La cadira de missa

L'assistència a missa, dins el culte catòlic, ha estat sempre gratuïta i no pot ser d'altra manera. És de recordar, però, que fins a l'any 1936 a l'església parroquial es pagaven cinc cèntims per poder seure en una cadira que, per cert, calia anar a buscar al magatzem situat al final del temple.
    Per als qui no volien o no podien pagar hi havia una bancs, l'ús dels quals era gratuït. Les quantitats que s'obtenien pel servei de les cadires anava destinat al manteniment del temple i del culte.
    Val a dir que els cinc cèntims només es pagaven el diumenge i a l'hora de la missa. Els dies feiners, o si es tractava d'altres funcions religioses, no es pagava res. Aleshores, i per aquest fet del pagament de cinc cèntims, va popularitzar-se la dita: "No en té ni per la a cadira de missa" per significar que s'anava curt d'armilla.

Arxiu Gaja joiers, Manlleu - www.osona.com/elmanlleudahir
www.gajajoiers.com