«Hem d'aspirar a molt més i sortir de la zona de confort on ens hem quedat els últims 20 anys»

Berga Grup Independent (BeGI) és la primera agrupació d'electors que concorre als comicis locals a Berga després d'anys. La seva cap de llista és Judit Vinyes, per tant, també és l'única dona que aspira a l'alcaldia. La candidatura s'ha erigit com la veu crítica de caràcter constructiu, i vol donar la sorpresa el 28 de maig fent una crida al votant descontent amb el sistema de partits. Malgrat que no es defineixen ideològicament, els més de mil aval són tot un avís per a navegants de l'onatge que poden aixecar a les urnes. Nació Berguedà parla amb Judit Vinyes per conèixer les línies mestres del projecte de Berga Grup Independent.

- Com sorgeix Berga Grup Independent?
- Berga Grup Independent va sorgir de la disconformitat o del desencant amb l'estat de Berga. Ens vam troba el Ramon Safont, el Lluís Minoves i jo el novembre de 2021, i de seguida se'ns va sumar la Susana Rodríguez, i vam començar a mantenir converses que van servir per anar dissenyant el projecte, que inicialment només volia passar de la visió crítica a construir per la ciutat. Això és el que ens ha impulsat.

- Comenta que van ser quatre a l'inici. Què la va motivar a ser qui liderés aquest moviment?
- Vam estar molt temps que no teníem les posicions definides ni un líder, i de fet, penso que hem mantingut aquesta imatge de treball en equip, sense una persona destacada. Però en un cert moment, a mi se m'ofereix la possibilitat d'encapçalar una altra llista, i arribem a la conclusió que, com que ja teníem el nostre propi equip de treball i la nostra marca, era millor moure-ho des d'aquí. I així es va donar. En aquest punt, teníem clar que els quatre primers seríem els primers que vam engegar tot això i jo ja estava definida, però fins al febrer no ho vam tancar tot. Així, cadascú va triar on es va sentir més còmode. No ha estat com en els partits tradicionals, que es defineix a dit o per pressions.

- Han aconseguit un miler de signatures d'aval. Ho veuen com un bon símptoma de cara a accedir a l'Ajuntament?
- Evidentment, ens sentim valents, perquè no és el mateix tenir les 500 signatures pelades que tenir-ne més de 1.000. Però ja no és només pels avals que hem aconseguit, sinó per tota la gent que, encara després de presentar-los, ha vingut perquè volia sumar. Que ens avalin és només perquè ens poguéssim presentar i això ho sabem, però sí que és cert que molta gent, ara ja en campanya, estan col·laborant amb nosaltres i ens estan ajudant molt.

- El seu objectiu és arribar al consistori o tenir-hi pes?
- Si fa un any i mig que treballem no és per quedar fora. Volem entrar i volem canviar Berga. Volem establir unes bases i uns fonaments perquè, d'una vegada per totes, Berga pugui ser una ciutat del futur. Creiem que ho necessitem i intentarem liderar-ho.

"Si entrem a governar al costat d'algú, ha d'estar conforme amb la nostra manera de treballar i les nostres idees principals"

- Donat el cas, estan obert a pactar o tenen alguna línia vermella?
- Des que ens vam presentar hem dit que no tenim línies vermelles, i ho continuem dient. Considerem que hem de ser una oposició constructiva, i per ser constructiu no pots començar posant barreres. Ara bé, això no vol dir que nosaltres no volguem liderar el projecte i que qui s'hi vulgui sumar ha de respectar les nostres línies de treball i les accions que considerem vitals per Berga. Aleshores, si entrem a governar al costat d'algú, ha d'estar conforme amb la nostra manera de treballar i les nostres idees principals.

- Quins són els seus principals projectes?
- Hem considerat una quarantena de propostes essencials, però n'hi ha alguns que són indispensables com la construcció d'una estació d'autobusos comarcal. Ara bé, volem sortir dels temes habituals de cada quatre anys per marcar un camí diferent per Berga, amb un projecte que engloba molt més que l'estació, Queralt i el Mercat Municipal. Per exemple, el Parc de Natura de la Valldan, dissenyar noves mesures en clau de feminisme i pel col·lectiu LGTBIQ+, o construir noves pistes de vòlei i futbol platja a banda d'un espai polivalent en aquesta zona esportiva que cobreixi les mancances actuals de certes competicions o de disposició d'espais per concerts, per exemple. També volem incidir en la integració, ja que en les reunions hem vist que la gent gran no es té prou en compte, i per tal que els joves puguin quedar-se a la ciutat.

- Parlen d'un Mercat Municipal polivalent. Com l'imaginen? La iniciativa del coworking i la ràdio hi encaixen?
- Sí, encaixa perfectament. Ara bé, tal com està ara situat, és un espai molt fosc, i el Lluís ja té previst redissenyar-lo perquè sigui més obert i amb finestres més grans per afavorir l'entrada de llum natural. També per tenir un doble accés, per la Ronda Moreta i per a dalt, pensant en un espai que es correspongui més al d'una ciutat. En general, tots els projectes que estem plantejant tenen una imatge més de futur i urbana que els que s'han fet fins ara. I la polivalència serà la clau de tot el que proposem. Però, tornant al Mercat Municipal, tenim clar que ha de ser un projecte innovador, que inclogui places d'aparcament, però també un espai amb parades de productes i una zona de showcooking, així com una zona per entitats i associacions que ara mateix no tenen lloc. Ara bé, per a tot això hi ha d'haver una transformació integral del Mercat.

- Ha fet menció del Parc de Natura de la Valldan. En què consisteix?
- El projecte del Parc de Natura de la Valldan s'inspira en el que hi ha a Olot, així que també englobaria una pista d'atletisme de 400 metres per reforçar la finalitat d'espai de salut. Pensem que ha de ser a la Valldan perquè és un camí pel qual ja transita molta gent que vol caminar o practicar esport i ja ha esdevingut una via verda.

"(L'estació d'autobusos) veiem molt clar que l'opció de la Rasa dels Molins no és viable i apostem per la Font del Ros"

- Diu que l'estació de busos comarcal és primordial, i l'Ajuntament de Berga assenyala que el projecte a la Rasa dels Molins està molt avançat. Optarien per frenar-lo?
- Per l'experiència d'anys i anys que fa que dura aquest tema, ens costa una mica de creure que ja estigui fet. Nosaltres continuem defensant que la millor ubicació és la Font del Ros. Ha de ser una estació comarcal, i és molt important remarcar això, perquè ha d'esdevenir el nexe perquè els joves i la gent que no té feina pugui anar fins a Barcelona sense parar enlloc, perquè per alguna cosa som la capital de la comarca. I per exigir això has d'estar a l'entrada de la ciutat, perquè si has de perdre 20 minuts voltant i has de col·lapsar una via principal, no ho farà cap companyia. A banda, l'explotadora ja ha fet un informe desfavorable assegurant que no és segur, i veiem que no hi ha aparcament ni possibilitat d'ampliar les instal·lacions. Així que nosaltres veiem molt clar que l'opció de la Rasa dels Molins no és viable i apostem per la Font del Ros.

- Ha fet referència als joves. Què proposen per lluitar contra la seva sortida crònica de Berga?
- La primera opció perquè el jovent es quedi a Berga és que tinguin feina, i això està directament relacionat a crear llocs de treball i a tenir millors connexions, cosa que facilitaria també la primera acció. És un peix que es mossega la cua, per tant, pensem que hem de facilitar estudis que tinguin en compte la creació de feina a la ciutat per tal que porti jovent que tingui capacitat de quedar-se. En aquest punt, també cal treballar la disponibilitat d'immobles a preu assequible, i per això impulsarem la rehabilitació de pisos perquè hi puguin accedir. A banda d'habitatge i feina, també volem que se sentin representats, i per això volem que Berga lideri el projecte LGTBIQ+ perquè la realitat d'avui dia és diferent, i si des de la capital de la comarca s'avança en aquest sentit, es podrà extrapolar. En definitiva, hem d'aspirar a molt més i sortir de la zona de confort on ens hem quedat els últims 20 anys. A Berga li cal avançar.

- Més enllà de crear una bossa de pisos públics, què proposen per promoure el mercat del lloguer de la ciutat?
- A nosaltres ens preocupa que el jovent no pugui accedir a aquests pisos perquè molts d'ells estan ocupats. Aquesta ocupació fa que molts pisos que potser abans estaven al mercat, ara no estiguin disponibles. O també, hi ha habitatges que podrien ser llogats, però els propietaris no tenen prou confiança. L'Ajuntament ha de fer d'enllaç impulsant alguna mesura, com s'està fent en altres indrets, per potenciar que els propietaris tinguin la confiança per llogar a aquests joves. Però això ha de ser dinàmic, perquè ara mateix, moltes coses que tenen a veure amb l'Ajuntament són molt lentes, i si algú necessita un pis és una qüestió d'urgència, no pot esperar un any.
 
- Un debat freqüent en les ciutats és la mobilitat i l'equilibri de l'espai destinat als vianants i als vehicles. Com veuen aquesta qüestió a Berga?
- Aquesta pregunta és molt interessant perquè nosaltres vam buscar quin era el volum de cotxes que hi ha a Berga i són 11.000 vehicles per menys de 17.000 habitants. La dada és preocupant, però també és el resultat del fet que no hi ha hagut un treball en aquest sentit que ha provocat que la gent tingui cada vegada més cotxes. D'alguna manera, has de potenciar que les persones més grans puguin moure's amb el vehicle privat i aparcar davant les botigues, creant noves zones d'aparcament com la que projectem, de 1.500 metres quadrats, al carrer del Roser. Però, d'altra banda, també s'han d'impulsar carrils explícits per a la mobilitat sostenible que no quedin tallats. Ara bé, tot això implica unes distàncies mínimes i a vegades, per construir un carril bici has de perdre aparcament. Això s'ha d'estudiar molt bé. Finalment, pel que fa als desplaçaments a peu, cal que les voreres siguin accessibles. Per aconseguir que el vianant torni a estimar el carrer li has de facilitar la feina, i això passa perquè no hi hagi voravies sense rampes, amb les llambordes aixecades o arbrat al mig del pas.

- També es parla sovint de la transició energètica. Què contemplen en aquesta matèria?
- Pel que fa a la sostenibilitat i l'estalvi energètic, és evident que s'ha fet molt poca cosa, només s'ha promogut la biomassa. Pensem que s'han de col·locar més plaques solars i aprofitar millor la força hidroelèctrica. És a dir, aprofitar tota la potència que puguis treure de fonts d'energia sostenibles. Però, a part, també hi ha un tema molt preocupant que és la manca d'aigua i, a Berga, hi ha un problema molt greu que és que es perd aigua al subsòl. Hem detectat aquestes pèrdues en les obres que baixen per la Ronda de Queralt, que vam veure que baixa un riu d'aigua per sota. Tota aquesta aigua que es perd al subsòl es podria estar utilitzant per regar, netejar els carrers o acumular-se. Avui dia, no es pot perdre ni una gota d'aigua, i per això també pensem a col·locar sistemes urbans de recuperació d'aigua o veure si podem reutilitzar l'aigua de la depuradora, cosa que ja s'està fent a l'àrea metropolitana.

- M'agradaria preguntar-li sobre el teixit cultural. Quina lectura en fan?
- Pensem que hi ha molt valor a Berga pel que fa al teatre, amb associacions que fan molta feina. Però, una vegada més, som una mica més ambiciosos i voldríem apropar propostes més internacionals i ampliar els registres. És a dir, la cultura no només és una obra al teatre o un concert. Si arribem a l'Ajuntament, plantejarem la compra d'un edifici de la Sareb, respecte del qual ja tenim un precontracte de compra, on es podria instal·lar la primera escola superior d'arts impulsada per una entitat cultural del Berguedà i que portaria un ventall de cultura brutal. Una altra idea és obrir exposicions itinerants al carrer Major. En definitiva, pensem que, tot i que es fa molt, hi ha molt camí per obrir en matèria cultural a Berga.

- Un altre projecte pendent de fer realitat és la Casa de la Patum. Què proposen al respecte?
- Considerem que hi va haver un moment que es podria haver fet la Casa de la Patum i no es va fer. Per descomptat, ens agradaria recuperar com fos aquesta opció, i sinó, de moment l'exposició ens sembla bé on està. I quan es pugui fer realitat, ens agradaria lligar la Casa de la Patum amb un centre de recuperació de figures del patrimoni cultural popular de tota Catalunya.

- En la presentació de la llista van parlar "d'acabar amb la decadència de Berga". En quins aspectes creu que cal incidir?
- La decadència és per l'estat actual de Berga, en el sentit que la sensació de la gent és que la ciutat està deixada, és fosca, que no s'ha invertit prou i que no hi ha infraestructures noves. Els jardins i paisatgisme deixen molt a desitjar, els parcs infantils estan descuidats, i l'entorn d'equipaments principals com la residència estan devastats. I també hi fa molt l'incivisme de la gent, sobre el qual s'hauria d'actuar.

"Volem que aquest equip de treball independent que hem fet a Berga també es pugui veure reflectit a la resta de la comarca"

- Sovint també es fa referència a la manca de capitalitat de la ciutat. Com veuen la situació de Berga respecte de la comarca?
- Més que una manca de capitalitat de Berga, penso que la comarca no ha fet una suma de forces. Creiem que una comarca ha de tenir una capital que compti amb tots els municipis, però que lideri la iniciativa. Al final, ni Berga pot avançar sense els municipis veïns, ni els municipis veïns poden avançar sense la seva capital. Això s'ha de treballar i nosaltres ja ho estem lligant amb la resta d'agrupacions d'electors per tal d'establir enllaços. Volem que aquest equip de treball independent que hem fet a Berga també es pugui veure reflectit i ampliat a la resta de la comarca.

- Així, des de BeGI tenen ganes de poder incidir també en la marxa de la comarca, per exemple, des del Consell Comarcal?
- Si nosaltres obtenim prou regidors per tenir representació al Consell Comarcal, evidentment que hi serem.

- Amb tot, quina valoració fan de la legislatura que ara acaba?
- La valoració, en general, és negativa. Si no, ni tan sols ens hauríem plantejat estar aquí. Com en totes les feines del món, han fet coses bé i altres no, però el problema és que portem vuit anys de govern de la CUP i ja no estem parlant del retorn del deute, perquè és una cosa que hagués fet qualsevol equip de govern perquè era obligatori per llei. Per a nosaltres, el pitjor ha estat deixar passar subvencions, no tenir projectes a punt i fer-los sense una planificació prou acurada, no pensar en una projecció de futur, i confondre el manteniment amb inversió. Ens ha semblat una legislatura pobra, i per això aspirem a poder-ho capgirar.