entrevista

Mariona Pascual: «Ser regidora ha sigut una experiència molt bonica i també frustrant»

La cap de llista de la CUP de Sant Celoni deixa l'Ajuntament després de cinc anys fent oposició

per Jordi Purtí , 25 de setembre de 2020 a les 00:15 |
Mariona Pascual deixa l'Ajuntament de Sant Celoni després de cinc anys de regidora | Jordi Purtí
Mariona Pascual (Barcelona 1984) és llicenciada en Sociologia. S'ha dedicat a la investigació de l'administració pública i també ha fet assessoria política. Estudiant d'urbanisme. L'any 2015 va encapçalar la candidatura de la CUP a les eleccions municipals de Sant Celoni assolint una representació de quatre regidors. L'any 2019 va repetir com a candidata a l'alcaldia obtenint una representació de tres regidors. Sempre ha estat a l'oposició. En la sessió plenària d'ahir dijous va renunciar a la seva acta de regidora, després de cinc anys i poc més. En aquesta entrevista fem un repàs del seu pas per l'Ajuntament de Sant Celoni.

- Mariona Pascual, cinc anys a l'Ajuntament de Sant Celoni i ha arribat el moment de dir adéu. Per què?


- Perquè per a mi comença a ser incompatible la dedicació que s'ha de tenir com a regidora de l'Ajuntament encara que sigui a l'oposició i amb la meva formació que necessito per anar endavant amb la meva carrera laboral. Les hores del dia no donen per massa més i no vull sentir-me que deixo coses com embastades. Per ser regidora has de posar-hi ganes i hores de dedicació. Ara mateix necessito posar dedicació al meu àmbit professional i mantenir les dues coses és difícil.

- En tot aquest temps, una legislatura sencera i un any d'una altra. Què és el que més valora?


- Ser regidora ha sigut una experiència molt bonica. També és frustrant, ja que, en un moment que la classe política està tan defenestrada amb una crisi de valors, una crisi democràtica, una crisi social i ara també la sanitària... posar cara a un projecte polític i que et comparin amb els polítics que estan acostumats a casos de corrupció al darrere i amb insinuacions o declaracions com les que va fer Zaplana "yo he venido aquí para hacerme rico" no és fàcil. El que per mi és bonic és que els regidors de qualsevol color polític hi som perquè creiem que podem fer alguna cosa per millorar la vida de la gent del nostre voltant.

- Una experiència i una manera de fer sentir la veu des de l'oposició?


- Sí, i tant. En l'anterior legislatura érem quatre regidors juntament amb quatre més del PSC i un d'Iniciativa. I el 2019 amb totes les ganes i la intenció que hi hagués un canvi de govern a Sant Celoni, on la CUP hi pogués ser present amb el projecte polític que tenim. No va poder ser i ens hem mantingut -vaja matiso: ens han mantingut, perquè va ser així- a l'oposició juntament amb el PSC.

- L'oposició és tan dura com es diu?

- Pot ser molt ingrata perquè tens les idees i les ganes però sovint no disposem de les eines i els mecanismes per portar-les a terme. La feina és convèncer a l'equip de govern que vagi per aquella via. Quan hi ha hagut dos governs amb minoria -les tres darreres legislatures- a Sant Celoni la CUP, tot i estar a l'oposició, ha tingut capacitat d'incidència en els diferents governs municipals. Ara és una majoria absoluta de JuntsxCat i ERC amb el tarannà de t'explico les coses que farem. Per això és ingrat quan no necessiten els teus vots.

"Que no volem governar és una etiqueta injusta, jo he posat la cara a dos projectes que preteníem ser al davant."


- Diu ens han mantingut, però sap que pel poble hi ha la creença que la CUP no vol governar. Què me'n diu?

- Són les etiquetes que tothom utilitza per simplificar determinades coses o per donar-nos la raó a nosaltres mateixos. És cert que l'any 2007, quan ens vàrem presentar per primera vegada, la nostra intenció no era governar Sant Celoni. L'objectiu era fer una oposició diferent i posar coses i temes sobre l'agenda. Tot i això vàrem propiciar un canvi de govern i un pacte de governabilitat.

La legislatura del 2015-2019 que jo em vaig presentar per primera vegada com a cap de llista, aquesta idea de no voler governar ja no formava part del nostre ideari. Tenim un projecte que és per governar Sant Celoni i estem molt disposats a fer-ho. I el 2019 l'aposta encara era més clara. De fet, havíem parlat amb altres agents polítics amb la intenció de "com ho fem". La nostra idea era fer un espai polític molt més ample perquè a Sant Celoni hi hagués una transformació i un desenvolupament diferent però no ens en vàrem sortir. Que no volem governar és una etiqueta injusta, jo he posat la cara a dos projectes que preteníem ser al davant.
 

Mariona Pascual, cap de llista de la CUP, ha deixat de ser regidora de l'Ajuntament de Sant Celoni Foto: Jordi Purtí

 
 

- En aquesta línia de propostes des de l'oposició, de què se sent més satisfeta?

- Sí, hi ha coses que me'n sento molt orgullosa. Una és el canvi d'ubicació del CAP. Recordo que un any abans de les eleccions en un ple es portava l'aprovació de la modificació d'ús dels terrenys del dipòsit del darrere de La Salle, a pocs metres d'on hi ha l'actual CAP i amb moltes dificultats de mobilitat. En pocs dies i moltes gestions vàrem aconseguir fer una proposta alternativa i fer canviar l'opinió de l'equip de govern i planificar el CAP als terrenys de La Forestal. El Departament de Salut ens ho va agrair expressament.

- Els barris de Sant Celoni una realitat desconeguda?

- L'any 2015 ens vam adonar que volíem parlar de barris però que en teníem molt poc coneixement. Més enllà d'on viu cadascú de nosaltres enteníem que calia tornar a parlar amb la gent del barri. Sant Celoni no és només un discurs, és una cosa que hem anat incorporant a la nostra pràctica i a la nostra mirada diària. Sant Celoni és la suma de tots els seus barris amb els seus valors particulars i mancances. Hem fet molt bona feina i ens l'hem creguda.

- El bus escolar...

- Quan va construir el nou edifici del Soler de Vilardell vam sentir que la necessitat de reprendre un compromís agafat l'any 2010. Per nosaltres està mal dit el bus del Soler. El que volem la CUP és un repartiment més igualitari dels nanos de Sant Celoni per evitar de trobar-nos en un escenari de l'estigma que havia caigut sobre el Pallerola. L'AFA del Soler de Vilardell ho va posar sobre la taula i nosaltres ho vàrem recollir i portar-ho al ple. És una qüestió que s'hauria de revisar perquè la funció d'acostar l'escola pública a determinats barris no ho està fent. Això també milloraria la diversitat i l'educació.

- I un any d'una legislatura marcada per esdeveniments externs...

- Sí. Una crisi molt bèstia. Però una de les coses que ens en sentim satisfets és que sembla que hem aconseguit aturar la voluntat de l'equip de govern de posar un coordinador general -gerent-, designat a dit que cobraria més que l'alcalde. De moment no en tenim notícies i no sabem si és que estan encara esperant la persona idònia o que realment se n'han oblidat. Però vaja seria barra, després que tota la legislatura passada ens van dir que tot funcionava la mar de bé. Espero que no es contracti aquesta persona perquè seria una mala notícia per Sant Celoni.

"Estem convençuts, però, que si poguéssim actuar com a Baix Montseny tindríem més bons serveis."


- Aquests darrers mesos s'han reactivat tot el tema de Baix Montseny comarca. Com veieu la qüestió?

- El Baix Montseny és un xup-xup que fa molts anys que és present. És una realitat geogràfica, natural i social i que nosaltres hem sigut molt reticents a parlar de noves administracions públiques perquè, tal com vàrem dir en el ple quan es va presentar la moció, si nosaltres estem defensant la independència de Catalunya, un país amb un dèficit brutal amb la seva llei electoral que no hem aconseguit mai reformar-la ni avançar amb la seva distribució territorial i com ens hem d'organitzar. No tenim clar quin ha de ser el paper dels Consells Comarcals i altres qüestions per això ens sembla que és un debat a pair, per no imitar el model d'Espanya que ho centralitza tot a Barcelona. Tot el que no sigui al seu voltant no existeix, això és el país que tenim. Això o bé apostem perquè realment hi hagi un equilibri territorial més equitatiu. El debat no arriba i tenim moltes dificultats per actuar com a Baix Montseny, repartit en dues comarques diferents que a vegades crea situacions rocambolesques. Estem convençuts, però, que si poguéssim actuar com a Baix Montseny tindríem més bons serveis.

- I sempre heu estat crítics quan en les accions conjuntes del Baix Montseny gairebé sempre s'ha actuat des d'alcaldies o equips de governs. Quina és la seva posició com a grup polític?

- Als grups de l'oposició no ens tenen per a res. Això és una de les mancances que també acabaria suplint fins i tot a un Consell Comarcal que és una administració d'elecció indirecta. Aquest no és un bon sistema perquè el dia que canviïn els alcaldes que passarà? En la Comunitat de Municipis que fa uns temps que s'ha posat en marxa a nosaltres ens han ensenyat els convenis, però no hem pogut parlar de quins són els eixos principals i per això pensem que s'estan deixant fora una part important de la representació política. És una visió molt presidencialista i al final això és el que acaba passant a la majoria dels equips de govern. És perpetuar el personalisme, moltes vegades, egòlatra.

 

Participació