Beth Hart: La reencarnació de Janis Joplin

Sempre hi ha històries al voltant del rock’n’roll, algunes són inventades, d’altres són mitges veritats, i n’hi ha que són històries tan reals que deixen marques de per vida als artistes que les viuen. Els tatuatges de Beth Hart no dissimulen aquestes marques, però afortunadament, ara la cantant nord-americana està passant per un ràpid procés de cura en el millor moment de la seva vida, personal i professional.

Per aquells que no la coneguin, Beth Hart (Los Angeles 1972) és actualment una de les veus més potents del planeta, una veu privilegiada i una gran multi instrumentista. Beth Hart és actualment una de les artistes més potents del panorama Blues, Soul i Rythm & Blues, molt a l'estil de Janis Joplin, una dona de 46 anys que desprèn força, ràbia i passió, una dona de vida dura i passat agitat que aviat va marxar de casa seva per conèixer món. Aquest viatge indispensable s'ha anat plasmant al llarg d’una discografia que va començar fa 22 anys i que entre moments àlgids i caigudes ha anat retratant les seves passions. Hart és una artista impactant, demolidora i amb un directe imprescindible. Sap barrejar a la perfecció el Blues més intens amb el Rock, el Soul i el Rock Americà, a l'alçada dels millors artistes de la història. Més que influències, amb Beth Hart caldria buscar referents, els seus són Janis Joplin, Tina Turner, Robert Plant, Ella Fitzgerald, Billie Holliday, Aretha Franklin, Etta James i la seva estimada Amy Winehouse.

Beth Hart va començar a tocar el piano als 4 anys i els seus pares la van inscriure a classes particulars amb una professora, quan Beth Hart tenia al voltant de vuit anys, la professora de piano es va adonar que la petita Beth no havia après a llegir música, perquè ella li tocava la peça i després li donava la partitura perquè practiqués a casa, simplement tocava la peça fent veure que l’estava llegint. Tocar el piano era una cosa que no podia evitar, de fet, durant la seva infància pràcticament no tenia amics perquè cada vegada que en convidava un a casa seva, l’assentava davant del piano i tocava per ell tota la tarda. A l'adolescència, Beth compartia gustos musicals (Black Sabbath i Led Zeppelin, entre d’altres) amb la seva millor amiga Sarah, a més de festes, drogues i alcohol. Com a conseqüència d'això, va començar a consumir drogues amb la seva germana Sharon (que agafaria el VIH per compartir xeringues), Sharon patiria una greu addicció a les drogues (Beth després li dedicaria la cançó Sister Heroine). Uns  anys més tard, Hart va saber que el seu abús de les drogues era conseqüència d'un trastorn bipolar que patia des de petita. Tot i que va ser diagnosticada a temps, no la van medicar perquè la seva mare pensava que era ridícul que una nena de dotze anys prengués medicació per aquesta malaltia.

La història de la carrera musical de Beth Hart comença quan el seu amic i mànager, David Wolff, la veu tocar als carrers de Los Angeles. En qüestió de setmanes tenia un contracte discogràfic amb Atlantic Recods. Tres dels productors de més èxit del negoci musical, David Foster, Hugh Padgem i Mike Clink, es van posar d'acord per treballar conjuntament en el seu àlbum de debut, Immortal (1996). Què és això que veu tothom de la Beth i del que ella ni se’n adona?, tots van sentir el mateix, una veu que t'inspira, et transforma i et porta al fons de l'ànima. Esta claríssim que si cal parlar d'influències, la més òbvia és la de Janis Joplin, i per descomptat no va ser casualitat que la triessin  per interpretar a la cantant texana al musical Love Janis, estrenat al 2001. En aquest vídeo es veu com s’hi deixa l’anima, com la seva mestra, en un dels seus temes originals de més èxit, Am I The One, de l’àlbum, Immortal (1996), en que també és evident la influència de Led Zeppelin. Hart va admetre començar a sentir-se compositora a partir d'aquest disc. 

Beth Hart - Am I The One 

Screamin' For My Supper (1999), inclou l’èxit LA Song (Out Of This Town), era el seu segon disc (tot i que ella el considera el primer) i la seva vida es va disparar girant pel món, “Fèiem molts concerts, vídeos, promocions i vaig petar, aquí va ser quan les coses que havia de tenir controlades, alcohol i addiccions, es van descontrolar. Em vaig convertir en consumidora diària de drogues i alcohol, fins al punt de quedar-me en la pell i l’os i caure’m el cabell”. Als 27 anys i per segona vegada, Hart es va tornar a enganxar a les drogues, era el 1999, l’any del seu èxit. Es podien repetir els fatídics 27 anys que es van emportar a Jimmy Hendrix, Jim Morrison, Janis Joplin i Amy Winehouse. La van acomiadar de la discogràfica Atlantic i va ser hospitalitzada per abús d'alcohol i drogues, aleshores es quan es va assabentar del seu trastorn bipolar i va començar a tractar-se. Des d’aquell moment, va deixar de consumir drogues i alcohol, així ho explicava, “Una de les coses més importants per un artista jove és saber que no nomes encertem per dir no, sinó que si no ho fem morirem”. El seu aleshores mànager, Scott Guetzkow, li va oferir la mà (literalment, al 2000 es casaven a Las Vegas) i Hart es va agafar a la música per deixar enrere els problemes. “Tan aviat com vaig començar a reprendre el vol de tot allò, em vaig sentir més viva i agraïda a la música”. A poc a poc, Hart ho va anar superant i es va centrar a escriure cançons que expressen les seves experiències i que evidencien les seves influències musicals.

Beth Hart - LA Song (Out Of This Town)

Al 2003, es va convertir en la primera i única dona músic que apareix de corista d'acompanyament en una cançó de Deep Purple, al tema Haunted, de l'àlbum Bananas (2003). A partir d'aquí van arribar els reconeixements, fins que el seu tercer àlbum, Leave The Light On (2003), es convertia en disc de platí i el single Learning To Live era número 1 a Dinamarca. Va ser el principi d'una història d'amor de Beth Hart amb Europa que encara dura, i que es va consolidar amb l'àlbum en directe Live At Paradiso (2005), un àlbum estratosfèric, increïble i brutal, aquest directe és per bavejar i degustar durant un parell d’hores. Gravat a la llegendària sala Paradiso d'Amsterdam, i editat en CD i DVD, l’àlbum, amb cançons escrites per Hart i una versió de Whole Lotta Love de Led Zeppelin transmet tot el feeling, l’energia i el sentiment de la brillant Beth Hart. Live At Paradiso i el seu èxit Good As It Gets del disc 37 Days (2007) van ser els detonants de la seva consagració a Europa. 

 
Live At Paradiso (2005)
 
Beth Hart - Good As It Gets

Però no només va aconseguir captar l'atenció del públic Europeu, el mite Jeff Beck la va convidar a ser la cantant principal de la seva banda en una de les seves gires pels Estats Units. També col·laboraria gravant diverses cançons amb Slash i Buddy Guy. El següent àlbum en solitari seria My Califòrnia (2010), amb temàtica centrada en la seva vida personal, i el single My Califòrnia va posar música a l'escena final de l'últim capítol de la sèrie Californication. L’àlbum My Califòrnia es publicaria al 2012 als Estats Units.

Beth Hart - My California

Don’t Explain (2011), Beth Hart & Joe Bonamassa, un àlbum de clàssics de blues, va suposar la primera de les fantàstiques col·laboracions a duo amb el Guitar Heroe, Joe Bonamassa, a qui va conèixer casualment al passadís d'un hotel. La selecció de temes és excel·lent, tot d'enormes versions d'intocables de tots els temps, com Etta James, Ray Charles o Tom Waits entre d’altres, matricula d'honor per a la versió de la  Etta James, I’d Rather Go Blind.

Beth Hart & Joe Bonamassa - Sinner's Prayer (Ray Charles Cover)

Beth Hart & Joe Bonamassa - I'd Rather Go Blind (Etta James Cover)

Beth Hart & Joe Bonamassa - I'll Take Care of You (Bobby Bland Cover)

En aquell moment, la carrera de Beth estava a punt d’un nou impuls. De nou, Jeff Beck decideix convidar-la a cantar en el concert d’homenatge a Buddy Guy per la seva contribució a la cultura nord-americana al Kennedy Center Honors, on es va emportar una de les grans ovacions de la nit, allà, literalment, va emocionar al president Barak Obama, la seva dona, il·lustres com Led Zeppelin o al mateix Buddy Guy amb la seva interpretació de I’d Rather Go Blind de Etta James. 

Jeff Beck & Beth Hart - I'd Rather Go Blind (Buddy Guy Tribute) 

El següent àlbum en solitari de Beth, Bang Bang Boom Boom (2012), arribaria al número 3 a les llistes de Blues del Billboard i li va valer la nominació als Blues Music Awards, l'àlbum seria editat un any desprès als Estats Units amb un bonus track, el duet amb Jeff Beck del tema I'd Rather Go Blind que van interpretar al homenatge de Buddy Guy. Els singles de l’àlbum van ser, Baddest Blues, Bang Bang Boom Boom i Thru The Window Of My Mind. Segons la pròpia Hart, el disc va marcar un abans i un després en la seva carrera perquè va aconseguir començar a compondre des d'un punt de vista més positiu, als àlbums anteriors només aconseguia escriure cançons basades en sentiments negatius, mentre que en aquest disc les aborda positivament i des d'aquest sentiment pot enfocar temàtiques com l'amor i la felicitat.

Beth Hart - Baddest Blues

Amb el segon dels àlbums gravats a duet amb el guitarrista Joe Bonamassa, Seesaw (2013) Beth Hart & Joe Bonamassa, una altra excel·lent col·lecció de versions d’artistes com Aretha Franklin, Etta James, Billie Holiday, Lucinda Williams, Tina Turner o Nina Simone entre d’altres, va ser nominada a un Grammy i al premi Blues Music, a la categoria de Millor artista femenina contemporània de Blues. Beth Hart i Joe Bonamassa van fer una mini gira Europea de 5 shows a Bergen, Londres, Anvers i Amsterdam, dels que dos van ser al Theatre Carré. Els concerts de les dues nits es van gravar i editar pel DVD/LP/CD, Live In Amsterdam (2014). Per la seva gira Australiana de 2014, Jeff Beck la torna a convidar, Beth obre els concerts de teloner i després s’uneix a Beck durant el seu concert. 

Beth Hart & Joe Bonamassa - Nutbush City Limits

Better Than Home (2015)
El setè àlbum d'estudi, Better Than Home (2015), va entrar al número 1 de les llistes d'àlbums d'Holanda i Estats Units, aconseguint bones posicions en altres països com Alemanya o el Regne Unit. El single Mechanical Heart va arribar al número 1 de la llista de Blues d'iTunes, una cançó dedicada al seu marit, en la que Beth canta que trobarà la manera de retornar-li tot el que ell li ha donat, malgrat els seus traumes i el seu trastorn bipolar. Better Than Home, segurament és l'obra més íntima i positiva que ha fet mai, no és el típic disc de Blues, és un disc que t'atrapa des del primer moment i que és una bona mostra de la passió i la veu d'una de les grans dames, per no dir la millor, del Blues actual. Onze són les cançons que inclou el disc (10 + 1 bonus track) de les que, i mira que és difícil triar, destaquen les grandioses Might As Well Smile, Trouble, Better Than Home, St.Teresa, We’re Still Living In The City, Mechanical Heart, i el que al meu parer és el tema estrella,Tell Her You Belong To Me, en el que revela un episodi de la seva joventut, una dona es va emportar al seu pare de la seva vida. Beth ho explica així, “Vaig sentir moltíssim dolor i ràbia durant molts anys. Vaig tornar bojos a molts terapeutes amb aquest assumpte que no podia superar. Aleshores el meu marit va arribar a la meva vida, amb un amor tant intens que no he sentit des de la relació que tenia amb el meu pare. L'amor que vaig rebre i encara rebo del meu marit és curatiu però, fins i tot així, estava espantada pel meu pare, ja que va tornar a la meva vida passats els vint anys, després d'haver estat absent durant tota la meva adolescència. Sempre vaig mantenir certa distància amb ell, i així continua sent ara, perquè no crec que pogués ser capaç de superar que m’abandonés una altra vegada, penso que em moriria. Malgrat tot, torna a estar a la meva vida, i estic agraïda per això. L'interessant de la cançó, quan la vaig acabar, la cosa que realment em va sorprendre i també em va fer sentir molt orgullosa és que no hi havia ràbia o culpa en ella”.

Beth Hart - Tell Her You Belong To Me

Beth Hart - St. Teresa

Beth Hart - Mechanical Heart

Fire On The Floor (2016)
 
L'últim àlbum d'estudi de Beth Hart en solitari, Fire On The Floor (2016), primer es va editar a Europa i Austràlia, i al 2017 als Estats Units per fer coincidir la promoció amb la seva programació de concerts. Si amb Better Than Home el llistó havia quedat tan alt que el següent podia arribar amb la por de no estar a l’alçada, ha passat el tall amb nota, un altre àlbum memorable, on fusiona la música de la vella escola i la música actual. El que fa Beth Hart no és cantar cançons, és sentir-les, patir-les i viure-les. Impacta, emociona, i no cal entendre l’idioma que canta, amb la veu i la música n’hi ha prou  per transmetre el torrent d'emocions que desborden les seves cançons. Els singles de l’àlbum van ser Fire On The Floor i Love Is A Lie.

Beth Hart - Love Is A Lie

Beth Hart - Fire On The Floor 

Black Coffee (2018), és la tercera col·laboració discogràfica del duet Beth Hart i Joe Bonamassa, en la que el feeling i la química que hi ha entre tots dos dona forma a les deu intenses versions de clàssics del Blues i del Soul d’aquest àlbum excel·lent en que recull cançons de, Ella Fitzgerald, Ike & Tina Turner, Howlin’ Wolf, Lucinda Williams o Etta James entre d’altres. Cançons que en aquest cafè negre semblen noves, diferents i sobretot poderoses, un viatge per la música americana, per la força d'alguns dels seus millors intèrprets que en aquest àlbum ressusciten en un nou so i amb un nou estil, aquest estil que estan re inventant Hart i Bonamassa en la seva aposta pel Blues.

Beth Hart & Joe Bonamassa - Give It Everything You Got

Beth Hart & Joe Bonamassa - Black Coffee

Beth Hart's 'Live From New York: Front And Center (2018), és el segon àlbum en directe en solitari desprès de 13 anys, una revisió actual a una carrera que s'ha disparat els últims anys, consolidant els seus seguidors Europeus i el seu ressorgiment als Estats Units, un concert molt especial i íntim al Iridium Jazz Club de Nova York. Els seus dos últims àlbums, Better Than Home i Fire On The Floor van fer que la seva carrera pugés a un altre nivell, per això, en aquest, aporten més de la meitat del material, en un set que repassa els èxits de la seva carrera. També repeteixen tres temes del directe de 2005 Live At Paradiso, però la Beth Hart de 2018 està molt lluny de la noia salvatge de mitjans del 2000. Aquest és un directe íntim, el d’una artista que ha trobat el seu lloc, sempre ha tingut la veu i un grapat de cançons memorables, però el més deliciós de l’àlbum, és la manera en què transita per sobre dels seus estils sense esforç i amb un material molt ben triat.

Beth Hart - Jazz Man

Beth Hart - No Place Like Home

A més de col·laborar amb algunes de les grans estrelles de la història de la música, envoltar-se de productors de prestigi i deixar un poderós llegat de cançons, finalment  ha trobat la manera de convertir l'energia en música positiva que conquista al públic, molts artistes no han aconseguit mai arribar fins a on ella ha arribat. Recomano mirar algunes de les increïbles versions que fa de temes clàssics i no tan clàssics, en totes, Hart ho borda, Soulshine, amb els Gov’t Mule de Warren Haynes, Whole Lotta Love, de Led Zeppelin o Purple Rain de Prince. Memorable la versió del clàssic de Sam Cook, A Change Is Gonna Come, brutal.

Gov't Mule feat. Beth Hart - Soulshine

Beth Hart - Whole Lotta Love (Led Zeppelin Cover)

Beth Hart & Jeff Beck & Steven Tyler - Purple Rain (Prince Cover)

Beth Hart - A Change Is Gonna Come (Sam Cook Cover)