Èxit del primer Via Crucis Jove a Montserrat del bisbat de Vic

Hom convindrà amb mi que aquests dies de setmana santa són propicis per a desconnectar de l’estrès del treball o de l’estudi, o si més no de la inèrcia de la rutina quotidiana. Només cal donar un cop d’ull al bombardeig publicitari al que ens tenen sotmesos les agències de viatges per a comprovar-ho. També són moltes les persones que aprofiten la setmana santa per pouar en les arrels cristianes de la nostra terra i cultivar la seva dimensió més trascendent i religiosa.

Ara bé, el que és més extraordinari és veure com una vuitantena d’adolescents i joves del nostre bisbat opten per a començar les seves vacances d’una manera viva i intensa en coherència amb el ser creient. Així ho feren els nois i noies que s’apuntaren a la proposta de la delegació de joves d’anar el dilluns sant a Montserrat. Provenien de diverses poblacions: Ripoll, Sant Hipòlit, Torelló, Manlleu, Vic, Oristà, Moià, Folgueroles, Prats de Rei i Igualada. Això sí, tots amb un mateix denominador comú: compartir la vivència de la fe d’una manera joiosa i vital amb companys i companyes d’una semblant franja d’edat.

El camí de Jesús, proper a les vivències dels joves

El dia fou ple d’experiències, com no. Després d’esmorzar i fer les primeres amistats, a les 11 del matí ja enfilàvem l’itinerari del Via Crucis seguint les catorze estacions indicades al peu de les muntanyes montserratines. Foren els mateixos joves els qui s’encarregaren d’organitzar els grups per tal de participar activament en la lectura dels textos i dels cants, acompanyats pels acords de les guitarres. El clima de pregària i de silenci es va anar propagant per tot el camí de la creu, fet que va facilitar que els joves poguessin meditar serenament el misteri de la passió i mort de Jesucrist i descobrissin l’actualitat d’aquests esdeveniments.

Acabat el Via Crucis, tocava fer una primera visita a la basílica de la nostra Patrona per tal d’escoltar en directe la veu sempre refilada de l’escolania, en el seu cant acostumat de la Salve i el Virolai. Molts nois i noies no es reprimiren i s’animaren a entonar els versos de Mn. Cinto.

La fe no és avorrida!

Sortint de la basílica, els qui començaren a entonar foren els estómacs; la gana feia acte de presència i calia recobrar les forces. Tots ens assentàrem a les escales de l’esplanada, mentre “devoràvem” els entrepans. A més a més, el sol s’havia després de la seva timidesa i va aparèixer triomfant, deixant enrera els núvols amenaçadors del matí. Era doncs, un bon moment per donar un volt distret per l’entorn, tocar la guitarra, o senzillament per gaudir dels raigs del sol d’abril. Aquest temps d’esbarjo va culminar amb les melodies de l’acordió d’en Quim, que va aconseguir que pràcticament tothom perdés la vergonya ballant i cantant. Certament, no tots hi teníem la mateixa traça a l’hora de construir les danses, però el que està clar és que vam riure molt i molt.

I tu, com ho veus?

Ja s’acabava la jornada, però abans calia que els nois i noies tinguessin l’oportunitat de dir la seva, d’expressar-se i d’aprofundir en temes que, implícita o explícitament es van suggerir en els textos del Via Crucis. D’aquesta manera, en petits grups, van aflorar les inquietuds, alegries, preocupacions i esperances del nostres joves: el sentit de la vida, la importància de l’amistat i la família, allò que ens fa patir, la dificultat de viure coherentment la fe, la força de la pregària, el futur... D’una manera sintètica es condensaren per escrit aquests anhels en forma d’oracions que van presentar i oferir els mateixos joves a la Mare de Déu durant un moment de pregària a la capella del cambril (que finalitzà amb la veneració de la imatge i el cant del Virolai). Va ser, sens dubte, la millor manera d’acabar una jornada viscuda intensament a Montserrat.

Així doncs, aquesta vuitantena de joves de la nostra diòcesi van començar les seves vacances donant sentit al nom de les mateixes, al mateix temps que, compartint moments de molt “bon rotllo” i fent noves amistats, s’adonaven que no estant sols en l’aventura de la fe. Una aventura que demana noves etapes!

Jaume Casamitjana i Vilaseca


Algunes de les propostes pels joves que ja podeu anotar a l’agenda són:

6 de maig, pregària a la cripta de la Catedral de Vic
3 de juny, a les 7 de la tarda, vetlla de Pentacosta, a la Catedral
8 i 9 de juliol, trobada mundial de famílies amb el Papa, a València.
11-16 juliol, Camí de Santiago, ruta Jaca-Xabier.

19-IV-2006



<--- tornar a portada