04
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
18:52h
Òmnium ha reunit aquesta nit passada a la Sala Bernat Martorell de Sant Celoni vuit alcaldes del Baix Montseny que ocupaven aquest càrrec l'1 d'octubre 2017, amb el propòsit de recordar l'efemèride que ara compleix cinc anys, L'acte amb el títol "Com va ser l'1 d'Octubre al Baix Montseny", va ser conduït per la periodista celonina Eva Calvet i amb una vuitantena de persones entre el públic assistent. Els vuit alcalde i exalcaldes van explicar quines eren les seves sensacions, els preparatius i el dia de la votació del Referèndum aquell 1 d'octubre de 2017.
D'aquesta manera, Joan Lacruz, exalcalde de Campins, va dir que el dia va ser molt tranquil fins a les sis de la tarda. Va ser quan van treure les urnes per una finestra i es va precintar el Casal "però la votació es feia a l'ajuntament". També van tenir coneixement que la Guàrdia Civil es dirigia cap a Campins "però sembla que van passar de llarg", va recordar amb certa ironia l'exalcalde.
Martí Pujol, alcalde de Llinars del Vallès, va dir que el seu municipi es va posar al servei del país i van fer moltes reunions transversals. Per Pujol va ser una sorpresa la quantitat de gent que va anar a votar "molts segurament no ho volien fer, però hi van anar per la reacció Estat". Va recordar que la nit abans a llinars del Vallès es va organitzar un concert de Txarango hi hi havia més de cinc mil persones al municipi. També vàrem detectar que hi havia policia secreta al municipi "volien saber si hi podrien entrar o no per retirar les urnes, però van veure massa gent".
Joan Pons, alcalde de Vilalba Sasserra, va ser l'únic municipi del Baix Montseny on hi va haver intervenció dels antiavalots de la Guàrdia Civil. Pons va recordar que ja van fer una prèvia uns dies abans amb un sopar de germanor "dos dies abans quatre policies nacionals van ser al poble per saber que volíem fer". Va explicar que l'urna de Vilalba Sasserra els va arribar d'un poble veí i les votacions es van fer al centre cívic. A un quart de sis de la tarda del dia 1 d'octubre tot va canviar. "Van venir per agredir-nos. Primer van anar a la urbanització Canadà Parc, la seva intenció era anar a Llinars del Vallès, però sabien que hi havia molta gent i van decidir atrevir-se amb un poble de 760 habitants". Joan Pons recorda que van entrar i es van emportar el que van poder "també ampolles d'alcohol".
Francesc Deulofeu, exalcalde de Sant Celoni, també recorda que van fer moltes reunions prèvies amb bona sintonia de manera periòdica i amb normalitat. Obrir tots els col·legis electorals era l'objectiu per donar-hi un màxim de normalitat. "Recordo amb satisfacció la unió de polítics i organitzacions, aquest és l'aprenentatge que em vaig emportar". Per l'exalcalde de Sant Celoni era molt important trobar solucions pel WiFi i anar resolent els problemes informàtics. A la tarda la guàrdia civil va anar a Sant Celoni, a l'Ateneu, però es va trobar molta gent i van decidir girar cua tot i que ja havien baixat dels vehicles. "La gent va fer barricades i van marxar perquè van veure molta gent". Deulofeu també va remarcar la percepció que van tenir "que hi havia provocadors, segurament policies, tirant contenidors a terra sense cap motiu".
A Vallgorguina molta predisposició
Joan Mora,alcalde de Vallgorguina, va posar en valor la necessitat de buscar persones que ens podien ajudar i em vaig trobar que hi havia molta predisposició". al municipi hi havia tres meses, a la urbanització Canadà Parc, urbanització Collsacreu i el nucli. Al poble es van organitzar activitats com una botifarrada i durant tota la nit hi ha haver gent fent guàrdia als col·legis electorals i a primera hora del matí ja hi havia molta gent. Va recordar que els mossos li van dir que tenien l'ordre d'endur-se les urnes, però no ho van fer. "També vàrem organitzar-nos per fer controls a la carretera-61, tant a la rotondaa de l'AP-7 com a Collsacreu "però al nucli no van venir, sí que hoi van fer a la urbanització Canadà Parc". Joan Mora reecorda que se'ls van endur un ordinador amb el cens "l'hem reclamat moltes vegades però no ens l'han tornat".
Dani Fernández, alcalde de Sant Esteve de Palautordera, va explicar que els dies previs hi havia molts nervis perquè la gent volia saber si hi hauria urnes o no. La vigília va ser un dia emocionant "la gent va dormir a les Escoles Velles, on va arribar l'urna a les set del matí". En aquella època Va destacar la col·laboració de la gent i també la molt bona feina informàtics i va remarcar que "sí que estàvem espantats pel que estava passant a alguns llocs". Aquells 1 d'octubre vàrem guanyar tot, sentencia Dani Fernández.
Josep Maria Bagot, alcalde de Riells i Viabrea, diu que va viure l'1-O amb "emoció i intensitat". En aquella època era el coordinador comarcal del partit "vaig arribar a portar dintre el cotxe dotze urnes que s'havien de repartir a Riells i Viabrea, Breda, Sant Feliu de Buixalleu i Massanes". Recorda que eren dies molt intensos i de molt moviment "els que guardaven les urnes alguna nit estaven nerviosos, sabien la responsabilitat que tenien". Bagot, com també van fer altres alcaldes, va destacar ala feina dels informàtics i també la paciència que va tenir la gent "van fer hores de cua i van persistir, es van quedar. Gent que mai participa en res aquell dia hi eren". L'alcalde de Riells i Viabrea també destaca la solidaritat de tothom "va còrrer el rumor que la guàrdia civil volia anar a Breda, i dues-centes persones de Riells i Viabrea hi vàrem anar per si calia ajudar-los".
Clandestinitat i feblesa
Pere Garriga, alcalde d'Arbúcies, va ser vehament amb el seu missatge "els que hem hagut de fer clandestinitat alguna vegada era com tornar-hi". L'arbucienc és del parer que la prudència ens fa febles i potser per això no va tenir cap problema en dir que "les urnes eren a casa". La foto viral dels bombers voluntaris d'Arbúcies a primera fila defensant el col·legi electoral també va recordar-la Pere Garriga "els bombers estaven molt compromesos amb la causa, com també les ADF i camioners i colles de bosquerols "que ja sabien on havien d'anar a tallarr arbres si calia". L'alcalde d'Arbúcies va agrair valentia de la Generalitat per fer-ho. És del parer que "vam votar i vam guanyar, no hem de tornar a fer-ho. a Arbúcies el mateix dia que es va declarar la independència vàrem fer un ple extraordinari i també hi vam donar suport, segurament som l´'únic poble que ho hem fet i no ho hem retirat".
D'aquesta manera, Joan Lacruz, exalcalde de Campins, va dir que el dia va ser molt tranquil fins a les sis de la tarda. Va ser quan van treure les urnes per una finestra i es va precintar el Casal "però la votació es feia a l'ajuntament". També van tenir coneixement que la Guàrdia Civil es dirigia cap a Campins "però sembla que van passar de llarg", va recordar amb certa ironia l'exalcalde.
Martí Pujol, alcalde de Llinars del Vallès, va dir que el seu municipi es va posar al servei del país i van fer moltes reunions transversals. Per Pujol va ser una sorpresa la quantitat de gent que va anar a votar "molts segurament no ho volien fer, però hi van anar per la reacció Estat". Va recordar que la nit abans a llinars del Vallès es va organitzar un concert de Txarango hi hi havia més de cinc mil persones al municipi. També vàrem detectar que hi havia policia secreta al municipi "volien saber si hi podrien entrar o no per retirar les urnes, però van veure massa gent".
Joan Pons, alcalde de Vilalba Sasserra, va ser l'únic municipi del Baix Montseny on hi va haver intervenció dels antiavalots de la Guàrdia Civil. Pons va recordar que ja van fer una prèvia uns dies abans amb un sopar de germanor "dos dies abans quatre policies nacionals van ser al poble per saber que volíem fer". Va explicar que l'urna de Vilalba Sasserra els va arribar d'un poble veí i les votacions es van fer al centre cívic. A un quart de sis de la tarda del dia 1 d'octubre tot va canviar. "Van venir per agredir-nos. Primer van anar a la urbanització Canadà Parc, la seva intenció era anar a Llinars del Vallès, però sabien que hi havia molta gent i van decidir atrevir-se amb un poble de 760 habitants". Joan Pons recorda que van entrar i es van emportar el que van poder "també ampolles d'alcohol".
Francesc Deulofeu, exalcalde de Sant Celoni, també recorda que van fer moltes reunions prèvies amb bona sintonia de manera periòdica i amb normalitat. Obrir tots els col·legis electorals era l'objectiu per donar-hi un màxim de normalitat. "Recordo amb satisfacció la unió de polítics i organitzacions, aquest és l'aprenentatge que em vaig emportar". Per l'exalcalde de Sant Celoni era molt important trobar solucions pel WiFi i anar resolent els problemes informàtics. A la tarda la guàrdia civil va anar a Sant Celoni, a l'Ateneu, però es va trobar molta gent i van decidir girar cua tot i que ja havien baixat dels vehicles. "La gent va fer barricades i van marxar perquè van veure molta gent". Deulofeu també va remarcar la percepció que van tenir "que hi havia provocadors, segurament policies, tirant contenidors a terra sense cap motiu".
A Vallgorguina molta predisposició
Joan Mora,alcalde de Vallgorguina, va posar en valor la necessitat de buscar persones que ens podien ajudar i em vaig trobar que hi havia molta predisposició". al municipi hi havia tres meses, a la urbanització Canadà Parc, urbanització Collsacreu i el nucli. Al poble es van organitzar activitats com una botifarrada i durant tota la nit hi ha haver gent fent guàrdia als col·legis electorals i a primera hora del matí ja hi havia molta gent. Va recordar que els mossos li van dir que tenien l'ordre d'endur-se les urnes, però no ho van fer. "També vàrem organitzar-nos per fer controls a la carretera-61, tant a la rotondaa de l'AP-7 com a Collsacreu "però al nucli no van venir, sí que hoi van fer a la urbanització Canadà Parc". Joan Mora reecorda que se'ls van endur un ordinador amb el cens "l'hem reclamat moltes vegades però no ens l'han tornat".
Dani Fernández, alcalde de Sant Esteve de Palautordera, va explicar que els dies previs hi havia molts nervis perquè la gent volia saber si hi hauria urnes o no. La vigília va ser un dia emocionant "la gent va dormir a les Escoles Velles, on va arribar l'urna a les set del matí". En aquella època Va destacar la col·laboració de la gent i també la molt bona feina informàtics i va remarcar que "sí que estàvem espantats pel que estava passant a alguns llocs". Aquells 1 d'octubre vàrem guanyar tot, sentencia Dani Fernández.
Els alcaldes i exalcaldes amb representants d'Òmnium, organitzador de l'acte sobre l'1-O Foto: Jordi Purtí
Clandestinitat i feblesa
Pere Garriga, alcalde d'Arbúcies, va ser vehament amb el seu missatge "els que hem hagut de fer clandestinitat alguna vegada era com tornar-hi". L'arbucienc és del parer que la prudència ens fa febles i potser per això no va tenir cap problema en dir que "les urnes eren a casa". La foto viral dels bombers voluntaris d'Arbúcies a primera fila defensant el col·legi electoral també va recordar-la Pere Garriga "els bombers estaven molt compromesos amb la causa, com també les ADF i camioners i colles de bosquerols "que ja sabien on havien d'anar a tallarr arbres si calia". L'alcalde d'Arbúcies va agrair valentia de la Generalitat per fer-ho. És del parer que "vam votar i vam guanyar, no hem de tornar a fer-ho. a Arbúcies el mateix dia que es va declarar la independència vàrem fer un ple extraordinari i també hi vam donar suport, segurament som l´'únic poble que ho hem fet i no ho hem retirat".