroelèctrica de la Baells amb una de les caixes nius Foto: Aida Morales


Control i seguiment

Amb la instal·lació dels nius, doncs, s'espera que els ratpenats continuïn als voltants de la presa, però sense significar un perill i amb seguretat. Concretament, aquesta colònia es va detectar després d'una observació diürna i nocturna de gravacions amb infraroig, i es tracta d'animals de gènere Pipistrellus (Myotis daubentonii), tot i que també n'hi ha alguns de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros). Tots ells, han destacat, són quiròpters protegits. 

Segons Endesa, la presència d'aquests animals al voltant de les instal·lacions és "motiu d'alegria", tot i que poden afectar el bon funcionament de la central. Per això, des del 2013 s'ha impulsat un Pla de Conservació de la Biodiversitat que, amb el projecte Endesabats, contribueix a conservar i estudiar les espècies de ratpenats que habiten en determinades dependències de centrals hidroelèctriques de les conques dels rius Ter, Fluvià, Noguera Pallaresa i Ribagorçana. 
 

El tècnic gestor de la Central Hidroelèctrica de la Baells, Albert Rauet, i la tècnica del CTFC, Helena Roca. Foto: Aida Morales

 

Instal·lació d'una de les caixes nius a l'exterior de la central hidroelèctrica. Foto: Aida Morales

 

L'interior d'una de les caixes nius. Foto: Aida Morales