16
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
10:23h
En ambients teatrals d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm o Maçanet de la Selva Jordi Ferragut (Arbúcies, 1965) és una persona molt coneguda, tant com actor, director o guionista d'obres de teatre representades per grups amateurs. Com diu ell, fa tots els papers de l'auca. Ara, la seva vida és una mica més pública, gràcies al programa "El Llop" de TV3, un format a cavall del concurs, el reality i la divulgació cultural que, sota la direcció d'Àngel Llàcer, representarà Terra Baixa d'Àngel Guimerà, amb els recursos d'una producció professional.
L'arbucienc ha superat totes les etapes del càsting fins arribar ser una de les onze persones que formen part de la companyia. Representarà el paper de l'avi Tomàs.
- Participar a "El Llop" tota una experiència...
- Sí ha estat fantàstica. Puc ben assegurar allò que es diu que a vegades els somnis es fan realitat, que això passa. Tota la vida fent teatre amateur i gaudint-ne, va sorgir aquesta oportunitat i per a mi és molt enriquidor. He après, he millorat i, sobretot, m'ho he passat molt bé, vaja m'ho estic passant molt bé.
- Com decideix presentar-se a un càsting d'aquestes característiques?
- Podem dir que va ser una cosa de família. El meu fill em va passar l'enllaç que anunciava que l'Àngel Llàcer buscava gent amateur per representar Terra Baixa. Amb tot i això, em pensava que tot plegat estava ja decidit d'entrada, però a mi m'agrada el teatre i vaig decidir presentar-me. Després la meva filla em va ajudar a fer el vídeobook per enviar. La proposta ja estava feta.
- I el van escollir...
- Em van dir que havien rebut més de 1.500 propostes. Mai se m'hauria ocorregut que ho podria fer. Al cap d'uns dies em van trucar que podia anar a passar el càsting a Olot i vaig ser el primer sorprès, perquè el que semblava una cosa impossible anava agafant forma.
- De tota manera 1.500 candidatures són moltes. Ho devia fer bé de veritat?
- D'aquestes 1.500 en van escollir 250 i després 33 finalistes que són els que vàrem entrar al Laboratori, instal·lat a Món Sant Benet. El primer càsting consistia a fer un monòleg de dos minuts sobre el que volgués cadascú, a condició que no estigués relacionat amb Terra Baixa. Jo vaig escollir-ne un de còmic de les obres que faig normalment, ja que em considero més comediant que actor. Va funcionar molt bé i quan els vaig veure la cara estava convençut que seguia. Em van dir que l'endemà em volien tornar a veure.
- I què més va passar?
- Em van dir que em veien en el paper de Tomàs i aquest segon dia jo ja havia d'haver preparat la interpretació del personatge assignat, com si fos una mena d'assaig, més que no pas un càsting. La dificultat era que quan t'afrontes per primera vegada a un paper teatral no saps com ho voldrà el director i em van anar guiant i marcant algunes pautes. Els va agradar i vaig superar una etapa més. La il·lusió que em va fer quan em van dir que representaria el personatge ja pots imaginar-te-la.
- Com és l'avi Tomàs?
- És un personatge que trobo molt interessant. És la innocència del començament, la bona persona que intenta ser, però que després s'adona de tot el que passa al seu voltant. Del més entranyable del Terra Baixa i m'hi sento molt a gust representant-lo. També és un personatge una mica pla i per moments em costava trobar-hi el punt, però m'han donat les claus i jo crec que funciona.
- I la seva concepció del teatre que tenia i la que té ara, és un abans i un després?
- Tampoc no és això. M'ha agradat molt veure com treballen els professionals. Moltes vegades quan els amateurs fem alguna obra de teatre ens diuen que ho hem fet tan bé com els professionals. Quan els tens a prop t'adones que estem allunyats. Ens falta ritme, quadrar diàlegs amb la música, mètodes d'assaig i moltes altres coses. La diferència és molt gran. En qualsevol cas, però, poder participar en una inciativa com la d'El LLop és una gran oportunitat per als actors i les actrius amateurs que fem teatre als nostres municipis i, no sempre, sense dificultats.
- En tot aquest procés de formar la companyia ha compartit amb altres actors i actrius amateurs i persones de diferents generacions. Això també és un aprenentatge no?
- Els que formem part de grups de teatre ja ho sabem que és això. Ens relacionem amb gent de totes les edats perquè en les obres de teatre hi ha personatges més grans i més petits. Aquest intercanvi intergeneracional és molt enriquidor. En el programa "El Llop" ens hem ensopegat, dit per l'Àngel Llàcer, que a més d'escollir talent també s'escollia bona gent. Ho han endevinat. Tots tenim moltes ganes d'aprendre i d'ajudar-nos. Per exemple en el Laboratori, quan sabíem que dels tres escollits pel paper només en seguiria un, tots tres treballàvem junts per preparar les escenes i això em va agradar molt. I aquest esperit ha continuat en el grup. 
- Aquest tipus de programes de televisió sempre van molt més avançats del que realment veiem els espectadors. Fins on pot explicar?
- Mantenir el secret costa molt. No podem desvetllar més enllà del que ha sortit per la televisió i, per tant, hem d'anar al mateix ritme. Molta gent pregunta, però no podem dir més del que ja saben.
- En conseqüència, veurem moltes sorpreses encara?
- Sí encara queden coses per veure i algunes força interessants. Coneguen l'Àngel Llàcer podem intuir que no serà una Terra Baixa clàssica. Per la gent que li agrada el teatre serà bonic de veure el procés que es fa per arribar a representar una obra. Actors, actrius, decorats, vestuaris, assajos. I per la gent que els agrada el tema reality i emocions segur que també hi trobarà coses atractives que s'aniran desvetllant a poc a poc.
- Van ser quatre dies molt intensos des de les vuit del matí fins a quarts de dotze de la nit. Treballant amb tot l'equip del programa que a tota hora han supervisat els detalls. El que hem vist per la televisió només és un tastet de la feina que hem fet, però hi ha moltes hores de gravació.
- Animat per anar de gira?
- Sí molt. Encara no en tenim massa detalls, però segurament serà cap al darrer trimestre de l'any. Quan s'acabi el programa de televisió podré estar una mica més descansat, i després tornar-hi amb la gira.
- D'on li ve l'afició al teatre?
- De molt petit. Es comença, com gairebé tothom que fa teatre amateur, amb Els Pastorets i a partir d'aquí amb els directors que hi havia per Arbúcies com la Beti, la mare d'en Fel Faixedes, que ens va deixar massa aviat. Ella em va aficionar. Després amb en Planxart, en Dionís... i sempre he procurat de no deixar-ho mai. Aquests darrers anys m'hi he involucrat molt perquè el grup d'Arbúcies va estar deu anys sense fer Els Pastorets i gairebé no es feia res de teatre. També col·laboro amb un grup de teatre de Sant Hilari Sacalm i dirigeixo el grup de Maçanet de la Selva.
- I continua passant-s'ho bé...
- Com t'he dit al començament això és el primordial. M'ho passo bé actuant, dirigint i també escrivint els guions.
- I ara un boom?
- Sí ara sí. Ara vaig pel carrer i tothom em saluda i em reconeix. El que és bonic és que la gent d'Arbúcies em diu que quan encara no se sabia si formaria part dels escollits o no em donaven ànims i algú fins i tot em va dir que l'havia fet patir. Això que hi hagi algú que pateix per tu és fantàstic. Tens la sensació que els teus veïns estan pendents de tu. Molta gent que sempre ha estat un hola i adéu ara m'aturen per donar-me ànims.
- Terra Baixa a banda, què més està preparant?
- No parem. Ara estem representant l'Enigmàtic i el Terapèutic, dues obres que faig amb un company, Met Fàbregas. Amb el grup de Maçanet fem SOS, una obra que ja vam estrenar l'any passat i que anem rodant i a finals de febrer estrenarem Best-Seller. I amb el grup d'Arbúcies el Sopar dels idiotes, però amb tot això del Terra Baixa, un company em cobreix.
L'arbucienc ha superat totes les etapes del càsting fins arribar ser una de les onze persones que formen part de la companyia. Representarà el paper de l'avi Tomàs.
- Participar a "El Llop" tota una experiència...
- Sí ha estat fantàstica. Puc ben assegurar allò que es diu que a vegades els somnis es fan realitat, que això passa. Tota la vida fent teatre amateur i gaudint-ne, va sorgir aquesta oportunitat i per a mi és molt enriquidor. He après, he millorat i, sobretot, m'ho he passat molt bé, vaja m'ho estic passant molt bé.
- Com decideix presentar-se a un càsting d'aquestes característiques?
- Podem dir que va ser una cosa de família. El meu fill em va passar l'enllaç que anunciava que l'Àngel Llàcer buscava gent amateur per representar Terra Baixa. Amb tot i això, em pensava que tot plegat estava ja decidit d'entrada, però a mi m'agrada el teatre i vaig decidir presentar-me. Després la meva filla em va ajudar a fer el vídeobook per enviar. La proposta ja estava feta.
- I el van escollir...
- Em van dir que havien rebut més de 1.500 propostes. Mai se m'hauria ocorregut que ho podria fer. Al cap d'uns dies em van trucar que podia anar a passar el càsting a Olot i vaig ser el primer sorprès, perquè el que semblava una cosa impossible anava agafant forma.
- De tota manera 1.500 candidatures són moltes. Ho devia fer bé de veritat?
- D'aquestes 1.500 en van escollir 250 i després 33 finalistes que són els que vàrem entrar al Laboratori, instal·lat a Món Sant Benet. El primer càsting consistia a fer un monòleg de dos minuts sobre el que volgués cadascú, a condició que no estigués relacionat amb Terra Baixa. Jo vaig escollir-ne un de còmic de les obres que faig normalment, ja que em considero més comediant que actor. Va funcionar molt bé i quan els vaig veure la cara estava convençut que seguia. Em van dir que l'endemà em volien tornar a veure.
- I què més va passar?
- Em van dir que em veien en el paper de Tomàs i aquest segon dia jo ja havia d'haver preparat la interpretació del personatge assignat, com si fos una mena d'assaig, més que no pas un càsting. La dificultat era que quan t'afrontes per primera vegada a un paper teatral no saps com ho voldrà el director i em van anar guiant i marcant algunes pautes. Els va agradar i vaig superar una etapa més. La il·lusió que em va fer quan em van dir que representaria el personatge ja pots imaginar-te-la.
- Com és l'avi Tomàs?
- És un personatge que trobo molt interessant. És la innocència del començament, la bona persona que intenta ser, però que després s'adona de tot el que passa al seu voltant. Del més entranyable del Terra Baixa i m'hi sento molt a gust representant-lo. També és un personatge una mica pla i per moments em costava trobar-hi el punt, però m'han donat les claus i jo crec que funciona.
"Els actors amateurs estem molt allunyats dels professionals. Ens falta ritme, quadrar diàlegs amb la música, mètodes d'assaig i moltes altres coses."
- I la seva concepció del teatre que tenia i la que té ara, és un abans i un després?
- Tampoc no és això. M'ha agradat molt veure com treballen els professionals. Moltes vegades quan els amateurs fem alguna obra de teatre ens diuen que ho hem fet tan bé com els professionals. Quan els tens a prop t'adones que estem allunyats. Ens falta ritme, quadrar diàlegs amb la música, mètodes d'assaig i moltes altres coses. La diferència és molt gran. En qualsevol cas, però, poder participar en una inciativa com la d'El LLop és una gran oportunitat per als actors i les actrius amateurs que fem teatre als nostres municipis i, no sempre, sense dificultats.
- En tot aquest procés de formar la companyia ha compartit amb altres actors i actrius amateurs i persones de diferents generacions. Això també és un aprenentatge no?
- Els que formem part de grups de teatre ja ho sabem que és això. Ens relacionem amb gent de totes les edats perquè en les obres de teatre hi ha personatges més grans i més petits. Aquest intercanvi intergeneracional és molt enriquidor. En el programa "El Llop" ens hem ensopegat, dit per l'Àngel Llàcer, que a més d'escollir talent també s'escollia bona gent. Ho han endevinat. Tots tenim moltes ganes d'aprendre i d'ajudar-nos. Per exemple en el Laboratori, quan sabíem que dels tres escollits pel paper només en seguiria un, tots tres treballàvem junts per preparar les escenes i això em va agradar molt. I aquest esperit ha continuat en el grup.
Jordi Ferragut en un carrer d'Arbúcies Foto: Jordi Purtí
- Aquest tipus de programes de televisió sempre van molt més avançats del que realment veiem els espectadors. Fins on pot explicar?
- Mantenir el secret costa molt. No podem desvetllar més enllà del que ha sortit per la televisió i, per tant, hem d'anar al mateix ritme. Molta gent pregunta, però no podem dir més del que ja saben.
- En conseqüència, veurem moltes sorpreses encara?
- Sí encara queden coses per veure i algunes força interessants. Coneguen l'Àngel Llàcer podem intuir que no serà una Terra Baixa clàssica. Per la gent que li agrada el teatre serà bonic de veure el procés que es fa per arribar a representar una obra. Actors, actrius, decorats, vestuaris, assajos. I per la gent que els agrada el tema reality i emocions segur que també hi trobarà coses atractives que s'aniran desvetllant a poc a poc.
- Quant temps van estar tancats a Món Sant Benet?Jordi Ferragut arriba a la final del @ellloptv3 i serà un dels 11 actors i actrius que representaran Terra Baixa. Des d'aquí volem felicitar en @Jordi_fut per haver-ho aconseguit! Enhorabona! pic.twitter.com/UZzWP7jL9T
— Ajuntament Arbúcies (@arbucies) February 10, 2022
- Van ser quatre dies molt intensos des de les vuit del matí fins a quarts de dotze de la nit. Treballant amb tot l'equip del programa que a tota hora han supervisat els detalls. El que hem vist per la televisió només és un tastet de la feina que hem fet, però hi ha moltes hores de gravació.
- Animat per anar de gira?
- Sí molt. Encara no en tenim massa detalls, però segurament serà cap al darrer trimestre de l'any. Quan s'acabi el programa de televisió podré estar una mica més descansat, i després tornar-hi amb la gira.
Jordi Ferragut content i il·lusionat per ser un dels escollit per representar Terra Baixa Foto: Jordi Purtí
- D'on li ve l'afició al teatre?
- De molt petit. Es comença, com gairebé tothom que fa teatre amateur, amb Els Pastorets i a partir d'aquí amb els directors que hi havia per Arbúcies com la Beti, la mare d'en Fel Faixedes, que ens va deixar massa aviat. Ella em va aficionar. Després amb en Planxart, en Dionís... i sempre he procurat de no deixar-ho mai. Aquests darrers anys m'hi he involucrat molt perquè el grup d'Arbúcies va estar deu anys sense fer Els Pastorets i gairebé no es feia res de teatre. També col·laboro amb un grup de teatre de Sant Hilari Sacalm i dirigeixo el grup de Maçanet de la Selva.
- I continua passant-s'ho bé...
- Com t'he dit al començament això és el primordial. M'ho passo bé actuant, dirigint i també escrivint els guions.
"Això que hi hagi algú que pateix per tu és fantàstic. Tens la sensació que els teus veïns estan pendents de tu"
- I ara un boom?
- Sí ara sí. Ara vaig pel carrer i tothom em saluda i em reconeix. El que és bonic és que la gent d'Arbúcies em diu que quan encara no se sabia si formaria part dels escollits o no em donaven ànims i algú fins i tot em va dir que l'havia fet patir. Això que hi hagi algú que pateix per tu és fantàstic. Tens la sensació que els teus veïns estan pendents de tu. Molta gent que sempre ha estat un hola i adéu ara m'aturen per donar-me ànims.
- Terra Baixa a banda, què més està preparant?
- No parem. Ara estem representant l'Enigmàtic i el Terapèutic, dues obres que faig amb un company, Met Fàbregas. Amb el grup de Maçanet fem SOS, una obra que ja vam estrenar l'any passat i que anem rodant i a finals de febrer estrenarem Best-Seller. I amb el grup d'Arbúcies el Sopar dels idiotes, però amb tot això del Terra Baixa, un company em cobreix.