15
de març
del
2021
Actualitzat
a les
10:17h
Una campanya arqueològica al Castell de Berga ha deixat al descobert onze cossos d'època medieval en un indret on antigament hi havia hagut un espai d'enterraments de l'antiga església de Santa Eulàlia. La troballa s'ha fet durant la retirada del vas de la piscina que hi havia hagut en aquest castell, quan a mitjans del segle XX acollia l'hotel Mesón del Castillo. També han aparegut nous vestigis del temple i un pou d'aigua. Les obres, impulsades pel Consell Comarcal del Berguedà, volen recuperar el passat medieval de l'espai, on hi havia hagut la seu de l'ens comarcal, eliminant les modificacions que s'hi han anat fent amb el pas dels anys.
Els onze esquelets han aparegut en un espai de sòl de quatre m2, situat a l’oest de l’església. En concret, aquests treballs han permès documentar-hi un total d’11 cossos inhumats i no es descarta que n’hi hagin més. Segons els experts, "aquests individus formarien part de la sagrera situada a redós de l’església de Santa Eulàlia des del segle XI, com a mínim, al segle XVI, quan era la parròquia de Berga". La sagrera era un espai sagrat on se podien enterrar els habitants de la Berga medieval. A més, els arqueòlegs també han pogut documentar dos cossos més sota la zona de la caserna carlina.
D'altra banda, també ha aparegut un pou d’aigua, situat a l’oest de l’església i centrat en el patí d’armes del Castell. Els experts creuen que podria haver-se abandonat a inicis del segle XVIII.
També s’han pogut delimitar i documentar les escales d’accés a l’església de Santa Eulàlia així com una rampa per entrar a la mateixa església, "quan aquesta és incorporada com a una estructura d’habitatge per a la tropa dins la fortificació moderna", assenyalen els experts. Totes aquestes estructures també es situen a l’oest de l’església.
Aquestes obres formen part de la primera fase d’intervencions arqueològiques i antropològiques al Castell de Berga. Han consistit en enderrocar i extreure el vas de la vella piscina que estava tapat amb ciment així com també treure terra fins arribar al jaciment arqueològic per fer-hi noves excavacions. S’han retirat terres acumulades per anteriors excavacions i situades a l’est del polvorí, sobre l’antic baluard de la conegut amb el nom de “Llengua de Serp”. Igualment s’ha enderrocat el mur que unia el baluard de l’antiga església amb el de sosteniment de la plaça del Castell. Aquesta tasca s’ha realitzat sota la supervisió d’un aparellador i un arqueòleg ja que requereix molta precisió.
L’arbre de Gernika es plantarà en un nou indret
Dins les actuacions realitzades també s’ha traslladat el plançó de l’arbre de Gernika que el 1992 es va plantar al Castell. Va ser un regal de la delegació basca a la capital berguedana per simbolitzar l’agermanament entre les dues ciutats. L’arbre s’ha portat a un viver perquè es refaci i, posteriorment, es tornarà a plantar en un lloc encara per determinar.
El cost de l’obra
Els treballs han costat 52.175,08 euros. Els ha pagat el Consell Comarcal del Berguedà a través del suport de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de Generalitat de Catalunya i també del Pla d’Obres i Serveis de Catalunya 2020-2024. El moviment de terres ha anat a cura de l’empresa Arpa Pirineus i l’excavació arqueològica la realitzat l’empresa ATICS. El Castell de Berga és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Els onze esquelets han aparegut en un espai de sòl de quatre m2, situat a l’oest de l’església. En concret, aquests treballs han permès documentar-hi un total d’11 cossos inhumats i no es descarta que n’hi hagin més. Segons els experts, "aquests individus formarien part de la sagrera situada a redós de l’església de Santa Eulàlia des del segle XI, com a mínim, al segle XVI, quan era la parròquia de Berga". La sagrera era un espai sagrat on se podien enterrar els habitants de la Berga medieval. A més, els arqueòlegs també han pogut documentar dos cossos més sota la zona de la caserna carlina.
D'altra banda, també ha aparegut un pou d’aigua, situat a l’oest de l’església i centrat en el patí d’armes del Castell. Els experts creuen que podria haver-se abandonat a inicis del segle XVIII.
Un dels esquelets trobats Foto: Consell Comarcal del Berguedà
També s’han pogut delimitar i documentar les escales d’accés a l’església de Santa Eulàlia així com una rampa per entrar a la mateixa església, "quan aquesta és incorporada com a una estructura d’habitatge per a la tropa dins la fortificació moderna", assenyalen els experts. Totes aquestes estructures també es situen a l’oest de l’església.
Aquestes obres formen part de la primera fase d’intervencions arqueològiques i antropològiques al Castell de Berga. Han consistit en enderrocar i extreure el vas de la vella piscina que estava tapat amb ciment així com també treure terra fins arribar al jaciment arqueològic per fer-hi noves excavacions. S’han retirat terres acumulades per anteriors excavacions i situades a l’est del polvorí, sobre l’antic baluard de la conegut amb el nom de “Llengua de Serp”. Igualment s’ha enderrocat el mur que unia el baluard de l’antiga església amb el de sosteniment de la plaça del Castell. Aquesta tasca s’ha realitzat sota la supervisió d’un aparellador i un arqueòleg ja que requereix molta precisió.
L’arbre de Gernika es plantarà en un nou indret
Dins les actuacions realitzades també s’ha traslladat el plançó de l’arbre de Gernika que el 1992 es va plantar al Castell. Va ser un regal de la delegació basca a la capital berguedana per simbolitzar l’agermanament entre les dues ciutats. L’arbre s’ha portat a un viver perquè es refaci i, posteriorment, es tornarà a plantar en un lloc encara per determinar.
El cost de l’obra
Els treballs han costat 52.175,08 euros. Els ha pagat el Consell Comarcal del Berguedà a través del suport de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de Generalitat de Catalunya i també del Pla d’Obres i Serveis de Catalunya 2020-2024. El moviment de terres ha anat a cura de l’empresa Arpa Pirineus i l’excavació arqueològica la realitzat l’empresa ATICS. El Castell de Berga és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).