12
de març
del
2024
Actualitzat
a les
9:46h
L'investigador berguedà especialitzat en cooperativisme, Daniel Raya, presenta el 16 de març el seu treball de recerca històrica titulat Passat, present i futur del cooperativisme i l'ESS al Berguedà a l'Espai Santa Eulàlia de Gironella. L'acte compta amb la participació de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i la Xarxa d'Economia social i solidària del Berguedà, i generarà un espai participatiu per debatre quin ha de ser el paper de l'economia social i solidària en la comarca.
"El cooperativisme històric del Berguedà és rural, no necessàriament agrari, interpel·lat per certs temes que també són d'actualitat d'avui dia", ha defensat l'autor de la recerca. Per al conseller comarcal d'Estratègia de desenvolupament comarcal, indústria i empresa, Sebastià Prat, la jornada del dia 16 és una "aposta estratègica pel foment de l'àmbit cooperatiu, social i solidari", una forma d'economia que, segons Prat, "pren més sentit que mai". Així, el conseller ha afirmat que "el capitalisme està més qüestionat que mai en un planeta amb els recursos limitats com l'actual". Per la seva banda, la coordinadora de l'Ateneu, Alba Rojas, ha emfatitzat que "el cooperativisme no és un moviment nou ni una moda passatgera", asseverant que "té una potència històrica que es remunta al segle XIX". "Després d'anys de decadència, el cooperativisme està recuperant aquella força", ha asseverat.
La Xarxa d'Economia social i solidària del Berguedà està formada per una quinzena entitats que es troben periòdicament des de fa dos anys. L'objectiu és generar un espai de relació estable, de caràcter estratègic entre teixit cooperatiu i administració, per estimular un ecosistema de cooperació entre entitats. D'aquesta manera, la Xarxa vol treballar reptes i oportunitats comunes, construir iniciatives conjuntes o activitats d'interès, i fer d'altaveu dels projectes berguedans.
.jpg)
La primera referència d'activitat cooperativista al Berguedà data de 1881, moment en què va començar a fer els primers passos, a Gironella, la cooperativa de consum Amigos Gironellenses. I del mateix municipi, El Llobregat va ser una de les cooperatives de cases barates més antiga de la qual es té constància a Espanya, amb data d'inici d'activitat l'any 1904. És per aquest motiu que l'acte sobre cooperativisme, que s'ha titulat Berguedà Cooperatiu: passat, present i futur de l'Economia social i solidària a la comarca, es durà a terme precisament a Gironella, tenint en compte el paper històric del municipi en el cooperativisme de la comarca.
Ara bé, el punt àlgid del cooperativisme va ser la Segona República espanyola, període que no només es va arribar al nombre màxim de cooperatives existents i de ritme de constitució més elevat, sinó en el qual també va prendre més protagonisme en les economies locals. Les cooperatives de consum, per exemple, van predominar en el cooperativisme berguedà fins al 1939.
La recerca històrica de Daniel Raya arriba fins a l'actualitat, anomenant els casos de Vidàlia i Cal Blanxart, en l'àmbit de l'habitatge; les ramaderes i agrícoles Cooperativa de Ramaders de Muntanya del Berguedà, El Teix i l'Associació Horta de Cal Faneca; o dos tipus de projectes cooperativistes que no existien anteriorment, com l'associació BerguedArt o la Cooperativa Energètica del Pedraforca, així com les fundacions Horitzó i La Llar.
"El cooperativisme històric del Berguedà és rural, no necessàriament agrari, interpel·lat per certs temes que també són d'actualitat d'avui dia", ha defensat l'autor de la recerca. Per al conseller comarcal d'Estratègia de desenvolupament comarcal, indústria i empresa, Sebastià Prat, la jornada del dia 16 és una "aposta estratègica pel foment de l'àmbit cooperatiu, social i solidari", una forma d'economia que, segons Prat, "pren més sentit que mai". Així, el conseller ha afirmat que "el capitalisme està més qüestionat que mai en un planeta amb els recursos limitats com l'actual". Per la seva banda, la coordinadora de l'Ateneu, Alba Rojas, ha emfatitzat que "el cooperativisme no és un moviment nou ni una moda passatgera", asseverant que "té una potència històrica que es remunta al segle XIX". "Després d'anys de decadència, el cooperativisme està recuperant aquella força", ha asseverat.
La Xarxa d'Economia social i solidària del Berguedà està formada per una quinzena entitats que es troben periòdicament des de fa dos anys. L'objectiu és generar un espai de relació estable, de caràcter estratègic entre teixit cooperatiu i administració, per estimular un ecosistema de cooperació entre entitats. D'aquesta manera, la Xarxa vol treballar reptes i oportunitats comunes, construir iniciatives conjuntes o activitats d'interès, i fer d'altaveu dels projectes berguedans.
Sebastià Prat, Alba Rojas i Daniel Raya, durant la roda de premsa Foto: ADB
El fil del cooperativisme al Berguedà
La primera referència d'activitat cooperativista al Berguedà data de 1881, moment en què va començar a fer els primers passos, a Gironella, la cooperativa de consum Amigos Gironellenses. I del mateix municipi, El Llobregat va ser una de les cooperatives de cases barates més antiga de la qual es té constància a Espanya, amb data d'inici d'activitat l'any 1904. És per aquest motiu que l'acte sobre cooperativisme, que s'ha titulat Berguedà Cooperatiu: passat, present i futur de l'Economia social i solidària a la comarca, es durà a terme precisament a Gironella, tenint en compte el paper històric del municipi en el cooperativisme de la comarca.Ara bé, el punt àlgid del cooperativisme va ser la Segona República espanyola, període que no només es va arribar al nombre màxim de cooperatives existents i de ritme de constitució més elevat, sinó en el qual també va prendre més protagonisme en les economies locals. Les cooperatives de consum, per exemple, van predominar en el cooperativisme berguedà fins al 1939.
La recerca històrica de Daniel Raya arriba fins a l'actualitat, anomenant els casos de Vidàlia i Cal Blanxart, en l'àmbit de l'habitatge; les ramaderes i agrícoles Cooperativa de Ramaders de Muntanya del Berguedà, El Teix i l'Associació Horta de Cal Faneca; o dos tipus de projectes cooperativistes que no existien anteriorment, com l'associació BerguedArt o la Cooperativa Energètica del Pedraforca, així com les fundacions Horitzó i La Llar.