«No es tracta de prometre grans coses, sinó de posar les idees sobre la taula i treballar-les plegats»

Després de vuit anys ocupant l'alcaldia de Saldes, Moisès Masanas ha acceptat el repte d'encapçalar la candidatura de Berga per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Masanas fa anys que viu a la capital del Berguedà, i és aquesta estima per la ciutat on ha format el seu projecte de vida el que l'ha empès a tirar endavant amb la proposta. La formació ha marcat tres punts vitals en la seva idea de ciutat: la cohesió, l'emprenedoria i la sostenibilitat. Nació Berguedà parla amb Moisès Masanas per conèixer les principals actuacions previstes en el projecte d'ERC. 

- Com li arriba la proposta per encapçalar la llista a Berga?
- Sempre he defensat que els mandats han de ser curts i intensos, i dues legislatures és l'òptim. Sota aquesta premissa, estant en la meva segona legislatura a Saldes, a mi se'm proposa encapçalar la candidatura de Berga el juny de l'any passat. El que passa és que aleshores, a Saldes estàvem molt tancats en acabar els permisos i el finançament dels parcs solars que ara ja podem dir que seran una realitat. Tot i això, em vaig comprometre a ajudar a definir la proposta i treballar intensament en la campanya. Però arriba final d'any i, malgrat que ja teníem un bon projecte de ciutat, encara no hi havia qui el liderés. Així que se'm torna a proposar, i com que a Saldes ja teníem força tancades les darreres accions de govern que ens havíem proposat, em decideixo a fer el canvi.

- Què el motiva a liderar aquesta candidatura?
- Fa anys que visc a cavall entre Saldes i Berga, i m'estimo molt Berga. Per tant, veient que podia aportar experiència de gestió i temps, perquè jo ja estic jubilat, vaig pensar que era un bon moment per fer el pas.

- En tot cas, fa un canvi de Saldes a Berga. Com pot convèncer als electors que això és una virtut?
- La meva experiència contempla la tasca al llarg de la vida, primer treballant en diferents empreses privades, i després, estant vuit anys d'alcalde i quatre anys de regidor de govern anteriorment. Al final, penso que convèncer és difícil si la gent no té ganes que els convencis, però hi ha una trajectòria i uns fets. A Saldes s'ha fet una feina i la gent pot trobar diferències, pel que fa al tarannà del poble, les infraestructures, de balanç econòmic del consistori i sobre la sostenibilitat. No es tracta d'explicar programes, es tracta de mostrar fets.

- Tanca amb satisfacció l'etapa a l'alcaldia de Saldes?
- Sí, tot i que m'hauria estimat més que no hagués passat aquella situació dels dos companys que van plegar i encara no sé ben bé per què. Això és una cosa que em va sorprendre i em va saber greu, perquè teníem una relació personal i no m'ha agradat aquest final. Però, a part d'això, sí que entenc que la feina està feta i entroncada, amb un projecte que té continuïtat i que pot funcionar molt bé.

- Tornant a Berga, els darrers dos anys han format part del govern. Com aprofitaran aquesta experiència?
- Nosaltres no renunciem a la tasca que s'ha fet, però evidentment, tampoc estem contents de com ha anat tot plegat. Tenim el pes que tenim i encapçalem dues regidories que no corresponen a àmbits transformadors per a la ciutat. Crec que el nostre regidor ha treballat i s'ha notat pel que fa a l'àmbit organitzatiu de l'Ajuntament, i la nostra regidora, sense pràcticament recursos, està fent una molt bona tasca. Això s'ha de reivindicar. A més, considero que aquests dos últims anys, el model de govern de la CUP ha canviat una mica i sento que hi tenim a veure. En definitiva, hem anat en la bona direcció, però no en la velocitat que tocava.
 
- Donat el cas, estan oberts a pactar novament?
- Crec que hi haurem d'estar oberts tots perquè no hi haurà cap força que obtingui un resultat que li permeti governar en solitari, i si ho fa, serà una sorpresa molt gran. La nostra prioritat és Berga, així que a priori, no tenim línies vermelles amb ningú, perquè el que volem és negociar d'acord amb els programes. Per tant, si els programes són complementaris i sumen, treballarem per fer el millor projecte i que la ciutat tiri endavant.

- Quins són els principals eixos d'acció que proposaran?
- Nosaltres creiem que Berga necessita tres coses primordials. Una és gestió, perquè durant anys, la ciutat ha tingut una manca d'inversió evident, en part perquè s'han destinat molts diners a retornar el deute, però també s'ha descuidat l'aspecte del manteniment. Així que, des del minut u, s'ha d'incidir en aquesta gestió, però tenir els carrers nets, els parcs endreçats i el mobiliari en condicions no és programa, això és la feina que toca fer. Des d'Esquerra pensem que cal fer una ciutat més amable, i en alguns casos, hem de veure com endrecem l'espai destinat als cotxes i als vianants, perquè a Berga no cal anar a tot arreu en cotxe. Després, necessitem retenir joventut i talent, així que hem de fer una molt bona tasca en habitatge. I també en ocupació, apostant pel Polígon Industrial de la Valldan, amb un model de sostenibilitat que doni impuls i empenta a les empreses que tenim i que pugui acollir-ne de noves. A la vegada, hem de treballar perquè el d'Olvan sigui una realitat. A més, el comerç i el turisme són dos pilars que també els hem d'impulsar. Tot plegat, no es tracta de prometre grans coses, sinó de posar les idees sobre la taula i treballar-les plegats des del moment que comenci la nova legislatura.

- Ha fet referència a l'amabilitat en l'aspecte de la mobilitat i l'equilibri de l'espai destinat als vianants i als vehicles. Com volen actuar al respecte?
- Entre les coses que s'han fet bé els darrers anys, n'hi ha dues de vitals: un estudi d'habitatge i un pla de mobilitat. A mi, per deformació professional, m'agrada prendre decisions quan tinc dades que m'avalen, i hem vist que Berga té molts cotxes aparcats de dia en llocs que de nit queden buits. Per tant, això vol dir que a Berga ve molta gent a fer activitat. I, on hem de deixar aquests cotxes? Nosaltres pensem que s'han de quedar a les entrades, fent aparcaments dissuasius i rutes a peu que permetin anar de pressa als llocs. Aquí també serà molt important l'estació d'autobusos, que és un tema cabdal i, per tant, l'hem d'entomar i afrontar de forma valenta. Sempre tindrem algú que no li agradarà la ubicació o que pensarà que a banda i banda del carrer no és òptim, però ens hem de posar d'acord i fer-la. L'estació ha de ser el centre neuràlgic des d'on distribuïm la gent, perquè el transport públic cada vegada ha d'anar a més.

- Menciona l'estació d'autobusos. A vostès els sembla bé la ubicació de la Rasa dels Molins?
- Esquerra va entrar la moció que va desencallar un tema que feia anys que estava aturat. Jo, que sóc un seguidor impenitent de la política local i comarcal, recordo l'alcalde Gendrau i l'alcaldessa Venturós parlar que es faria una consulta per veure on havia d'anar. Al final, el fet que l'any 2008, quan es va fer l'estació d'Olot, a Berga ja ens tocava. Però resulta que encara ens estem plantejant on la fem. Nosaltres vam desencallar el tema, el Departament de Territori ha fet un estudi de mobilitat i un projecte executiu que crec que ja ha arribat a l'Ajuntament, així que penso que hem de seure totes les forces i posar-ho sobre la taula. Per a nosaltres, si no hi hagués un daltabaix per un informe que desaconsellés aquesta ubicació, creiem que la Rasa dels Molins és un bon lloc. A més, no hem vist el projecte, però imaginem que l'estació d'autobusos que haurà projectat la Generalitat serà adient al segle XXI.

"Si no retenim la joventut, ens acabarem convertint en un geriàtric, perquè Berga i el Berguedà ja tenen una piràmide d'edat molt complicada"

- Un dels debats freqüents en les ciutats és la manca d'habitatge de lloguer. Com veuen aquest punt a Berga i com hi incidirien?
- Pensem que a Berga hi ha molts pisos que hem d'aprofitar. Si fem una bona política, podem aconseguir que els propietaris tinguin la bona voluntat introduir-los al mercat i poder-los llogar. Hi ha mecanismes perquè les administracions fem de pont entre el llogater i el propietari, per tal de generar oferta a preu assequible pensant en aquests joves. I també, que sigui de confiança, per tal que els titulars dels immobles tinguin garantit el cobrament. Totes aquestes coses, que són mecanismes que en altres ciutats mitjanes ja s'hi han posat, nosaltres també les hem de fer. A més, hi ha un aspecte vital lligat a això, i és que, si no retenim el talent i la joventut, ens acabarem convertint en un geriàtric, perquè Berga i el Berguedà ja tenen una piràmide d'edat molt complicada. Per tant, això no és una cosa que haguem de fer amb un projecte i posant-ho en un paper, hem de començar a treballar. I quan nosaltres parlem obertament de creixement, parlem d'això, de créixer per ser més joves, més dinàmics i més competitius com a ciutat. Si no, tindrem un problema.

- De fet, parlen d'assolir un creixement sostenible de la ciutat pel que fa al nombre d'habitants, posant sobre la taula la xifra dels 20.000. Per què seria interessant arribar a aquest nombre?
- La premissa és arribar als 20.000 habitants el 2035, per tenir tres legislatures. Hem fet un estudi demogràfic important i estem comparant-nos amb ciutats de la nostra mida, i hem comprovat que mentre ciutats com Balaguer o Tàrrega creixen al límit dels dos dígits, nosaltres no arribem al 5%. A més, tenim un creixement vegetatiu negatiu si no tenim immigració. Però no només això, sinó que resulta que Berga no decreix, però sí que ho fan pobles de l'Alt Berguedà. En definitiva, necessitem una ciutat potent perquè la gent, no només no marxi sinó que vingui. Per tant, hem de fer els deures creant polígons sostenibles que generin ocupació, impulsant un comerç competitiu de petita escala i que promogui l'economia circular, i donant sortida a sectors potents com el turístic o l'agroalimentari. Hem de ser capaços de convertir tot això en un model per tal de retenir tots aquests joves del Berguedà, que tenen una formació increïble, però que acaben marxant perquè no els donem oportunitats.

- I pel que fa a l'educació, quines accions han pensat?
- Volem potenciar el Projecte Educatiu de Ciutat, que ja existeix, però va al ralentí. Hem de treballar amb les escoles i instituts, perquè tenen uns projectes educatius de centre que són modèlics. Si fem un esforç conjunt, podríem generar una ciutat educativa per tal que una persona de Berga tingui sempre opcions de formar-se. I, a la vegada, trencarem les barreres que avui dia es generen amb els nens i nenes de famílies amb menys recursos i que no tenen possibilitats de fer extraescolars o altres activitats. Es tracta de no deixar ningú fora dels circuits, i així contribuir en generar una societat més integradora, més i harmonitzada.

- Torno a la matèria econòmica perquè fa una mica ha fet referència al Polígon Industrial de la Valldan. És clau pel desenvolupament econòmic de la ciutat?
- Totalment. Hem de fer un polígon sostenible i modèlic. Si retirem tot el fibrociment que tenim a les teulades i aprofitem l'avinentesa per posar plaques solars fotovoltaiques que dotin de recursos econòmics a les empreses que les acullen, estarem posant la llavor d'una comunitat energètica local, vinculada a la quina s'hauria de fer a la zona esportiva. Amb les plaques del polígon podem dotar d'electricitat habitatges privats a dos quilòmetres a la rodona quan les empreses no estiguin consumint. Així, aquests privats poden pagar aquestes empreses per l'energia i no a una gran companyia. Per tant, això, la recuperació d'aigües i un model d'economia circular que sigui potent, ens ha de donar el múscul que necessitem per fer del Polígon Industrial de la Valldan un polígon modern. El que passa és que no és suficient, i per això necessitem el d'Olvan, vinculant els dos projectes i que Berga els lideri.

- Parla de plaques fotovoltaiques. És la línia mestra, pel que fa a transició energètica?
- Aquest és un dels projectes clau, perquè això empodera el territori. A més, creiem que el Berguedà està en una posició privilegiada pel que fa a la sobirania energètica, però també la sobirania alimentària, i ens ho hem de creure.

"Si els grups no som capaços de fer coses tan senzilles com portar aigua a Queralt, quan parles d'una infraestructura de milions d'euros ningú s'ho creu"

- Faig un salt al Mercat Municipal, on ara es vol ubicar un coworking. Com s'imaginen vostès aquest equipament?
- Aquest és un projecte que qualsevol proposta que fem de manera unilateral i no consensuada, serà molt difícil que la gent se la cregui. Si els grups no som capaços de fer coses tan senzilles com portar aigua a Queralt o arranjar una plaça, quan parles de fer una infraestructura de milions d'euros al Mercat, a Sant Francesc o al Cinema Catalunya, ningú s'ho creu. Per tant, jo estic en un govern i sé com és de difícil fer les coses, i només hi ha un secret: definir un projecte, consensuar-lo i anar-lo a buscar, es digui Mercat Municipal, Cinema Catalunya, Sant Francesc, Teatre Municipal, Teatre Patronat, o edifici de l'Ateneu i l'Hospital Vell. Tots ells són el rovell d'ou del centre històric de Berga, i si som capaços de seure totes les persones que tinguem responsabilitats, amb les entitats i la societat civil, per definir un gran projecte de ciutat a 20 anys vista, podem fer quelcom increïble. Si no, cada quatre anys canviarem d'idea, i la realitat és que no es fa res.

- D'aquesta manera, en quin d'aquests equipaments culturals començarien a incidir, des d'ERC?
- Creiem que Berga hauria de tenir un museu que aglutini tot l'espectre de La Patum, però com a part del que seria el centre de cultura popular de Catalunya. Pensem en un equipament museístic que exposi el nostre patrimoni i el lligui amb la resta de comparseria i festes del foc. I on es podria fer? A nosaltres ens agradaria que fos aprofitant els edificis de l'Ateneu i l'Hospital Vell.

- En la presentació de la candidatura també van fer referència a la importància dels serveis públics. Quines accions volen implementar, en aquest sentit?
- Nosaltres creiem molt en els serveis públics perquè pensem que és de justícia social. Indubtablement, hem de vetllar pel sistema sanitari, i al Berguedà, estem en un atzucac pel que fa a la salut, tenint en compte que a la comarca tenim una població molt envellida i molta dispersió. Per tant, hem de ser insistents amb el Departament per aconseguir que les àrees bàsiques de l'atenció primària a la comarca i l'Hospital de Berga, que és la base sobre la qual ha de pivotar tot aquest sistema, tinguin la importància que requereixen i els dotem de tots els recursos necessaris. També hem de ser molt seriosos pel que fa als serveis socials. Sabem que no podem demanar certes coses perquè no tenim la massa crítica per tenir-les, però les quines ens pertoquen per ràtios, les hem d'exigir. Per exemple, no pot ser que tinguem moltes menys places per persones discapacitades que el Ripollès, el Solsonès o el Bages. Això és una mancança important.

- Li vull demanar ara en clau de comarca. Sovint també es fa referència a la manca de capitalitat de la ciutat. Hi està d'acord?
- Berga exerceix la capitalitat en algunes coses, però no fa de locomotora com li tocaria a una capital de comarca. Però no podem dir que no faci de capital quan suporta un percentatge molt important del sistema de recollida de residus de la comarca o quan l'Hospital li ha portat molta despesa econòmica. Per tant, en algunes coses fa molt bé de capital, en altres no tant, però el que no fa és de locomotora, i nosaltres volem que sigui capital i locomotora.

"He estat crític respecte del funcionament del Consell Comarcal, perquè hi ha coses que no s'han fet bé"

- Així, des d'ERC Berga tenen ganes de poder-hi incidir des del Consell Comarcal?
- Jo penso que a Berga li ha mancat un model de ciutat, però el Consell Comarcal té el mateix problema des de fa més anys. No hem fet els deures com tocaria en molts casos, i no és perquè el Consell Comarcal no aconsegueixi molts recursos, sinó perquè, o no arrelen bé o no són els que el territori necessita. Per tant, jo he estat crític respecte del funcionament del Consell Comarcal, perquè hi ha coses que no s'han fet bé. Només s'ha de veure com s'han repartit algunes ajudes del Consell, els colors de qui mana i els pobles que les han rebut. En definitiva, pensem que hi ha molta feina a Berga, però també al Consell.

- Amb tot, quina valoració en fan de la legislatura que ara acaba?
- Totes les legislatures tenen diferents moments, i aquesta que ara tanquem, en té dos de molt marcats. Primer, distingeixo els dos primers anys, amb la covid afectant negativament totes les poblacions i una alcaldessa que, malauradament, no va poder estar disponible al cent per cent i això va penalitzar la ciutat. Però els dos últims anys s'ha notat un canvi positiu. Jo els donaria un aprovat justet.