06
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
14:43h
Neix la plataforma veïnal "A les pastures del Cim d'Estela hi volem vaques i no plaques" per oposar-se a la instal·lació de 9.500 panells solars als prats del Casó de Castellar del Riu. L'associació reuneix veïns de la zona que s'oposen el projecte que afectaria fins a 9 hectàrees d'aquest paratge ramader i natural. De moment, el pla es troba en la fase més inicial, però els veïns han volgut avançar-se a qualsevol escenari fent públic el seu malestar. Denuncien que la instal·lació no aportaria cap tipus de benefici a la població i alerten del "fort impacte visual que provocaria".
Els veïns van assabentar-se del projecte fa dos mesos, un fet que de seguida va encendre l'alarma entre la comunitat, que ha decidit organitzar-se per aturar-lo. Un dels membres és en Francesc Muntada, veí originari de Terrassa que va venir a viure a la zona fa dos anys a la recerca d'un espai natural i rural. Un dels principals problemes que assenyala és la transformació paisatgística que comportaria la instal·lació de plaques als prats, ja que es veuen des del Roc d'Auró, el Cim d'Estela, la Figuerassa, Campllong i la Serra de Queralt.
_(1).jpg)
Els veïns asseguren ser "plenament conscients i partidaris" de la transició energètica cap a les renovables, però demanen que es faci de manera ordenada i tenint en compte el valor del paisatge i els usos tradicionals de la terra. De fet, les pastures on es vol instal·lar el projecte tenen un ús ramader durant l'any, amb un cicle que comença amb la pastura de vaques durant la tardor i els primers mesos de l'any, quan s'alimenten de l'herba fresca que hi creix. Després, es treuen els animals i es deixa sortir l'herba fins al juny, quan se sega i s'obtenen bales de farratge. Passat l'estiu, hi torna a créixer l'herba i s'hi instal·len de nou les vaques, que inicien novament el cicle.
Defensen que hi ha altres indrets "més apropiats" on es poden instal·lar les plaques: teulades d'habitatges, polígons industrials, els entorns de les vies de comunicació o els canals de reg. "Seria més eficient perquè aquí hi ha boira i núvol durant la meitat de l'any", assegura Muntada. En aquest sentit, la plataforma posa en dubte que el projecte persegueixi la generació d'energia, i assenyalen que es tracta d'un projecte especulatiu que "vol aconseguir un benefici més rendible dels terrenys".
.jpg)
Des de la plataforma han iniciat una recollida de suports i adhesions al manifest contrari al projecte i ja preparen diverses accions per donar-se a conèixer. De moment, han posat en marxa una pàgina web on expliquen el seu posicionament. Pròximament, tenen previst elaborar fulletons informatius per repartir-los entre les persones que visitin l'entorn i encoratjar-los a sumar-se a les seves demandes.
"Aquest és un projecte que exemplifica que la implementació de les renovables s'haurien de fer de millor manera", ha declarat Montserrat Coberó, membre de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, que demana a la Generalitat que tingui en compte "els interessos de la ciutadania" a l'hora de fer les instal·lacions: "No pot comportar la destrucció d'oportunitats pel futur del territori. S'ha de fer de manera ordenada". Corberó ha apuntat que abans de tot, s'hauria d'impulsar la reducció del consum energètic a les llars i a les empreses i la millora de la xarxa de distribució energètica, que en molts punts és "obsoleta" i "té pèrdues". Coberó ha remarcat que la instal·lació renovables en espais ramaders i agrícoles és una "contradicció" perquè comporta la reducció de la sobirania alimentària. En aquest sentit, aposta per una "planificació endreçada del país" i amb "el consens del territori".
El projecte, en mans de la Generalitat
La plataforma també rep el suport del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà. El seu portaveu, Hèctor Aranda, ha explicat que la seva agrupació defensa projectes d'autogeneració d'energia davant les grans centrals que "malmeten els prats de muntanya". Aranda ha recordat que els prats compleixen amb les funcions de biodiversitat, de tallafocs en incendis forestals i de pastures de muntanya. El grup denuncia que la Generalitat "posa la catifa vermella" als macroprojectes de plaques, que en el cas dels prats del Casó, pot evitar passar primer per l'Ajuntament i dirigir-se directament a la comissió d'Urbanisme de la Generalitat.
Segons Aranda, el projecte ja es troba en mans d'Urbanisme i només falta que surti a l'ordre del dia de la pròxima reunió de la comissió -prevista pel 25 de juliol- per fer-ne l'aprovació inicial. Després, ja només es podran presentar al·legacions. Preveient aquest escenari, el grup ja prepara una bateria d'arguments contraris al projecte per a presentar-los tan bon punt passi aquest primer tràmit.
Què hi diu l'Ajuntament?
Per la seva banda, l'Ajuntament de Castellar del Riu explica que no tenen constància que s'hagi presentat un "projecte en ferm" per dur a terme la instal·lació de plaques fotovoltaiques al municipi, però reconeix que hi ha "diverses empreses" que s'han interessat en aquesta possibilitat. Avisa que el consistori serà contrari a qualsevol projecte que "impliqui un impacte visual sobre l'entorn del municipi", i és per aquest motiu que ja s'ha posat en contacte amb els serveis de l'Àrea d'Urbanisme de la Generalitat per saber com procedir davant un possible registre d'un projecte d'aquest tipus.
Els veïns van assabentar-se del projecte fa dos mesos, un fet que de seguida va encendre l'alarma entre la comunitat, que ha decidit organitzar-se per aturar-lo. Un dels membres és en Francesc Muntada, veí originari de Terrassa que va venir a viure a la zona fa dos anys a la recerca d'un espai natural i rural. Un dels principals problemes que assenyala és la transformació paisatgística que comportaria la instal·lació de plaques als prats, ja que es veuen des del Roc d'Auró, el Cim d'Estela, la Figuerassa, Campllong i la Serra de Queralt.
Vistes dels prats del Casó des de la Figuerassa Foto: Cedida
Els veïns asseguren ser "plenament conscients i partidaris" de la transició energètica cap a les renovables, però demanen que es faci de manera ordenada i tenint en compte el valor del paisatge i els usos tradicionals de la terra. De fet, les pastures on es vol instal·lar el projecte tenen un ús ramader durant l'any, amb un cicle que comença amb la pastura de vaques durant la tardor i els primers mesos de l'any, quan s'alimenten de l'herba fresca que hi creix. Després, es treuen els animals i es deixa sortir l'herba fins al juny, quan se sega i s'obtenen bales de farratge. Passat l'estiu, hi torna a créixer l'herba i s'hi instal·len de nou les vaques, que inicien novament el cicle.
Defensen que hi ha altres indrets "més apropiats" on es poden instal·lar les plaques: teulades d'habitatges, polígons industrials, els entorns de les vies de comunicació o els canals de reg. "Seria més eficient perquè aquí hi ha boira i núvol durant la meitat de l'any", assegura Muntada. En aquest sentit, la plataforma posa en dubte que el projecte persegueixi la generació d'energia, i assenyalen que es tracta d'un projecte especulatiu que "vol aconseguir un benefici més rendible dels terrenys".
Les vaques pasturen als prats del Casó durant la tardor i els primers mesos de l'any. Foto: Cedida
Des de la plataforma han iniciat una recollida de suports i adhesions al manifest contrari al projecte i ja preparen diverses accions per donar-se a conèixer. De moment, han posat en marxa una pàgina web on expliquen el seu posicionament. Pròximament, tenen previst elaborar fulletons informatius per repartir-los entre les persones que visitin l'entorn i encoratjar-los a sumar-se a les seves demandes.
"Aquest és un projecte que exemplifica que la implementació de les renovables s'haurien de fer de millor manera", ha declarat Montserrat Coberó, membre de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, que demana a la Generalitat que tingui en compte "els interessos de la ciutadania" a l'hora de fer les instal·lacions: "No pot comportar la destrucció d'oportunitats pel futur del territori. S'ha de fer de manera ordenada". Corberó ha apuntat que abans de tot, s'hauria d'impulsar la reducció del consum energètic a les llars i a les empreses i la millora de la xarxa de distribució energètica, que en molts punts és "obsoleta" i "té pèrdues". Coberó ha remarcat que la instal·lació renovables en espais ramaders i agrícoles és una "contradicció" perquè comporta la reducció de la sobirania alimentària. En aquest sentit, aposta per una "planificació endreçada del país" i amb "el consens del territori".
El projecte, en mans de la Generalitat
La plataforma també rep el suport del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà. El seu portaveu, Hèctor Aranda, ha explicat que la seva agrupació defensa projectes d'autogeneració d'energia davant les grans centrals que "malmeten els prats de muntanya". Aranda ha recordat que els prats compleixen amb les funcions de biodiversitat, de tallafocs en incendis forestals i de pastures de muntanya. El grup denuncia que la Generalitat "posa la catifa vermella" als macroprojectes de plaques, que en el cas dels prats del Casó, pot evitar passar primer per l'Ajuntament i dirigir-se directament a la comissió d'Urbanisme de la Generalitat.
Segons Aranda, el projecte ja es troba en mans d'Urbanisme i només falta que surti a l'ordre del dia de la pròxima reunió de la comissió -prevista pel 25 de juliol- per fer-ne l'aprovació inicial. Després, ja només es podran presentar al·legacions. Preveient aquest escenari, el grup ja prepara una bateria d'arguments contraris al projecte per a presentar-los tan bon punt passi aquest primer tràmit.
Què hi diu l'Ajuntament?
Per la seva banda, l'Ajuntament de Castellar del Riu explica que no tenen constància que s'hagi presentat un "projecte en ferm" per dur a terme la instal·lació de plaques fotovoltaiques al municipi, però reconeix que hi ha "diverses empreses" que s'han interessat en aquesta possibilitat. Avisa que el consistori serà contrari a qualsevol projecte que "impliqui un impacte visual sobre l'entorn del municipi", i és per aquest motiu que ja s'ha posat en contacte amb els serveis de l'Àrea d'Urbanisme de la Generalitat per saber com procedir davant un possible registre d'un projecte d'aquest tipus.