Pregó del Mercat del Ram de Vic 2006

Jordi Baucells: "S'ha produït una desvinculació de l'equilibri històric entre la terra i el bestiar"

“Després d’un procés de canvi accelerat en els últims 20 anys al món agrícola i ramader de la comarca d’Osona, potser ha arribat el moment de pensar en un nou rumb, un gir estratègic en el sector, posant especial èmfasis en el tema territorial”. Aquest és el punt de partida des del qual Jordi Baucells, biòleg i enginyer tècnic agrícola, inicia tot un seguit de reflexions al voltant del sector, del seu procés de degradació i del seu potencial.

Són algunes de les paraules d’”Economia del producte, economia del territori”, el pregó inaugural del Mercat del Ram que va pronunciar ahir a la sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. En un acte marcat per la presència de personalitats de tots els àmbits, Jordi Baucells, “un jove i expert, que estima la terra i tot allò que es belluga, i que ens aporta un discurs innovador”, segons el primer tinent d’alcalde Ignasi Puig, va separar el gra de la palla i va donar algunes de les claus per encarar amb optimisme els reptes futurs.

Nous mercats, augment espectacular dels caps de bestiar, expansió de la ramaderia integrada en una cadena global de producció... els canvis que ha sofert l’agricultura i la ramaderia durant les dues darreres dècades no tenen precedents. Segons Baucells, una evolució dràstica marcada per tres vectors: el social, amb una professionalització del sector; l’econòmic, amb un gir empresarial vers la rendibilitat de la producció, i el mediambiental, amb repercussions negatives importants al territori. El pregoner del Mercat del Ram és crític, especialment, en aquest darrer punt: “La ramaderia ha d’anar lligada al territori, i en els darrers temps s’ha produït una desvinculació de l’equilibri històric entre la terra i el bestiar”.

Ara, la nova situació marcada per l’entorn globalitzat fa necessària una nova estratègia, un canvi profund que marqui el devenir dels pròxims anys. I en aquesta aposta, Baucells no té cap dubte en defensar el potencial econòmic de la comarca: “Partint del sòl agrícola, el clima i els professionals que tenim, Osona pot estar al capdavant”. Des d’una perspectiva individual de la granja, caldrà, però, “millorar la competitivitat, modernitzar-la i controlar els costos de producció, i fer-ho amb una gent formada i un respecte amb l’entorn”. A més, aquestes mesures han d’anar acompanyades d’actuacions globals unitàries com plans sanitaris i plans de gestió ambiental.

Tanmateix, en tot aquest procés de canvi, existeix un factor que no podem obviar: el territori, on avui existeix una crisis social i ambiental, on els pobles petits no disposen d’infraestructures i els camps s’abandonen. “L’exemple més clar el tenim aquí al costat, a les Guilleries i les masies del Montseny, on pràcticament no hi viu ningú”, diu el pregoner. “I en els mercats actuals, amb les noves tècniques de màrqueting, els productes s’allunyen cada cop més del seu origen i els consumidors són incapaços de reconèixer la seva procedència”, afegeix.

“Som capaços de donar la importància que cal al territori?”, es pregunta Baucells. Si no s’implica l’administració, les entitats sectorials i les empreses, té molt clar que la batalla està perduda. Amb la premisa que “el territori no es només una relíquia del passat, sinó que és un valor de present i de futur”, el jove biòleg marca algunes de les línies que s’haurien de seguir per reconciliar la terra i el producte.

En primer lloc, cal promoure els valors locals, amb un suport públic per a la producció i a l’elaboració. ““Digueu-ne com vulgueu, política intervencionista o economia territorial a llarg termini”. I continua: “No podem promoure l’escapisme, fugir d’uns problemes i unes responsabilitats que tenim al costat”. Aquest és el primer gran repte. Però n’hi ha més: “S’han d’incorporar instruments per estalviar l’aigua i per tancar el cicle de les dejeccions a les ramaderies intensives. I a les explotacions familiars, s’ha de tornar a potenciar el lligam amb la terra, sense complexos”. Baucells va més enllà i defensa actuacions de caire global amb “un pla comarcal territorial i ramader”. En aquest sentit, el paper de la ciutat comarca que preveuen alguns experts urbanístics, “és una idea engrescadora”, perquè contempla un factor nou, “veu l’entorn com a font de riquesa, tant des d’una perspectiva agroramadera com de serveis”.

Tot plegat, segons Baucells, són “només reflexions”. Però unes reflexions que estan damunt de la taula i que Osona, “tenint en compte el que ens ha aportat el territori, té el deure de plantejar-se”.

7-IV-2006