Entrevista

Lluís Vall, president dels joves del PDECat: «No ens sentim còmodes amb l'argument continu de la confrontació»

El dirigent berguedà és el president de la nova organització juvenil del PDECat, Fòrum Demòcrata

per Pilar Màrquez Ambròs , Berga, 12 d'octubre de 2020 a les 19:00 |
Lluís Vall, president fundador de Fòrum Demòcrata. | Cedida
El president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i regidor de Gironella, Lluís Vall (Avinyó, 1990) és el president fundador de la nova organització juvenil del PDECat anomenada Fòrum Demòcrata.

La plataforma està impulsada per una desena càrrecs electes del territori, d'un màxim de 30 anys, que són exmembres de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC).


Aquests exmembres de la JNC van decidir crear la nova organització després que, el passat juliol, la JNC recomanés als seus militants participar en el congrés de Junts per Catalunya. Els darrers dies hi ha hagut certa polèmica entre uns i altres i el trencament de les antigues joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un fet. 

Vall ha explicat a NacióBerguedà les causes de la creació d'aquesta nova entitat que es defineix com a "independentista, nacionalista i de centre, compromesos amb el progrés econòmic i social del país".


- Vostès són les noves joventuts del PDECat?

- Això s'haurà de decidir en el congrés fundacional del Fòrum Demòcrata, a final d'any. Serà llavors que es decidirà si aquesta organització juvenil signa un conveni o vol començar a emprendre negociacions per esdevenir les joventuts del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). Avui dia està clar que ens hi sentim molt propers.

- Què és Fòrum Demòcrata? 

- Som un grup de joves electes de l'espai del Partit Demòcrata, hi ha alcaldes, regidors o, per exemple, un diputat a Madrid com és en Sergi Miquel. Molts hem estat vinculats a la JNC, però no compartim l'actual rumb de l'organització, que ha transitat cap a Junts per Catalunya (JxCat). 

Pensem que és necessari articular un espai polític juvenil que posi les idees i la bona gestió com a centre de la seva activitat política. Aquesta ha de ser una plataforma on les persones que se sentin orfes de moviment polític, perquè aquests han anat cap als extrems i els populismes, puguin tornar a trobar el seu espai. Fòrum Demòcrata és un espai de centre on poder defensar un millor progrés econòmic i social pel país i, alhora, treballar per l'alliberament nacional de Catalunya des de la centralitat política. 

Un dels aspectes importants del Fòrum Demòcrata és que s'ha format amb persones que ja tenen un compromís amb els seus municipis, que tenen una manera d'entendre la política que és la de buscar solucions per la gent i que volen fer xarxa al territori. Ara mateix, ens estem organitzant de cara al congrés fundacional, on s'hauran de votar uns estatuts i triar una direcció. Per això, no m'agrada dir que sóc el president de Fòrum Demòcrata, més aviat em considero un dels impulsors. 

- Quanta gent són?

- Hi ha una vintena de càrrecs electes del PDECat, però estem tenint adhesions a títol individual i ja formen part d'aquesta plataforma més d'una vuitantena de persones. 

- En quin moment decideixen que cal articular una nova organització juvenil que no sigui la JNC?

- Tot plegat esclata en el moment que la JNC decideix en el seu consell nacional fer el trànsit cap a Junts per Catalunya. Molts no compartim l'estratègia que es proposa des de Junts. Com a persones joves vinculades al PDECat necessitàvem un espai on defensar la nostra posició política des d'una òptica juvenil i no hi era.  

- Què és el que els separa de Junts per Catalunya?

- Junts per Catalunya és un meló per obrir. No ens sentim còmodes amb l'argument continu de la confrontació. Si diem que el que hem de fer és anar-nos-en a confrontar amb Madrid, ens estem oblidant del més important, que és donar solucions als ciutadans de Catalunya. 

Hi ha d'haver confrontació? Hi ha d'haver confrontació si és l'última via que ens queda. Però creiem que encara ens queden moltes altres vies abans que aquesta. No ens sentim còmodes quan ens diuen que l'autonomia no serveix. No creiem que l'autonomia sigui un escull per la independència, perquè no podem oblidar que l'autonomia ha suposat 40 anys de construcció nacional. 

- Creu que Junts per Catalunya ha fet un gir a l'esquerra?

- Sí, completament. 

"Junts per Catalunya és un meló per obrir. Si diem que el que hem de fer és anar-nos-en a confrontar a Madrid, ens estem oblidant de donar solucions als ciutadans de Catalunya"


- El que defensen, doncs, és un espai polític de centre amb una estratègia que consideren "més pragmàtica" en la qüestió nacional. 

- Exacte. Nosaltres el que volem fer és defugir dels extrems i defensar l'acció política i no l'activisme polític. Creiem que ens hem de concentrar en governar bé, per poder defensar els interessos d'una gran majoria dels catalans. Per exemple, defensem la lliure elecció dels pares a escollir centre educatiu. Defensem el model educatiu català amb una escola pública de qualitat i, a la vegada, fent èmfasi en els centres concertats. 

També defensem la col·laboració publicoprivada perquè pensem que la simbiosi entre l'administració i el teixit productiu és un model que ha funcionat en els últims 40 anys de construcció nacional. Som els que creiem en els autònoms, en els emprenedors i els botiguers. I en la llibertat individual. Hem creat un estat del benestar fort i no el podem deixar enrere. 

Som de centre i nacionalistes, però tot això no està renyit amb el fet de ser independentistes. Ara bé, no volem generar falses expectatives. Creiem que hem de treballar i ser sincers: poder mirar als ulls de les persones i dir-los que treballem per la independència de Catalunya, però sense generar falsos escenaris. Si cal, s'ha de posar el comptador a zero. Hem de fer la suficient pedagogia perquè els ciutadans decideixin quin model de país volen per ser independents. 

- En l'àmbit nacional, el que diuen no és el mateix que defensa Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)?

- Esquerra està apostant per una taula de diàleg i ho està apostant absolutament tot a aquesta taula de diàleg. Fins fa dos anys, nosaltres parlàvem de les estructures d'estat. Nosaltres som més de dir: escolta, si per ser independents, ens calen unes estructures d'estat i aquestes no les hem pogut dur a terme, és aquí on hem de tornar a començar.

El país està vivint una pandèmia sanitària i també un greu problema econòmic. En aquest sentit, el que necessitem és un país realment fort, que aquestes estructures puguin estar al capdavant, al servei del país per plantejar la independència de Catalunya el dia de demà. 

- Què fa que creguin que és necessària aquesta estratègia?

- El bloqueig permanent a l'hora de desenvolupar segons quin tipus de política a nivell de país. Quan necessitem treballar conjuntament amb altres actors com el govern de l'Estat, si el que estem fent és posar traves contínuament i cercar motius per confrontar-nos, és impossible poder tirar endavant polítiques pel territori. 

Hi ha l'estratègia d'anar expressament a buscar certs posicionaments davant d'una regulació, com la dels lloguers. Per què estem fent aquesta regulació? Per solucionar un problema de la gent amb l'habitatge, o només per evidenciar una vegada més que el Tribunal Constitucional tombarà aquest projecte? Nosaltres creiem que no podem continuar en aquesta línia, perquè així ens estem autobloquejant el propi govern. 

- No és negatiu un fraccionament encara més gran de l'espai independentista?

- No, perquè hi ha una gran part de la població que no se sent interpel·lada per aquest extrem més d'esquerres. Ens estàvem oblidant d'una part de la població que és independentista, però que creu que les coses s'han de fer de manera diferent.

L'independentisme ha de ser majoria, però d'aquesta manera hi ha més opcions a escollir. Amb la causa de l'alliberament ens hi trobaran de costat. Podem discrepar més en el com hi arribem, som un espai que vol fer molt èmfasi en la gestió i que fins ara no estava cobert. Entre Junts per Catalunya i ERC estan fent contínuament campanya. El PDECat no vol fer campanya, hem de ser els que hem de reivindicar la gestió de la bona governança del país.

- Se senten còmodes amb el llegat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)?

- Ens sentim còmodes i no en reneguem. Estem reivindicant un llegat polític de més de 40 anys. Es van crear unes estructures com podrien ser els Mossos d'Esquadra, Televisió de Catalunya i l'escola catalana; i hi va haver un gran desplegament de l'estat del benestar. 

- I el 3%?

- Tal com s'ha fet des de la creació del PDECat, seguirem denunciant totes aquestes irregularitats i denunciant aquestes persones que s'han lucrat de forma incorrecta i per mala praxi política. Som els primers a qui no ens agrada i seguim defensant la transparència en els partits polítics, amb la llei per davant. 

"Si plantegem aquestes eleccions com un clar plebiscit caiem en l'error de generar falses expectatives. En tot cas, ens servirà a tots per veure la força de l'independentisme"


- Ha estat dirigent de la JNC al Berguedà i a la Catalunya Central. Què s'emporta d'aquesta experiència?

- La JNC ha estat una escola de patriotes i de coneixement. De formació molt àmplia per conèixer més en profunditat les nostres institucions i com funcionen els debats ideològics a nivell d'organitzacions i partits, de conèixer el territori, els ajuntaments i els municipis d'arreu de Catalunya. M'emporto una pila de companys i d'experiències molt grans. 

- Quina és la importància de les organitzacions juvenils polítiques vinculades als partits?

- Són les generacions futures del país. És important reivindicar el paper d'aquestes organitzacions juvenils perquè el que fan és intentar impulsar aquells canvis que afecten els joves. És important que hi hagi aquests lobbies juvenils dins de les forces polítiques perquè estan parlant d'un futur que esdevindrà el seu present. 

- Pensa que les pròximes eleccions catalanes han de ser plebiscitàries?

- Si se supera el 50% dels vots independentistes, això haurà d'evidenciar que hi ha d'haver un canvi en la manera de fer dels partits catalans i també a Madrid. Si aquest 50% se supera, posarà en evidència i donarà impuls, perquè políticament es forci la creació d'un nou estat. Si plantegem aquestes eleccions com un clar plebiscit caiem en l'error de generar falses expectatives. En tot cas, ens servirà a tots per veure la força de l'independentisme. 

Per ser un plebiscit abans hi hauria d'haver unitat entre l'independentisme i full de ruta consensuat entre totes les forces independentistes. 

 

Participació