11
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
17:49h
Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens i de la campanya No eren bruixes, eren dones va oferir una xerrada sota el mateix nom el passat dissabte 9 d'abril a Sant Celoni a la sala Bernat Martorell de Sant Celoni, en el marc de les Jornades Feministes del Vallès Oriental del Jovent Republicà de la comarca, presentat per Maria Riera, secretària de Formació de l'organització juvenil.
No eren bruixes, eren dones, és un treball de recerca liderat per la publicació especialitzada en la història de Catalunya, però va més enllà d'un reportatge periodístic. També se n'ha fet un documental televisiu emès per TV3 i s'integra dins d'una campanya per recuperar la memòria de totes les dones innocents acusades de bruixeria. Es tracta d'una investigació oberta per conèixer els casos, durant segles, en què s’han acusat de bruixeria a tota una sèrie de dones que sortien de la conducta normativa.
"La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Al segle XV, en una societat impregnada per la misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció, i se les va tractar com a membres d'una organització criminal liderada pel mateix diable". El fenòmen de les bruixes no deixa de ser un boc expiatori i que el que aleshores eren bruixes avui en dia pot ser qualsevol altra cosa, que no és un fenòmen tan llunyà com ens sembl, es va reflexionar en el decurs de la xerrada.
Catalunya va ser un dels llocs d'Europa on més dones van ser acusades de bruixeria. Recentment, s'’ha recuperat el nom de més de set-centes dones que, entre els segles XV i XVIII, van ser torturades i executades a la forca. Dones immigrades, dones pobres, dones guaridores, dones conflictives i dones vídues. Totes elles estigmatitzades i assenyalades pels seus propis veïns i veïnes com a bruixes i metzineres.
No eren bruixes, eren dones, és un treball de recerca liderat per la publicació especialitzada en la història de Catalunya, però va més enllà d'un reportatge periodístic. També se n'ha fet un documental televisiu emès per TV3 i s'integra dins d'una campanya per recuperar la memòria de totes les dones innocents acusades de bruixeria. Es tracta d'una investigació oberta per conèixer els casos, durant segles, en què s’han acusat de bruixeria a tota una sèrie de dones que sortien de la conducta normativa.
"La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Al segle XV, en una societat impregnada per la misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció, i se les va tractar com a membres d'una organització criminal liderada pel mateix diable". El fenòmen de les bruixes no deixa de ser un boc expiatori i que el que aleshores eren bruixes avui en dia pot ser qualsevol altra cosa, que no és un fenòmen tan llunyà com ens sembl, es va reflexionar en el decurs de la xerrada.
Catalunya va ser un dels llocs d'Europa on més dones van ser acusades de bruixeria. Recentment, s'’ha recuperat el nom de més de set-centes dones que, entre els segles XV i XVIII, van ser torturades i executades a la forca. Dones immigrades, dones pobres, dones guaridores, dones conflictives i dones vídues. Totes elles estigmatitzades i assenyalades pels seus propis veïns i veïnes com a bruixes i metzineres.