ENTREVISTA

Ivan Sànchez: «Hem apostat per la recollida selectiva, ara cal generar menys residus»

L’alcalde de Berga garanteix que hi haurà Patum el 2022 i defensa la implicació de la CUP en la governabilitat de Catalunya per un procés que no dona "per mort"

per Roger Simon, Berga, Catalunya | 29 de juliol de 2021 a les 20:00 |
Ivan Sànchez | Adrià Costa
Ivan Sànchez (Berga, 1982) és alcalde de Berga des de fa només dues setmanes. Com a dirigent de la CUP local, agafa el relleu de Montse Venturós, que va deixar l'alcaldia per motius de salut, per seguir liderant els projectes de la ciutat i de la comarca. Fins ara Sànchez era el tinent d'alcalde de la ciutat, però ja ocupava l'alcaldia de forma accidental. En l’àmbit de la sostenibilitat, el Berguedà ha passat de ser de les pitjors comarques a les capdavanteres en els percentatges de reciclatge. Es tracta d’una de les grans fites del govern compartit amb Esquerra, que actualment està sent un model a seguir per a altres municipis que volen implantar el sistema de recollida porta a porta.


A l’equador del mandat, NacióDigital entrevista Sànchez a la Sala de Plens del consistori berguedà i fa una radiografia de l’estat actual de la ciutat. Admet que s'han fet coses malament, però també se n'han fet de molt positives. A més, manifesta que, en la postpandèmia, queden dos anys de mandat difícils en què han de sortir projectes en els que s'ha treballat a la llum i tancar certes carpetes que fa temps que els hipotequen.

El nou alcalde aborda els principals reptes que té la ciutat en els pròxims dos anys, i els principals projectes en què s’haurà d’enfrontar la comarca, en primer lloc, per reactivar-la econòmicament, i de l'altre, donar continuïtat a l’èxit del model de recollida selectiva. A més, en clau política nacional, el paper de creixent protagonisme de la CUP en la governabilitat de Catalunya com a soci de l'executiu d'ERC i Junts.


- Vostè va ocupar el càrrec d’alcalde accidental des del febrer per la baixa de Montse Venturós. Com ha viscut aquests cinc mesos fins a la setmana passada, que va ser investit nou alcalde de la ciutat?

- D’entrada amb normalitat, perquè al final, tenint l’avantatge que sempre treballem coordinats, i en format assembleari amb la resta de regidors, les decisions les prenem. També amb preocupació per l’estat de salut de la meva amiga, de la Montse. Al final és l’alcaldessa de Berga, però segueix sent la meva amiga. Ara mateix em trobo en moments complicats, encara estic al 50% de dedicació fins a l’1 d’agost, i compaginar una feina amb la de regidor ja suposa una càrrega considerable, i la realitat és que cap dels que estem al 50% de dedicació fem el 50%, en fem més. Una alcaldia és una cosa tan transversal que requereix més hores i més dedicació. Per tant, una barreja de sensacions, però amb normalitat.

- Com ha estat el canvi d’escenari amb la renúncia a l’alcaldia de Montserrat Venturós, i vostè com a successor del càrrec?

- Tampoc he tingut gaire temps per pair-ho. Es convoca la roda de premsa en què ella ho comunica, de fet ja ens ho havia comunicat unes setmanes abans. De moment no he notat gaire el canvi, perquè com he dit fins a l’1 d’agost estic al 50%. Suposo que el canvi el notaré més a l’1 de setembre, perquè a l’agost sí que hi seré, però molts tècnics i les altres administracions fan vacances. Per tant, és un mes que permetrà a acabar d’aterrar del tot, i al setembre començar a notar el canvi de veritat.

"Venturós és una de les persones amb més compromís que conec a nivell ideològic i m’ha aportat ideologia, contradiccions, i també discussions"

- Que li va aportar Venturós perquè vostè es presentés per substituir-la?

- Amb la Montse ens coneixem de fa més anys que no pas aquests sis anys de camí polític en un ajuntament. Hem fet camí polític previ, gairebé des de l’adolescència. Ella va estar al Casal Panxo, jo en aquests anys al Casal Moragues, però hem fet camí polític junts i sobretot amistat. Jo no parlaria de tant el que m’ha aportat la Montse com a figura d’alcaldessa, que és evident que a mi i a la resta de Berga ens ha aportat moltes coses, si no parlaria de què m’ha aportat la Montse com a amiga i com a militant política. Evidentment, m’ha aportat un compromís inqüestionable. Ella és una de les persones amb més compromís que conec en l'àmbit ideològic i m’ha aportat idees, contradiccions, i també discussions. No sempre hem estat d’acord amb tot prèviament, però en general m’ha aportat molt bagatge polític i sobretot una amistat que ve d’anys i que durarà per sempre.
 

Ivan Sànchez, alcalde de Berga. Foto: Adrià Costa


- Preveu continuar la línia de Venturós o intentarà marcar accent propi?

- L’accent Venturós al final és l’accent de l’equip de govern. Ella no marcava el seu accent, el que la fa especial i única segurament és aquesta proximitat que té cap a la gent, però que també té cap a polítics de la Generalitat, i d’altres instàncies. Els tracta gairebé com si es coneguessin de fa molts anys. Aquest és el seu accent marcat. A nivell de gestió i política, l’accent és el que marca l’equip de govern, per tant, seguirà més o menys la línia. Ja vaig dir-ho a la investidura sí que és veritat que algunes coses s’han de revertir, hem de canviar algunes coses, i hem de tirar endavant alguns projectes, però l’accent és Govern-CUP 2015 fins al 2023.

"Si ara digués que no em presentaré, alguns voldrien atribuir a què estem desgastats, un final de cicle, per tant, no diré obertament que no, ho valorarem amb el temps"

- Es presentarà vostè com a cap de llista a les pròximes eleccions?

- No ho sé, això ja es veurà. En teoria, tenim un codi ètic molt marcat al qual només ens presentem a dues legislatures. Jo em vaig presentar el 2015, però no vaig entrar com a regidor fins al 2017. Sempre dic que el meu compromís està amb l’assemblea, amb la CUP Berga, per tant, en el seu moment ho valorarem. Si ara digués que no em presentaré, alguns voldrien atribuir a què estem desgastats, un final de cicle, per tant, no diré obertament que no, ho valorarem amb el temps perquè el projecte ni està desgastat ni té data de caducitat. La CUP Berga té un llarg recorregut, sigui amb la Montse, sigui amb mi, o amb els companys que hi són i que vindran. És un projecte col·lectiu, no un que vagi de noms.

- Coincidint amb el mig mandat municipal, com valora aquests dos anys, molt marcats per la pandèmia?

- Dos anys en què malauradament ens venen molt marcats per la pandèmia. Aquesta esclata el març del 2020. Nosaltres vam agafar possessió el 13 de juny del 2019, per tant, és una legislatura que ve molt marcada per la pandèmia. Coses que haguéssim volgut fer ens van quedar tallades de soca-rel, fem el que fem d’aquí al final de la legislatura, que reitero que revertirem coses i intentarem tirar coses endavant, s’ha de recordar com el mandat de la pandèmia, però no només Berga, sinó globalment. El que hem de mirar de fer és que la pandèmia sigui minimitzada, que no tinguem efectes més enllà dels efectes de salut que hem tingut i que estem patint avui en dia, sinó que tinguem el mínim d’efectes econòmics possibles, que quan acabi realment la pandèmia tornem a la normalitat de la forma més ràpida. Per tant, això és responsabilitat del Govern de la Generalitat, però també del territori. És el que hem de mirar.

"Veig dos anys difícils perquè la pandèmia evidentment t’arrossega. Berga segueix arrossegant alguns mals endèmics, és a dir, el deute no s’ha eixugat del tot"

- Com veu el futur de la seva ciutat quan s’erradiqui?

- Ja ho vaig dir a la investidura, veig dos anys difícils perquè la pandèmia evidentment t’arrossega. Berga segueix arrossegant alguns mals endèmics, és a dir, el deute no s’ha eixugat del tot. Encara arrosseguem deute, crèdits ICO, problemes que fa que Berga no estigui alliberada. Si tot va bé, el 2023, Berga estarà molt més alliberada del que està avui dia. Per tant, a partir del 2023 es podran fer coses que segurament en aquests dos anys no podrem fer. Malgrat tot, també venen dos anys d’esperança i d’optimisme, una perquè la pandèmia, esperem i desitgem, que ja estigui fent les últimes batzegades, i per tant, tornem a la normalitat, i també una normalitat política i de gestió administrativa com a tal, i uns dos anys en què han de sortir projectes a la llum que fa anys que treballem. També s’han de començar obres que fa anys que es reclamen i s’han de tancar certes carpetes que fa anys que ens hipotequen. Masses.  
 

Ivan Sànchez, alcalde de Berga. Foto: Adrià Costa


- El dia de la seva investidura com a nou alcalde, va fer autocrítica de la tasca de govern dels últims dos anys. Què cal canviar de Berga?

- Com qualsevol govern de la història de Berga hem fet coses malament, i com qualsevol d’una altra administració, però també hem fet coses molt positives, també hem revertit algunes situacions. Som un Govern proper, no només cap a la ciutadania, sinó cap als treballadors de l’administració. Hem fet coses més positives que negatives i cal canviar coses del dia a dia, però també cal canviar la percepció com a berguedans. A vegades som bastant autodestructius. Amb això no vull dir que la gent no ens ha de fiscalitzar, al contrari, ho ha de fer, la gent ens ha de criticar quan creï que ho ha de fer, però també tendim a ser molt autodestructius del fet que Berga pateix una degradació constant. No és veritat. Amb el tema del porta a porta “és que Berga està bruta”, és a dir, focalitzem molt amb les coses que es fan malament i no en aquelles coses que es fan molt bé.

Hi ha molta gent que està aplicant el servei porta a porta fil per randa i està orgullosa de fer-ho. Pot ser que traiem una mica més de pit a les coses que estan funcionant en aquest tema i no només focalitzem en què està brut. No és així, hi ha zones que estan brutes, perquè hi ha gent que evidentment és incívica i fa les coses malament i se’ls ha de perseguir, i s’han de modificar aquelles coses que en aquest projecte encara manquen, però hauríem de deixar de ser tan autodestructius i ser una mica més positius. Tenim un entorn privilegiat, per tant, hauríem de ser més optimistes.  

"Hem fet coses més positives que negatives i cal canviar coses del dia a dia, però també cal canviar la percepció com a berguedans. A vegades som bastant autodestructius"

- Quins són els projectes que té el Govern en els dos anys de mandat que li resten?

- En tenim un, no immediat, que en el transcurs dels pròxims mesos espero que vegi la llum, que és la teulada "famosa" del Pavelló. Ara hi ha el pont de la Fàbrega que ja s’ha fet la licitació, i per tant, es podrà fer aquesta obra. Estem parlant de tota aquesta zona del carrer Harmonia que és una d’aquestes obres que està afectada i ha d’anar a terra, per esponjar el Barri Vell i també per dignificar-lo. Això veurà la llum en els pròxims mesos. També hi ha tot el tema d’aquestes urbanitzacions que tenim empantanegades, ja sigui el torrent de Santa Eulàlia i la zona dels Pedregals, i bastants més que veuran la llum, com la zona del mercat, la plaça de les Cols, que ja s’ha de començar a elaborar què ha de ser.   

- En els darrers mesos, hi ha hagut moltes queixes pel mal estat de la via pública? Com hi treballen?

- És veritat que hi ha zones de Berga que necessiten un arranjament. També el 2019 es va fer l’asfaltada més gran de la història de Berga, per tant, hi ha zones que no estan malament. S’ha d’incidir en la via pública? Si, s’han d’arreglar coses i també s’ha de corregir totes aquestes accions incíviques que estan passant. A dia d’avui, ja podem dir públicament que s’han instal·lat unes noves càmeres. D’entrada, 5 d’aquestes a la zona del Barri Vell, per poder revertir algunes situacions. Aquestes càmeres no només permetran vigilar, sinó també identificar aquelles persones que facin abocaments indeguts, que no recullin l’excrement de gos com pertoca, que és una altra dels problemes, no només a Berga sinó com a societat, i ens permetrà fer incidència en aquelles coses que, en aquests moments, potser són més molestes per la ciutadania. Evidentment a nivell de via pública s’han de canviar coses, per exemple la pujada de la Barana, a la plaça de Sant Pere. Aquesta es començarà a arranjar a finals de setembre, cap a inicis de la tardor. Això sí, que no coincideixi amb la Festa del Bolet, però també s’hi actuarà.  
 

Ivan Sànchez, alcalde de Berga. Foto: Adrià Costa


- Pel que fa al reciclatge, Gironella i Puig-reig van decidir abandonar el sistema de gestió del porta a porta del Consell Comarcal, pels costos que suposava. Creu que són necessaris per a aquest projecte?

- Si ens mirem només el nostre melic per interessos econòmics, farem poc favor a la comarca. És a dir, Berga podria gestionar el porta a porta per si sol? És evident. Sortirien els números? Evidentment. Tindríem beneficis? 99% que sí. Ho podríem fer i després tindríem exclusivament la pilota a la nostra teulada, i podríem fer incidència en aquestes coses que no funcionen. Si Berga surt del projecte porta a porta, el projecte desapareixerà. Berga podrà tirar endavant, Gironella en aquest cas ho podrà fer, però Gósol no podrà, Saldes tampoc, Bagà, justet, i la resta de la comarca, no podran. Per tant, si només mirem el nostre melic a nivell econòmic, la gestió directa del porta a porta des de cada municipi gran és un fet i una realitat.

En aquest cas hem de ser solidaris. Tots ens omplim la boca de quina comarca tenim, sobretot ara que estem venent en l’àmbit de la sostenibilitat. Els recursos turístics i els de restauració hi estan apostant fort. L’obligació que tenim des de les administracions és poder garantir aquesta recollida selectiva, que ens ha portat a uns percentatges de reciclatge altíssims. De ser de les pitjors comarques de Catalunya a ser de les millors. Això no vol dir que no reclamem al Consell Comarcal aquelles coses que es van prometre en el moment d’inici del projecte, i que a dia d'avui encara no s’han pogut aplicar. També no ens hem d’aturar aquí. Hem apostat per una recollida selectiva, ara cal que apostem per una disminució d’aquests residus, i hem d’exigir al Consell Comarcal, ja ho vaig dir obertament, anar agafats de la mà per tirar aquest projecte endavant, corregir totes les mancances i aquelles coses que no funcionen, siguin informadors de carrers, que hi han de ser, o amb recollida de voluminosos i deixalleria mòbil i tot allò que no funciona, però fer-ho de manera solidària perquè la resta de la comarca se’n pugui beneficiar.

"L’obligació que tenim des de les administracions és poder garantir aquesta recollida selectiva, que ens ha portat a uns percentatges de reciclatge altíssims"

- Sobre el Pacte per a la Reactivació Econòmica, creu que Berga ha de liderar-lo o preferiu que el lideratge sigui compartit amb el Consell?

- El projecte el separaria en dues parts. Hi ha coses que ha de liderar cada municipi, coses que amb ell l’afecti i ho pugui tirar endavant, però el projecte en si, la visió de l’ACEB (Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà) al qual la CUP comarcal vam redactar una contraproposta del document, la vam presentar públicament i l’ACEB ens el va comprar i la va incorporar, ja ens vam posicionar obertament en què estàvem a favor d’aquesta visió de l’ACEB. Hi ha gent que hi troba a faltar mancances, com sigui una visió més social o més mediambiental, hi estic d’acord, però això no li pertoca a l’ACEB, ens pertoca a les administracions desenvolupar-ho, i per tant, una cosa és el projecte amb la visió ACEB a nivell empresarial i l’altra cosa són les coses que com a administració hi hem d’afegir.

Berga ha de liderar, és capital de comarca, i el Consell Comarcal ha de liderar. Una de les potes d’aquesta visió és el polígon d’Olvan. Ens equivocaríem molt si veiéssim el polígon com un espai que anés en contra de Berga i de la resta de municipis. Que el polígon d’Olvan tiri endavant, que s’hi instal·lin indústries, voldrà dir que gent de Gironella, de Berga, d’Olvan i d’altres municipis treballaran en aquest polígon. És una de les potes principals d’aquesta visió ACEB. El que ens agradava d’aquesta visió, no és tant perquè vingués de l’ACEB, sinó perquè per primera vegada hi ha una entitat, un ens fora de l’administració que fa una proposta de com veuen ells la comarca en un futur. Hem vist que ajuntaments, administracions, consells comarcals, han fet mil visions de com ha de ser el Berguedà en un futur, però quantes d’elles se n’han aplicat?

"El que ens agradava del que deia la patronal comarcal és que per primera vegada un ens fora de l'administració fa una proposta de com veuen el futur de la comarca"

Ara mateix tenim aquesta visió de l’ACEB, el Consell Comarcal també està redactant el que ha de ser la comarca l’any 2030, però el dia d’avui el que hem de fer és començar a agafar algunes coses d’aquesta visió i tirar-les endavant, perquè potser hem de deixar de fer paraules i passar realment a fets.
 

Ivan Sànchez, alcalde de Berga. Foto: Adrià Costa


- El Consell va informar durant el Ple del juliol que demana aportacions dels ajuntaments. Això si, quina serà la seva posició en aquest Pacte?

- A vegades se’ls hi ha reclamat amb altres temes que facin aportació econòmica. No sé si és tan important que en facin, sinó el seu granet de sorra l’han d’aportar. Per mi Berga és capital, i tenim 16.000 habitants, però és tan important Berga com és Viver i Serrateix o Capolat, perquè formem part d’aquest conjunt que és la comarca i visions que vagin més enllà dels termes municipals, visions globals de comarca, és a dir, qualsevol persona que visqui en ella ha de poder aportar i ha de poder dir la seva. Reitero, el que passi a Olvan repercutirà a Capolat, el que passi a Capolat també tindrà repercussió a Berga. Ens hem de mirar la comarca com un tot.

- Sobre les residències, el conveni interadministratiu amb Sumar per la gestió de la residència Sant Bernabé finalitza aquest mes de juliol. Com prosseguirà i quan preveu la compra d’accions de l’empresa per part de l’Ajuntament.

- Hi estem treballant. S’haurà d’ampliar segur, ja ho dic clar. Sabíem que no era un procés que fos curt, perquè m’agradaria diferenciar dues coses. En aquests moments, la residència està funcionant perfectament, ara està plena, hi ha 64 places de les quals dues són de la Generalitat, les té reservades per casos de Covid per fer aïllaments. I una altra és de l’Ajuntament per a descans familiar, per aquelles persones que es fan càrrec dels seus, si ho necessiten, per temes mèdics, o per realment si necessiten uns dies de descans puguin anar-hi. La resta de places, les 61 estan plenes. Això no havia passat ni abans de la pandèmia. A nivell de treballadors està funcionant tot amb normalitat.

En definitiva, la residència funciona. La nostra principal preocupació, quan va esclatar la segona onada, i es va acabar amb el traspàs de l’hospital, era que la residència no patís en el dia a dia, i això està funcionant i vam evitar qualsevol mena de patiment. Ara queda la segona pota que és la gestió administrativa de la residència, què volem que sigui. Hi ha tres vies clares, una és la gestió pública a través de l’empresa Sumar, l’única empresa pública que hi ha a Catalunya; la segona, gestió directa com a Ajuntament; i la tercera, treure a concurs la residència i que qualsevol empresa pugui fer-se’n càrrec.

Com a CUP i com a govern d'esquerres, la tercera és la que veiem menys viable, nosaltres volem garantir, de la mateixa manera que l’Hospital fos 100% públic, que qualsevol persona del Berguedà hi tingués accés, doncs la residència ha de ser el mateix. Hem de garantir la titularitat 100% d’aquesta. Per tant, només tenim dues vies possibles que és la gestió a través de l’empresa pública Sumar o gestió directa, i és amb la que hi portem temps treballant, però no és un procés que sigui ràpid, i encara li quedaran uns tempos.

- Hi haurà Patum l’any vinent?

- Tant de bo. Qualsevol festa de qualsevol municipi no només reporten un benefici econòmic per la ciutat, et reporten emocions, sentiments, et traslladen a la infantesa i adolescència, i al final, la Patum o Els Elois ens està definint com a berguedans. Són el que ens han fet ser de la manera que som i aquestes festes i tradicions també són una eina inqüestionable d’arrelament per persones que fa anys que viuen i per a nouvingudes. La Patum és una eina d’integració. Tant de bo l’any que ve puguem fer Patum i que recordem el 2020 i 2021 com un parèntesi de la festa, que ens permeti també replantejar-la.
 

Ivan Sànchez, alcalde de Berga. Foto: Adrià Costa


- Si no és així, ja seran tres anys sense celebrar-se. Preveieu adaptar-la en un altre format, o esperareu que es pugui celebrar amb total garantia?

- Com a administració i Ajuntament tenim l’obligació de treballar en tots els escenaris possibles. Com a mínim n’hi veig quatre. L’opció A és que la Patum que es pugui celebrar normal i corrent, la que desitgem tots. L’opció D, que arribi un altre virus i no puguem fer Patum. Per tant, aquestes són les dues fàcils. I les opcions B i C són adaptar la Patum al moment. Un tercer any sense Patum no el viurem. Viurem Patum o Patum adaptada, però es viurà Patum. Aleshores hem de treballar amb l’escenari A, per la Patum del 2022, i el B i el C adaptant la Patum amb aquestes casuístiques que ens puguem trobar. Però, de Patum n’hi haurà.

"Un tercer any sense Patum no el viurem. Viurem Patum o Patum adaptada, però es viurà Patum"

- Passem a la política nacional. S'ha d'interpretar el pacte de la CUP Amb ERC per garantir l'estabilitat del Govern com un acte de maduresa?

- El que demostra és una aposta clara i ferma de la CUP per implicar-se al 100% amb què tingui a veure amb tirar el país endavant en l’àmbit social i pel que fa al procés d’independència, que com a CUP no donem per mort. Per tant, no sé si és un acte de maduresa, potser és més un acte de responsabilitat. El temps ho jutjarà.

- De moment, la CUP ja ha aconseguit que els advocats dels Mossos deixen de dependre d'Interior i passin a dependre de la Presidència. És un primer èxit?

- No ho sé si és tant un èxit o no, el que sí que és refermar que la CUP quan governa, en aquest cas no, però quan forma part o té incidència en els governs passen coses, per tant, és una primera mostra que quan la CUP s’implica passen coses. Estic segur que en vindran més.

"Si la gent vol que aquesta legislatura no sigui una legislatura de transició o una marxa enrere, el que ha de fer és pressionar el govern"

- En una entrevista que NacióDigital va fer a Laia Estrada, la diputada afirmava que la CUP pretenia que aquesta legislatura no fos “ni de paràlisi ni de retrocés”. Fins on creu que és viable avançar en termes nacionals en aquesta legislatura?

- Ho marcarà una mica el que vulgui pressionar la gent, al final els que estem en política hi estem perquè ens han posat en ella, perquè vam decidir presentar-nos i ens hi han posat, per tant, la força la té la gent. Si la gent vol que aquesta legislatura no sigui una legislatura de transició o una marxa enrere, el que ha de fer és pressionar el govern. Estic segur que la CUP nacional ho farà, si no, no s’hagués implicat. Per estar amb un govern de quatre anys, que dia passa any empeny, ens quedem a l’oposició clara i obertament que és molt més fàcil viure en ella i molt més còmode, i treure més rèdit polític.
 

Ivan Sànchez, alcalde de Berga. Foto: Adrià Costa


- La CUP ja ha mostrat la seva desconfiança en el recorregut de la taula de diàleg. Què creu que ha de passar d’aquí a dos anys, quan està prevista una qüestió de confiança al president Aragonès?

- La taula de diàleg si no serveix per aconseguir un referèndum pactat, per mi no té cap mena de sentit de ser ni d’utilitat. Veurem què passa un cop passi d’estiu, si es reactiva realment i es comença a treballar en aquesta via d’un referèndum pactat. Si no, reitero, la taula de diàleg no té cap mena de sentit, i per anar a perdre el temps a Madrid, no val la pena.

- Per la CUP és una contradicció que es contribueixi a sostenir el Govern mentre es continuen  produint desnonaments?

- La CUP també s’ha implicat en aquest govern per revertir aquesta situació. Evidentment, si no hi ha un canvi de rumb doncs entenc que la CUP prendrà les mesures que hagi de prendre. Confio plenament en el fet que la implicació de la CUP en aquest govern també impliqui un canvi en el tema dels desnonaments i en l’habitatge. No només hem d’evitar desnonaments que són escandalosos i sagnants, sinó també hem de començar a tenir incidència en l’accés a l’habitatge que volem, no només pels nostres joves, sinó per tothom. És a dir, estem veient com arreu del territori accedir a un habitatge és cada cop més difícil i sembla que no és un dret, sinó que és un privilegi (riu). Això també ho hem de veure com es reverteix en els pròxims mesos i anys.

 

Participació