Eleccions Municipals 2019

Vox intentarà recollir el vot de PxC a les municipals substituint el discurs xenòfob pel patriotisme espanyol

Joan Carrasco, candidat de Somi, no amaga que un dels seus objectius principals és barrar el pas de Vox a l'Ajuntament del Vendrell

per ACN/ LLA, El Vendrell, 16 de maig de 2019 a les 18:11 |
Carrasco, obertament anti-vox | SV
En les eleccions del 28 d’abril al Congrés, a Catalunya, Vox va aconseguir 148.481 vots, el 3,6%, cosa que els va donar un escó per Barcelona. Després que les enquestes els auguressin un suport més ampli -fins i tot hi havia pronòstics que parlaven de tres escons-, ara s’haurà de veure quin suport recullen finalment les 45 candidatures que ha presentat la formació de Santi Abascal a Catalunya pel comicis del 26 de maig. En declaracions a l’ACN, el periodista i expert en ultradreta Xavier Rius ha explicat que molts dels candidats que presenta Vox eren militants de l’extinta Plataforma per Catalunya, un partit que ara només tenia vuit regidora a tot Catalunya, però que va estar a punt d’entrar al Parlament a les eleccions del 2010. De la seva banda, l’exlíder de PxC, Josep Anglada, es presenta amb un nou partit a Vic, Som Identitaris, i ha aconseguit configurar quatre llistes més arreu del territori. 
 
La dissolució de Plataforma per Catalunya de fa uns mesos i el posterior traspàs de molts dels seus militants a Vox ha nodrit les files del partit de Santiago Abascal de gent del territori. Candidats com Pablo Barranco (Hospitalet de Llobregat), Mónica Lora (Mataró) o Eduard Pallerola (Lleida) són alguns dels pesos pesats que després de sortir de PxC han decidit abraçar les idees de Vox.


El periodista i expert en moviments d’ultradreta i extrema dreta, Xavier Rius, en declaracions a l’ACN, ha explicat que amb la dissolució de PxC es van produir dues sorpreses. D’una banda, líders que van decidir no integrar-se a Vox perquè creien que un discurs “tan espanyolista” els podia perjudicar, com els militants del Vendrell. I, de l’altra, persones que esperaven entrar a les llistes de Vox, però el partit d’extrema dreta va decidir vetar-los perquè va estratègicament va triar no incloure a les seves llistes perfils amb vinculacions a grups neonazis. “Això es deu a l’aposta que fa Vox per Israel, i les persones amb aquest perfil s’escombren, les quals després se senten enganyades”, explica Rius. 

Segons l’expert, d’entrada, Vox aspira a captar el vot de l’elector castellanoparlant, que s’ha sentit menystingut pel procés català, que potser abans havia votat el PP o Ciutadans, i ara opta per Vox perquè creu que tant Rajoy com Ciutadans haurien d’haver aplicat “més mà de ferro”. Per Rius, Vox fa propostes “molt més radicals”, com suprimir les autonomies, voler canviar les euroordres per capturar Puigdemont o pretendre tancar TV3. “El meu dubte és si la gent això s’ho acaba de creure, o votaran Vox als ajuntaments simplement perquè és un partit nou, ‘el partit follonero’, com ho va ser en el seu moment Podemos”, ha reflexionat Rius. També quina incidència poden tenir els discursos contra l’avortament, per exemple, en gent jove. Amb tot, i després del precedent dels darrers comicis, caldrà veure com actua ara el votant a les municipals. I més tenint en perspectiva que el sentiment patriòtic espanyol no es va recollir en la magnitud amb què s’esperava en les eleccions generals i on el partit constitucionalista que va recollir més vots va ser el PSC.  

Anglada i el seu nou partit Som Identitaris

Rius ha explicat que qui va sortir més beneficiat de l’estratègia de Vox per instal·lar-se a Catalunya va ser Josep Anglada, l’antic líder de Plataforma per Catalunya a qui el partit va fer fora el 2014 després d’anys de lluites internes. Anglada, regidor del projecte Plataforma Vigatana que li va permetre presentar-se a l’Ajuntament de Vic-, va decidir crear un partit nou d’abast territorial amb el nom de Som Identitaris. Inicialment només hi havia una llista a Vic i una segona a Manlleu. 


El periodista ha explicat que Plataforma per Catalunya té dos pares, un és Anglada i l’altre és August Armengol, molts anys cap de llista del Vendrell. “Quan Plataforma desapareix, Armengol diu que no vol entrar a Vox i es retira”, ha explicat Rius. Però un altre dels regidors, Juan Carrasco, “decideix tornar amb Anglada”. Gràcies a això, el fundador de PxC ha aconseguit estendre la seva nova marca i presentar-se a les eleccions a cinc municipis: Vic, Manlleu, el Vendrell, Roses i Badalona. 

Josep Anglada es presenta com “l’única referència identitària seriosa capaç de fer front a la islamització de Catalunya”. L’expert posa en dubte que Anglada pugui continuar essent “l’etern regidor de Vic” perquè, “afortunadament”, la immigració ha deixat de ser present a l’agenda política com anys enrere. “Per sort, el sentiment racista aquí no aconsegueix el suport que té en altres llocs d’Europa. A l’Estat Vox ha crescut i ha entrar a les institucions no pel tema de la immigració, sinó per la qüestió de la unitat d’Espanya”, ha recordat. 

Al Vendrell, els vots de Plataforma per Catalunya previsiblement es repartiran entre Vox i Som Identitaris (SOMI), formació liderada per qui va ser fundador de PxC, Josep Anglada. La capital del Baix Penedès va ser un dels primers grans municipis on Plataforma per Catalunya va obtenir representació el 2003, i ha estat la tercera força més votada des del 2011. La formació va viure el seu punt més àlgid fa vuit anys, amb cinc representants, mentre el 2015 es van quedar amb tres regidors.

PxC va anunciar que bona part de membres del partit se sumarien a Vox. Amb tot, en el cas del Vendrell la llista de la formació ultradretana no inclou ningú del partit dissolt i la llista l’encapçala Jordi Fernández, veí de Torredembarra. En paral·lel, diversos vendrellencs vinculats a Plataforma han impulsat la candidatura de SOMI, “defensant exactament els mateixos principis, valors i programa de l’antiga PxC”. Qui no formarà part de cap llista municipal serà el fins ara líder de Plataforma per Catalunya al Vendrell des del 2003, August Armengol, que ha plegat de la política.

La concurrència de dos partits de perfil tant específic obre diversos interrogants al Vendrell. El principal, és veure si predomina la presència i popularitat que ja tenen els regidors de SOMI –fins ara, membres de PxC- o bé si guanya la partida la marca que té Vox al conjunt de l’estat espanyol, impulsada per la presència als grans mitjans de comunicació amb motiu de les eleccions generals i europees. En aquest frec a frec, els dos partits s’arrisquen a què la divisió els jugui en contra a l’hora d’aconseguir el percentatge mínim de vots per obtenir representació.

És important destacar que la presencia publica en precampanya i campanya de la candidatura de Vox, plena de paracaigudistes! No ha passat d'una paradeta al la Rambla i cap acte públic. El cap de llista és de Torredembarra. Per contra, la candidatura de Somi, am Joan Carrasco al davant, està fent una campanya intensa amb dues on tres compareixences setmanals als mitjans de comunicació. Carrasco no amaga que un dels seus objectius és barrar el pas de Vox al consistori vendrellenc.

 

Participació