15
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
18:31h
La ballarina austríaca UrsulaGraber (nascuda a Graz i resident a Girona) i l'actriu catalana EulàliaPurtí (nascuda a Sant Celoni i resident a La Garriga), estrenen aquest dimecres a les vuit del vespre al Theater im Keller, Graz l'obra Mallorca a Estíria. Es diu que el llenguatge de l'amor és universal. Llavors, què passa amb una llengua familiar? Què defineix la nostra llengua materna? Quines llengües parlem i amb qui?
Mallorca a Estíria és una conferència escenificada: una tasca de recerca per a artistes i públics per explorar diferències i similituds en el seu propi idioma. La llengua alta i el dialecte són dues posicions complementàries, de la mateixa manera que les artistes com a sogra i nora formen dos pols i es complementen alhora.
Les dues protagonistes llisquen en llengües i vestits. Canvien els hàbits i els valors culturals com els altres canviem de camisa. L'escenari passa d'un espai de parla a un espai lingüístic. Gestos, ritmes i sons flueixen junts en melodies i moviments de ball. Exploren les tradicions, desmembren les identitats personals i culturals per tornar-les a connectar.
El llenguatge és relació, aquí en peu d'igualtat, allà jeràrquicament. Tot i que un component esdevé menys important, l'altre guanya el domini. Com en un ball constantment balancejat en què de vegades un, de vegades l’altre, condueix.
Mallorca a Estíria és una conferència escenificada: una tasca de recerca per a artistes i públics per explorar diferències i similituds en el seu propi idioma. La llengua alta i el dialecte són dues posicions complementàries, de la mateixa manera que les artistes com a sogra i nora formen dos pols i es complementen alhora.
Les dues protagonistes llisquen en llengües i vestits. Canvien els hàbits i els valors culturals com els altres canviem de camisa. L'escenari passa d'un espai de parla a un espai lingüístic. Gestos, ritmes i sons flueixen junts en melodies i moviments de ball. Exploren les tradicions, desmembren les identitats personals i culturals per tornar-les a connectar.
El llenguatge és relació, aquí en peu d'igualtat, allà jeràrquicament. Tot i que un component esdevé menys important, l'altre guanya el domini. Com en un ball constantment balancejat en què de vegades un, de vegades l’altre, condueix.