.

Text complet de les al.legacions presentades el 19 de juliol de 2002

Núria Coma i Parés, veïna de Vilanova de Sau, compareix davant d'aquest Ajuntament en el tràmit d'exposició pública de la "Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries i Complementàries de Planejament per qualificar com a sòl urbà residencial el sòl urbà no urbanitzable comprès entre el camí del nucli urbà al pont de Fusta i el límit del sòl urbà en aquest sector del municipi", aprovades inicialment pel consistori en sessió de 14 de juny de 2002, i de la millor forma que en Dret correspongui, presenta les següents

AL·LEGACIONS

Primera

Els terrenys que passen a ser requalificats com a residencials en base a aquesta Revisió estan inclosos, en tant que sòl rústic, dins dels límits de protecció del Pla Especial de l'Espai Natural Guilleries-Savassona, aprovat inicialment per la Diputació de Barcelona el passat mes de febrer. A conseqüència d'aquesta aprovació van quedar suspeses les llicències d'urbanització dins de tota l`area afectada per l'Espai Natural i per tant s'entra en contradicció amb la norma establerta en l'esmentada aprovació inicial, fent aconsellable per un sentit de prudència administrativa i urbanística esperar a l'aprovació definitiva del Pla de l'Espai per promoure aleshores la Modificació de les NN SS en aquest sector.

Segona

També en referència a l'existència del Pla Especial de l'Espai Natural, aquest preveu en la seva normativa el mecanisme jurídico-administratiu corresponent per alienar-ne terrenys afectats pel Pla i que hagin de ser destinats al creixement urbanístic dels nuclis urbans. Caldria, doncs, esperar a l'aprovació definitiva del Pla i, aleshores, procedir en tot cas a aplicar aquest mecanisme que hauria de garantir que la requalificació, si procedís, es portés a terme amb el màxim de reserva als valors naturals i ecològics de la zona.

Tercera

Les primeres actuacions relatives a la Modificació de les Normes Subsidiàries es remunten a l'any 1999, tan sols un any després de les eleccions municipals a les quals el grup actualment al govern va concórrer sense anunciar en cap punt del seu programa electoral que portaria a terme la requalificació dels terrenys del Pont de Fusta, directament vinculats per la via de la propietat a l'alcalde-president d'aquest municipi. Queda de manifest així, com a mínim, la inconveniència política de l'operació. Les declaracions de premsa (La Marxa, 15-VI-2001 - Document número 1) en què l'alcalde-president justifica que ell estigui directament vinculat a la propietat dels terrenys sigui "un fet casual", no serveixen per justificar que aquesta operació hagués estat obviada en el seu programa electoral. La confluència de càrrecs en una mateixa persona fa que l'alcalde-president del consistori que promou la requalificació sigui també president i conseller-delegat de l'empresa pública que comprarà aquestss terrenys, a la propietat dels quals està directament vinculat, i que en tant que terremys rústics formarien part de l'Espai Natural Guilleries-Savassona, del qual també n'ostenta el càrrec de president del Consorci.

Quarta

El motiu que s'hagin triat aquests terrenys responen, segons declaracions de premsa de l'alcalde-president del municipi, al fet que eren els únics disponibles, degut a la manca d'acord amb d'altres propietaris (La Marxa, 15-VI-2001, i El 9 Nou, 11-VI-2001-Document número 2). No ens consta l'existència de cap document públic que demostri les hipotètiques negociacions que s'haurien portat a terme amb d'altres propietaris de sòl rústic (per requalificar), o de residencial (per efectuar-hi una promoció). La correcció democràtica i la possibilitat d'obtenir sòl a un preu més competitiu obligarien de forma imprescindible que per part de l'Ajuntament s'hagués procedit a la convocatòria d'un Concurs Públic de recepció d'ofertes per a l'adquisició de terrenys destinats a sòl residencial.

Cinquena

Aprofundint en els aspectes d'higiene democràtica de l'operació, convé incidir en les declaracions de premsa efectuades per l'alcalde-president d'aquest municipi consistents en afirmar que amb la venda dels terrenys "no m'hi faré pas multimilionari", perquè de la venda dels terrenys només se'n traurà "entre cinc i sis milions de pessetes" (El 9 Nou, 11-VI-2001-Document número 2), molt sorprenents en un governant democràtic per la barreja que denoten entre l'exercici del càrrec públic i l'execució d'operacions econòmiques personals vinculades a l'activitat de l'òrgan públic que es presideix.

Sisena

Els aspectes comentats en l'al·legació anterior han merescut l'atenció dels mitjans de comunicació locals i comarcals en el sentit de posar de manifest la vinculació de l'alcalde-president del municipi amb la propietat dels terrenys.

El bisetmanari El 9 Nou (11-VI-2001-Document número 2) titulava a quatre columnes "L'Ajuntament de Vilanova requalifica uns terrenys de l'alcalde per fer-hi una promoció pública d'habitatge".

El setmanari La Marxa (La Marxa, 15-VI-2001 - Document número 1) titulava a tota pàgina i amb fotografia de l'alcalde "L'Ajuntament de Vilanova requalifica uns terrenys de l'alcalde per falta de sòl", i subtitulava "L'Ajuntament ha posat a exposició pública el projecte de requalificació d'uns terrenys que pertanyen a la família de l'alcalde".

La publicació local de Vilanova de Sau, Lo Campanar de Sau, enfocava el tema des d'una òptica satírica (13-VIII-2001-Document número 3) amb la publicació d'un anunci, dins la secció d'Humor, en què afirmava, entre d'altres coses: "Ara podeu multiplicar per 100 el valor dels vostres terrenys!!! A través d'una senzilla requalificació, els vostres terrenys rústics que ara no valen res o gairebé res podrien convertir-se en uns fabulosos solars urbanitzables (...)".

Setena

El nucli urbà de Vilanova de Sau disposa d'un abundant sòl residencial apte per a ser edificat en qualsevol moment. Segons l'explicació oficial, no es pot atendre la demanda de parcel·les degut a la manca d'interès dels propietaris de tots aquests terrenys per a vendre'ls.

El sòl residencial existent es troba, entre d'altres llocs, al carrer Guilleries, al carrer dels Horts, al carrer del Fadrí de Sau, al carrer de les Escoles, al Passeig de Jacint Verdaguer i a la urbanització del Turó.

Pel que fa al carrer dels Horts, per exemple, (integrat en la "Unitat d'Actuació Urbanística número 2-Els Horts") es va urbanitzar i executar l'any 1994 i d'ençà només s'hi ha construït una sola casa.

Un altre aspecte molt contradictori de l'operació és que no s'hagi optat per desenvolupar la "Unitat d'Actuació Urbanística número 3 - Can Billó" (regulada per les Normes Subsidiàries aprovades el 1987), situada entre el carrer de les Escoles i el sector que ara es pretén requalificar. Tenint en compte que l'alcalde-president del municipi també es troba vinculat a la propietat dels terrenys d'aquesta UAU número 3, semblaria lògic que si es vol col·locar sòl residencial al mercat, es procedís a l'execució d'aquesta UAU-número 3, i no pas a anar directament a la requalificació de sòl rústic en més sòl residencial.

Ens trobem així davant d'una situació en què malgrat l'existència d'una gran quantitat de sòl residencial no edificat encara, es volen tirar endavant més operacions de requalificació, de manera que en un futur es dispari la capacitat de població màxima del nucli urbà, sense que en cap punt d'aquest projecte s'indiqui quina és la planificació de població a llarg termini.

L'aplicació del sentit comú en la gestió pública i del principi de l'aprofitament racional de les figures de planejament existents aconsellarien el desenvolupament del sòl residencial existent abans que ocupar espai natural per crear-ne de nou. La presumpta negativa d'alguns propietaris a vendre no és argument, ja que -apart de no quedar manifesta públicament de forma documentada- la legislació vigent confereix als ajuntaments els instruments necessaris per actuar per iniciativa pròpia en les UAU vigents.

Vuitena

La urbanització del sector del Pont de Fusta, objecte ara de requalificació, té uns costos molt més elevats que els que tindria l'execució de l'UAU-3, ja que aquesta es troba en gran part al peu del carrer de les Escoles: la superfície és pràcticament plana, i hi són presents tots els serveis públics, contràriament al sector objecte de requalificació, en què cal efectuar importants obres de subministrament de serveis.

Novena

Les dificultats dels terreny objecte de requalificació es reflecteixen inevitablement fins i tot en la documentació oficial sotmesa a informació pública. El propi projecte de Revisió de les NN SS indica en un dels seus apartats que es permetrà posar els garatges seguint l'aliniament del carrer "com a possible solució pel gran desnivell existent en el terreny".

L'acceptació d'aquesta modalitat constructiva pot donar a la zona un aspecte de densificació urbanística gens adient amb el que és la imatge del poble de Vilanova de Sau i l'estil de les construccions existents en la resta dels carrers del poble (excepte els dos vials del nucli antic: carrer de Santa Maria i primer tram del carrer de les Escoles, que tenen les edificacions a peu de carrer). Per tant, caldria que en tot cas s'anul·lés aquesta modalitat i es busquessin d'altres fòrmules més d'acord amb l'urbanisme del poble de Vilanova.

Desena

Aprofundint en el punt anterior, el caràcter accidentat del terreny crea unes dificultats d'enllaç viari amb la resta de la trama urbana força notables que es volen resoldre amb la construcció d'un giratori al principi i al final de la zona a urbanitzar. Sobretot pel que fa a la rotonda superior, caldria estudiar d'altres formes que produissin un menor impacte visual en la zona i que no obliguessin a haver de remoure grans quantitats de terres.

Malgrat que el projecte considera que els costos d'urbanizació són assumibles, el cert és que es troben molt per damunt dels que comportarien el desenvolupament de la "UAU-número 3" o fins i tot la requalificació d'altres zones rústiques immediates al nucli urbà i que presenten una geografia molt menys accidentada.

Onzena

La introducció del projecte afirma que "es creu que amb aquest projecte se solucionarà la demanda de vivenda que ha provocat l'augment de població de Vilanova de Sau", i també que "així es permetrà que el municipi augmenti el seu sòl edificable i, per tant, el seu desenvolupament demogràfic".

Fetes aquestes afirmacions, el projecte cau en la severa contradicció d'autoritzar que a les zones qualificades com a 2a i 2b es pemeti l´us d'aquestes parcel·les per a la instal·lació d'activitats d'allotjaments rurals que "donin resposta a la demanda turística que té el municipi".

La convivència d'establiments turístics i residències familiars particulars dins de la mateixa Unitat d'Actuació no sembla massa aconsellable ni atractiva de cara als possibles compradors dels habitatges socials i dels solars residencials, que poden trobar en l'existència d'aquests negocis -i tot el que comporten- un element que faci poc interessant establir-se a la zona.

En l'anterior promoció portada a terme a Vilanova de Sau a la zona El Turó (UAU-número 1), les NN SS no hi permeten el funcionament d'establiments públics ni activitats turístiques. En conseqüència, caldria retirar aquesta clàusula del projecte per tal d'impedir que el que hauria de ser una operació destinada a afavorir la residència permanent de veïns derivi en una operació turística a càrrec d'inversors que comprin o construeixin ja només amb aquesta finalitat comercial, desvirtuant així els objectius socials positius de l'operació i barrant el pas a les persones que podrien servir-se de la promoció per trobar un lloc on viure, que és l'objectiu oficial de la Modificació.

Dotzena

El projecte explica que la totalitat dels terrenys passaran a propietat de l'empresa pública Promoció Vivendes Sau SL perquè ja hi ha signats uns convenis per a la seva adquisició, condicionats a l'aprovació definitiva de la Modificació.

L'Ajuntament de Vilanova de Sau poseeix 18 de les 19 participacions d'aquesta societat, segons indica el projecte, essent-ne el seu president el mateix alcalde-president del municipi.

La transparència informativa de l'operació i la necessitat d'incorporar al projecte tota la documentació necessària per valorar-lo en la seva integritat, fan imprescindible que els convenis signats amb els tres propietaris afectats estiguin incorporats a l'expedient d'aquesta Modificació posat a informació pública, bo i explicitant de forma ben clara per part de quins membres de l'estructura empresarial de Promoció Vivendes Sau SL han estat portades a terme les negociacions amb els propietaris, ja que una hipotètica intervenció en les mateixes per part de l'alcalde-president, atesa la seva directa vinculació amb la propietat, produiria una incompatibilitat evident i podria arribar a anul·lar la validesa dels convenis i, per extensió, el desenvolupament d'aquest projecte de Modificació.

....................

Fetes aquestes al·legacions, per la present es prega que s'incorporin a l'expedient, que siguin tingudes en consideració per part d'aquest organisme i dels que correspongui i que s'apliquin en les formes previstes per la Llei.

A Vilanova de Sau, a 19 de juliol de 2002

<--- tornar a pàgina sobre Requalificació
<--- tornar a portada