10
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:56h
Berga ha estat escollida com una de les deu ciutats de la demarcació de Barcelona per a impulsar una Àrea de Promoció Econòmia Urbana (APEU) amb l'objectiu de dinamitzar i augmentar la competitivtat en les àrees comercials de la ciutat, especialment al carrer Major i al carrer del Roser, les dues zones de la ciutat amb un nombre més elevat de locals buits i inactius. L'Ajuntament treballa en aquest projecte des del 2021, que és pioner a Catalunya i que s'impulsa des de la Diputació de Barcelona. A més, rep el suport de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB) i Bergacomercial.
Per ara, el consistori ha rebut els primers 65.000 euros en subvencions per encaminar el projecte i avaluar la viabilitat d'implantar-lo a la ciutat: 40.000 euros de la Diputació de Barcelona i 26.000 euros dels Fonts Next Generation. Els primers, repartits en dues anualitats (2021 i 2022) s'han destinat a un estudi del cens de l'activitat econòmica de la ciutat, que estudia l'oferta comercial, el tipus d'activitat i les zones on es desenvolupa, també proporciona un cens de tots els locals a peu de carrer i la seva situació, és a dir, si estan oberts o tancats i el grau de degradació. Les xifres indiquen que la ciutat compta amb 667 establiments actius, dels quals un 50% corresponen a activitats relacionades amb els serveis, un 41% al comerç al detall i el 9% restant a altres activitats. Per altra banda, Berga compta amb 226 establiments inactius o tancats, el que representa el 25% del total.
L'informe també assenyala que el 87% dels locals a peu de carrer tenen una bona imatge, per contra, un 13% mostren mal estat, la majoria d'aquests corresponen a locals tancats i que s'ubiquen en el centre històric de la ciutat. La regidora de Promoció Econòmica, Roser Rifà, ha expressat que "ja s'intuïen aquests resultats". "No descobrim res extraordinari, però per desenvolupar l'APEU calia constatar-ho amb dades". És a partir d'aquest estudi que l'Ajuntament ha decidit desplegar el projecte als eixos comercials del carrer Major i del carrer del Roser, així com els carrers adjacents d'aquestes zones -encara per determinar-, Rifà ho justifica perquè són "els que mostren major discontinuïtat comercial", és a dir, els que tenen més locals tancats. El cens ha permès identificar els punts forts i febles de la ciutat, que es tindran en compte per determinar les pròximes millores a la via pública amb l'ajuda de 26.000 euros dels Fons Next Generation.
L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, s’ha referit al projecte de l’APEU com una eina per omplir de vida la ciutat. Sànchez ho ha vinculat amb la recent reurbanització de la ronda Moreta destacant que "les obres a la zona han permès reconvertir una carretera en un espai ple de vida que tindrà continuïtat amb altres accions que es desenvoluparan al barri vell com la reurbanització del carrer Harmonia o la plaça de les Cols per disposar de més zones verdes i promoure iniciatives l’habitatge social". El dirigent també ha insistit en la necessitat d’apostar per la reindustrialització del Berguedà i ha remarcat que el Polígon d’Olvan "és clau per retenir les empreses que reclamen més hectàrees industrials i per captar nova indústria per a la comarca".
Què és una Àrea de Promoció Econòmica Urbana?
És un projecte que vol donar resposta a la necessitat dels comerciants i propietaris dels locals per a contribuir en el desenvolupament de la seva àrea urbana. Aquesta iniciativa proporciona eines per facilitar que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui millorar els serveis i la qualitat de l’entorn. Els mateixos comerciants són els encarregats de proposar i gestionar el conjunt de propostes que han de formar del pla de treball a través d'un òrgan privat i amb el suport de l'Ajuntament i l'administració, en aquest cas, de la Diputació de Barcelona. Així, es tracta d'una iniciativa que aposta per la col·laboració publicoprivada. Les APEU es basen en models consolidats i desenvolupats en diversos països d’arreu del món i Catalunya disposa d'una llei específica que es va aprovar al Parlament de Catalunya a finals del 2020.
L’APEU és un projecte que ha de ser consensuat entre l'Ajuntament i el teixit comercial, ja que per posar-lo en marxa es requereix que sigui aprovat pel plenari municipal. Les accions d’una APEU tenen l’objectiu de complementar les actuacions que porta a terme el consistori. Consta d'un òrgan sobirà, amb estatuts propis, que es deu a les decisions que prengui l'assemblea, formada exclusivament pels propietaris dels locals establerts en una zona àrea delimitada, sobre quines seran i com es faran les accions de dinamització i millora del seu entorn urbà. El finançament s’efectua per mitjà de quotes obligatòries en funció dels metres cadastrals per a tots els locals comercials amb accés directe des de la via pública que es troben en l’àrea delimitada. Requereix un procés de votació per aprovar-lo entre els locals implicats i els propietaris de solars (els ocupats i els que no ho estan). Són projectes a 3 o 5 anys vista que requereixen una planificació estratègica adequada i una gestió constant. Els eixos de treball de les APEU poden centrar-se en accions per millorar l’entorn urbà, la comunicació i dinamització de la zona, els serveis a les persones i a les empreses i la millora de la intel·ligència de mercat i el coneixement.
Una prova pilot per desenvolupar a Berga
Berga és un dels deu municipis de la demarcació de Barcelona juntament amb Badalona, Cardona, Granollers, Mataró, Mollet, Sabadell, Sitges, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, que des del 2021 participen en el programa pilot impulsat per la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona per desenvolupar una APEU.
El president de l’ACEB, Josep Maria Serarols, ha mostrat el seu suport a la iniciativa i ho considera "una oportunitat perquè Berga sigui una de les ciutats punteres a la província de Barcelona a l’hora d’estudiar la possible implementació d’aquesta eina". Serarols ha comentat que "l’APEU és el paradigma d’allò que nosaltres estem defensant, la col·laboració publicoprivada i la governança de la part privada". El president de l’ACEB ha apuntat que "en la promoció econòmica del Berguedà és important el reforç de la capitalitat de Berga, així com la regeneració del centre, la dinamització del comerç i el fet de convertir-se en un pol d’atracció. Esperem que la gent s’entusiasmi amb el projecte i la ciutadania s’impliqui i ho tirem endavant entre tots".
Per la seva banda, el president de Bergacomercial, Xavier Orcajo, ha explicat que l’entitat treballa amb l’objectiu que l’APEU es pugui desenvolupar. Orcajo s’ha referit a l’estudi sobre el cens de l’activitat econòmica assegurant que es tracta "d’una eina molt detallada sobre el comerç a peu de carrer i l’afectació de l’activitat econòmica en els comerciants i els consumidors". El president de l’ens comercial ha afegit que, "més enllà de si l’APEU es fa efectiva o no, l’estudi ens nodrirà d’informació molt útil per continuar projectant el comerç i l’activitat econòmica a la ciutat, que és imprescindible perquè hi hagi vida al municipi".
Roser Rifà, ha destacat la importància de treballar per identificar les propostes i àmbits de treball amb els agents implicats. Rifà considera que “cal incidir positivament en els espais on s’ha detectat un major despoblament de l’activitat comercial per potenciar la reactivació econòmica del centre de la ciutat”. La regidora considera que és important “posar el focus en aquestes zones perquè entenem el comerç com un eix continuo, que es pot recórrer a peu des del carrer del Roser fins al passeig de la Indústria, i cal evitar-ne la fragmentació”.
Per ara, el consistori ha rebut els primers 65.000 euros en subvencions per encaminar el projecte i avaluar la viabilitat d'implantar-lo a la ciutat: 40.000 euros de la Diputació de Barcelona i 26.000 euros dels Fonts Next Generation. Els primers, repartits en dues anualitats (2021 i 2022) s'han destinat a un estudi del cens de l'activitat econòmica de la ciutat, que estudia l'oferta comercial, el tipus d'activitat i les zones on es desenvolupa, també proporciona un cens de tots els locals a peu de carrer i la seva situació, és a dir, si estan oberts o tancats i el grau de degradació. Les xifres indiquen que la ciutat compta amb 667 establiments actius, dels quals un 50% corresponen a activitats relacionades amb els serveis, un 41% al comerç al detall i el 9% restant a altres activitats. Per altra banda, Berga compta amb 226 establiments inactius o tancats, el que representa el 25% del total.
L'informe també assenyala que el 87% dels locals a peu de carrer tenen una bona imatge, per contra, un 13% mostren mal estat, la majoria d'aquests corresponen a locals tancats i que s'ubiquen en el centre històric de la ciutat. La regidora de Promoció Econòmica, Roser Rifà, ha expressat que "ja s'intuïen aquests resultats". "No descobrim res extraordinari, però per desenvolupar l'APEU calia constatar-ho amb dades". És a partir d'aquest estudi que l'Ajuntament ha decidit desplegar el projecte als eixos comercials del carrer Major i del carrer del Roser, així com els carrers adjacents d'aquestes zones -encara per determinar-, Rifà ho justifica perquè són "els que mostren major discontinuïtat comercial", és a dir, els que tenen més locals tancats. El cens ha permès identificar els punts forts i febles de la ciutat, que es tindran en compte per determinar les pròximes millores a la via pública amb l'ajuda de 26.000 euros dels Fons Next Generation.
L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, s’ha referit al projecte de l’APEU com una eina per omplir de vida la ciutat. Sànchez ho ha vinculat amb la recent reurbanització de la ronda Moreta destacant que "les obres a la zona han permès reconvertir una carretera en un espai ple de vida que tindrà continuïtat amb altres accions que es desenvoluparan al barri vell com la reurbanització del carrer Harmonia o la plaça de les Cols per disposar de més zones verdes i promoure iniciatives l’habitatge social". El dirigent també ha insistit en la necessitat d’apostar per la reindustrialització del Berguedà i ha remarcat que el Polígon d’Olvan "és clau per retenir les empreses que reclamen més hectàrees industrials i per captar nova indústria per a la comarca".
Què és una Àrea de Promoció Econòmica Urbana?
És un projecte que vol donar resposta a la necessitat dels comerciants i propietaris dels locals per a contribuir en el desenvolupament de la seva àrea urbana. Aquesta iniciativa proporciona eines per facilitar que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui millorar els serveis i la qualitat de l’entorn. Els mateixos comerciants són els encarregats de proposar i gestionar el conjunt de propostes que han de formar del pla de treball a través d'un òrgan privat i amb el suport de l'Ajuntament i l'administració, en aquest cas, de la Diputació de Barcelona. Així, es tracta d'una iniciativa que aposta per la col·laboració publicoprivada. Les APEU es basen en models consolidats i desenvolupats en diversos països d’arreu del món i Catalunya disposa d'una llei específica que es va aprovar al Parlament de Catalunya a finals del 2020.
L’APEU és un projecte que ha de ser consensuat entre l'Ajuntament i el teixit comercial, ja que per posar-lo en marxa es requereix que sigui aprovat pel plenari municipal. Les accions d’una APEU tenen l’objectiu de complementar les actuacions que porta a terme el consistori. Consta d'un òrgan sobirà, amb estatuts propis, que es deu a les decisions que prengui l'assemblea, formada exclusivament pels propietaris dels locals establerts en una zona àrea delimitada, sobre quines seran i com es faran les accions de dinamització i millora del seu entorn urbà. El finançament s’efectua per mitjà de quotes obligatòries en funció dels metres cadastrals per a tots els locals comercials amb accés directe des de la via pública que es troben en l’àrea delimitada. Requereix un procés de votació per aprovar-lo entre els locals implicats i els propietaris de solars (els ocupats i els que no ho estan). Són projectes a 3 o 5 anys vista que requereixen una planificació estratègica adequada i una gestió constant. Els eixos de treball de les APEU poden centrar-se en accions per millorar l’entorn urbà, la comunicació i dinamització de la zona, els serveis a les persones i a les empreses i la millora de la intel·ligència de mercat i el coneixement.
Una prova pilot per desenvolupar a Berga
Berga és un dels deu municipis de la demarcació de Barcelona juntament amb Badalona, Cardona, Granollers, Mataró, Mollet, Sabadell, Sitges, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, que des del 2021 participen en el programa pilot impulsat per la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona per desenvolupar una APEU.
El president de l’ACEB, Josep Maria Serarols, ha mostrat el seu suport a la iniciativa i ho considera "una oportunitat perquè Berga sigui una de les ciutats punteres a la província de Barcelona a l’hora d’estudiar la possible implementació d’aquesta eina". Serarols ha comentat que "l’APEU és el paradigma d’allò que nosaltres estem defensant, la col·laboració publicoprivada i la governança de la part privada". El president de l’ACEB ha apuntat que "en la promoció econòmica del Berguedà és important el reforç de la capitalitat de Berga, així com la regeneració del centre, la dinamització del comerç i el fet de convertir-se en un pol d’atracció. Esperem que la gent s’entusiasmi amb el projecte i la ciutadania s’impliqui i ho tirem endavant entre tots".
Per la seva banda, el president de Bergacomercial, Xavier Orcajo, ha explicat que l’entitat treballa amb l’objectiu que l’APEU es pugui desenvolupar. Orcajo s’ha referit a l’estudi sobre el cens de l’activitat econòmica assegurant que es tracta "d’una eina molt detallada sobre el comerç a peu de carrer i l’afectació de l’activitat econòmica en els comerciants i els consumidors". El president de l’ens comercial ha afegit que, "més enllà de si l’APEU es fa efectiva o no, l’estudi ens nodrirà d’informació molt útil per continuar projectant el comerç i l’activitat econòmica a la ciutat, que és imprescindible perquè hi hagi vida al municipi".
Roser Rifà, ha destacat la importància de treballar per identificar les propostes i àmbits de treball amb els agents implicats. Rifà considera que “cal incidir positivament en els espais on s’ha detectat un major despoblament de l’activitat comercial per potenciar la reactivació econòmica del centre de la ciutat”. La regidora considera que és important “posar el focus en aquestes zones perquè entenem el comerç com un eix continuo, que es pot recórrer a peu des del carrer del Roser fins al passeig de la Indústria, i cal evitar-ne la fragmentació”.