Quatre instruments i textos viscerals: així serà la nova versió de «Guillem de Berguedà», de Francesc Ribera

El Teatre Municipal de Berga acull l'estrena d'una pròxima gira que donarà el tret de sortida el mes de setembre

03 d'abril del 2024
Actualitzat el 06 d'abril a les 9:53h
Imatge promocional de l'espectacle 'Guillem de Berguedà'
Imatge promocional de l'espectacle 'Guillem de Berguedà' | Cedida

Ja fa més de 20 anys d'ençà que Francesc RiberaTitot, culminava el treball d'adaptar al català modern els textos i musicalitzar els sirventesos del trobador del segle XII Guillem de Berguedà. Aquesta tasca es va compartir en diferents suports, també el de l'espectacle teatral, que en uns sis passis va posar sobre l'escenari el mateix Ribera acompanyat de l'orquestra dels 16 músics que havien participat en la gravació de les peces musicals. El context atrafegat de l'època, de plena activitat de Brams i Mesclat, va fer que el projecte quedés aparcat. Fins aquest 2024, que l'artista ha tret del calaix la iniciativa, dotant-la d'un nou format. "Una cosa que fa 800 anys que existeix no passarà de moda per esperar 20 més", manifesta.

L'estrena serà aquest dissabte, 6 d'abril, al Teatre Municipal de Berga. Una de les principals novetats, tal com ha explicat a NacióBerguedà el mateix Francesc Ribera, és que l'espectacle passa de 16 a 4 músics. Seran dirigits per Marcel Casellas, qui ja es va ocupar d'encapçalar l'orquestra ara fa 20 anys: "Treballar amb Marcel Caselles era una aposta segura, fa 20 anys i ara. És algú que té molta facilitat per adaptar coses i de seguida ens vam entendre sobre quin tipus de formació necessitava i com havia d'anar", emfatitza Ribera. En tot cas, l'autor posa en relleu la selecció d'instruments que vestiran l'obra, ja que l'aposta "fuig de la formació clàssica de baix, bateria i guitarra, i es construeix amb mandolina, tenora, percussió i contrabaix". "No pretenem simular la situació del segle XII perquè seria impossible, però sí que es busca un altre tipus de sonoritat", comparteix Ribera, que celebra que la selecció i treball permeten "una riquesa de sons, dotar de moments de protagonisme a cada instrument i fer un bon servei d'acompanyament a la veu".

L'altra gran mostra d'evolució de la proposta té a veure amb la contextualització, mitjançant la qual es vol situar millor l'espectador en el relat. "Són textos del segle XII que tenen molt interès, però sovint se citen un conjunt de peus de pàgina per aclarir conceptes, explicar costums, conèixer les enemistats de Guillem de Berguedà i altres que es perden en el moment de musicar-ho", incideix l'artista, que recalca que en el format d'aquest 2024 s'aposta per "donar un seguit de pautes perquè s'entengui el context i la intenció de Guillem de Berguedà en fer aquella cançó en concret". "No volem que l'espectador escolti i prou unes peces escrites fa 800 anys, volem que les entengui", afirma.

Un trobador visceral i bèstia

Pel que fa pròpiament a l'obra, Francesc Ribera explica que "Guillem de Berguedà té dos vessant que encaixen en dues èpoques: una primera que és molt més agressiu i visceral contra els seus enemics; i una segona que utilitza les cançons amb més caire polític, per denigrar i conxorxar". En aquest sentit, l'autor comparteix que el contingut de l'espectacle es conforma principalment de textos de la primera etapa, que és "la més celebrada i més fàcil de contextualitzar", tot i reconèixer que "ens hem atrevit amb algun escrit de la segona, també". "Guillem de Berguedà és el millor trobador d'Europa, i també el més bèstia", destaquen per la seva banda des de l'organització de l'esdeveniment.

Amb tot, l'espectacle de dissabte (19.00 hores) serà l'estrena d'una gira que engegarà el mes de setembre i pel qual ja hi ha algunes dates tancades, però que "encara no podem anunciar", declara Ribera. L'objectiu és, doncs, "fer-lo moure una mica més del que es va fer en el seu moment". I tot això serà la pròxima temporada de tardor i hivern. L'espectacle forma part del Projecte de Cultura en Xarxa Barnasants.