12 ABRIL – 23 DESEMBRE 2006

PRESENTACIÓ

Aquest any s’escau el desè aniversari de L’albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic. El març de 1996 s’obria, amb l’exposició L’albergueria, un espai retrobat, un centre de difusió que volia treballar el patrimoni cultural de l’església des d’una perspectiva contemporània.

“El passat és el pròleg”, fa dir William Shakespeare en la seva obra La tempestat. Aquesta idea és l’ànima que ha volgut dirigir l’activitat de L’albergueria durant aquests 10 anys, i és l’ànima que volem infondre a la programació proposada.

La programació pretén recollir tres eixos que han anat protagonitzant les accions de L’albergueria:

- La creació contemporània en relació a la dimensió transcendent.
- El patrimoni cultural diocesà i de l’Església.
- La voluntat d’una mirada prospectiva, de construcció de futur.

Un dels plats forts de la programació és el seguit d’exposicions d’art contemporani, cadascuna amb el seu propi discurs, però acompanyades per objectes que formen part del patrimoni cultural del Bisbat, que hi volen mantenir un petit diàleg.

Comptem també amb projectar un muntatge audiovisual que faci un repàs al passat i una invitació al futur.

La paraula, en forma de recital poètic i col•loqui, també hi tindrà el seu lloc.

Clourà el cicle el magnífic Cant de la Sibil•la, ja organitzat amb gran èxit d’altres nits de Nadal.

El passat és el pròleg s’inaugurarà el 12 d’abril i es clourà el 23 de desembre de 2006. La programació tindrà com a escenaris la sala romànica de L’albergueria, l’església de Sant Domènec i els claustres de la Catedral de Sant Pere de Vic.

EXPOSICIONS

L’artista cerca el fil, el nervi, la inquietud que guia la seva mà creadora. Cerca també la pell, el pes, el traç que donarà cos a la seva obra. Casa uns i altres, els afronta i els acobla, els fa dialogar, els busca les contradiccions, observa i toca els arguments que lliurement esgrimeixen. L’artista escolta el llarg diàleg entre l’ànima que ha bufat i el cos que li ha buscat, i reparteix mèrits, protagonismes, accents, fa concessions ara a l’una, ara a l’altre. Vertebra, organitza, equilibra seguint un criteri tan precís com indescriptible. I obté el que cercava. Ha parit.

Ens trobem després, nosaltres els espectadors, davant una criatura que ja no és de l’artista, sinó que té vida pròpia. No en sabem la gestació, però ens parla.

Si les volem escoltar, doncs, a L’albergueria podem fer-ho. Diferents artistes reflexionen sobre temes universals, humans i divins. Francesc Morera ens parla del Calvari de Jesús. Josep Ricart ens parla del signe que ens fa reconeixibles, de la capacitat que tenim de reconeixer-nos a nosaltres mateixos. Cinto Casanova ens parla de les tensions interiors, del dubte i de les lluites internes de l’home. Tots ells en parlen des del seu propi llenguatge artístic, que no pot ser altre que el llenguatge contemporani si parlen persones d’avui per a les persones d’avui.

Però al seu costat L’albergueria ha volgut fer un petit joc, aliè als artistes. Per a cada exposició hem triat una peça del patrimoni artístic del Bisbat que li pogués crear un eco. Una obra d’art en el sentit “clàssic”. Unes obres plenes de sentit que amb el seu significat i el seu ús, i malgrat la diferència abismal a nivell de concepció i de forma, obren un nou diàleg amb les peces contemporànies.

GÒLGOTA
(2005)
FRANCESC MORERA
12 abril – 4 juny
Sala romànica de L’albergueria

“Gòlgota” és el nom hebreu de la muntanya del Calvari, al cim de la qual crucificaren Jesús. La pujada al seu cim, amb la creu a coll, és un episodi crucial, dramàtic i alhora ètic d’una transcendència, per als cristians, fonamental. Gòlgota és, també, el nom que Francesc Morera (Ripoll, 1953) ha donat a una sèrie de 12 petites obres de volum cúbic, molt contingudes, amb la presència constant, física i projectada, de la creu.

Francesc Morera és un equilibrista sorprenent. Fa encarnar uns discursos subtils i plens d’humanitat en unes obres de ferro d’una contundència formal implacable. I se’n surt. Amb Gòlgota, Morera no deixa escapar cap de les emocions que el camí del Calvari provoca. L’aspror, el neguit, la terrible simplicitat, la inexorabilitat de la fi, la transcendència, la no gratuïtat. Però sobretot remarca, amb els seus jocs de buits i plens, amb les figures inexistents que es creen en formar la seva pròpia ombra, que la importància de la creu no rau en ella mateixa, sinó en la seva projecció. La creu no és una fita per a la mort; és un mitjà per a la Vida.

Sala annexa de L’albergueria

Fora la sala romànica, la bellíssima creu processional de Santa Eugènia del Relat dóna el contrapunt a l’obra de Morera. La representació clàssica de la crucifixió té el màxim exponent en les creus processionals, que aglutinaven un gran conjunt de significats catequètics amb el màxim esforç artístic i econòmic per a donar-li el relleu necessari.

Imatges de l'exposició "Gòlgota":

LA CICATRIU D’ULISSES
(2005)
JOSEP RICART

16 juny – 27 agost
Sala romànica de L’albergueria

Quan Ulisses torna a casa, d’incògnit, després de llargs anys de viatge, la criada és capaç de reconèixer-lo a l’instant per una petita cicatriu que l’heroi té al peu.

Josep Ricart (Vic, 1946) s’agafa a aquest episodi per cercar, en la seva obra, aquella “cicatriu”, aquell traç, aquell signe que el pugui fer reconeixible. Per fer aquesta recerca Ricart utilitza dotzenes de petits dibuixos sobre paper, realitzats en un treball continuat i intensiu. I ens els ensenya. Reflexiona així sobre el coneixement d’un mateix, sobre la capacitat de reconèixer-nos a nosaltres mateixos malgrat els canvis, sobre l’existència de constants que ens defineixen —segurament encara que no vulguem—.

Sala annexa de L’albergueria
Fora la sala romànica, acompanyen l’obra de Ricart uns materials que pertanyen al signe fonamental dels cristians: el bateig. Així, veiem unes crismeres d’argent i una petxina de bateig, barroques, i un llibre de baptismes del segle XVIII.

CLAUSTRE CONCRET
(2006)
ERNEST ALTÉS

16 juny – 15 setembre
Claustre de la Catedral de Vic

Intervenció artística de l’escultor Ernest Altés (1956, Vic) al claustre de la catedral de Vic.

COL•LABORACIÓ
(2000)
ENRIC PLADEVALL

16 juny – 15 setembre
Claustre gòtic de la catedral de Vic

Enric Pladevall (Vic, 1951) és un artista plàstic de reconeixement internacional. Ens ha cedit una gran peça seva, de nom Col•laboració. Una gegantina lluna d’acer es recolza, cansada, en un gruixut tronc d’arbre, que l’acull amb bonhomia. Junts formen una escena de pau, d’equilibri, de col•laboració —com diu el títol—. La textura noble i simple del tronc, que emergeix rectilini sense distreure’s, contrasta amb la pell fosca, aspre i rovellada del ferro que s’hi recolza. Provenen de la naturalesa, i sense enganys ens ho expliquen. Provenen de la naturalesa, i amb naturalitat ens parlen de la col•laboració sense escarafalls

L’escultura se situa als peus del claustre gòtic de la Catedral, davant la porta que s’obre a la muralla de la Rambla del Bisbat. Sembla casa seva.

LLUITES INTERIORS
(1989)
CINTO CASANOVA

8 setembre – 19 novembre
Sala romànica de L’albergueria

Cinto Casanova és un jesuïta de les terres de Ponent, si bé nasqué a Santpedor (El Bages). Les seves dimensions espiritual i artística, contrastades ambdues, formen un equip fructífer, on cadascuna dimensió sembla alimentar l’altra.

Casanova porta a L’albergueria un seguit d’obres que reflecteixen un tret, un neguit humà universal: les tensions interiors. L’home és l’escenari del conflicte permanent entre allò que volem i allò que voldríem, entre allò que ens volen fer fer i els nostres desitjos, entre l’estructura i el caos, entre l’ànima i el cos... En l’obra que s’acull a L’albergueria, aquesta lluita es recull tant en la forma com en la matèria: geometria i flux, fusta i metall, verticalitats i horitzons...

Sala annexa de L’albergueria

Fora la sala romànica, una magnífica escultura de Sant Pere ens parla d’un home, Pere, que malgrat les promeses fetes a Jesús, trontollà i el negà tres vegades. I sabé corregir. I fundà l’Església.

ACTIVITATS CULTURALS

Poesia

LECTURA DE POEMES DE DAVID JOU
Octubre 2006

David Jou i Miravent (Sitges, 1953) és poeta i físic. En la seva poesia ha treballat especialment les temàtiques científica, religiosa i mediterrània, i noves formes poètiques amb un fort component visual, inspirades en formes de la natura. Entre els llibres que ha publicat destaquen L'èxtasi i el càlcul. Obra poètica I (2002), Els ulls del falcó maltès. Poemes sobre cinema (2000), Joc d'ombres (1999), Transfiguracions (1998), Basilisc (1997), A la deriva blava (1986), Mirall de vellut negre (1981), la trilogia Tapís (1982), Teoria (1987) i Urpes de fumera (1992) i l'antologia Entre el mirall i les ombres (1995).

En motiu dels 10 anys de L’albergueria, amb la participació de l’autor es farà un recital de la seva poesia religiosa.

Col•loqui

ART, ESPIRITUALITAT I MÓN CONTEMPORANI
Desembre 2006

La reflexió sobre el paper de l’Església en el camp de la cultura i l’art no ha estat gens aliena a l’activitat pròpia de L’Albergueria. Així, volem organitzar un col•loqui sobre la necessitat de la dimensió artística i humanística en la formació global de la persona, des d’una visió oberta i amb la participació de ponents de diferents sensibilitats.

El debat obert es completarà amb una sessió de treball entre l’equip de L’albergueria i els ponents del col•loqui per tal de valorar la tasca feta i donar pistes sobre les línees de futur que haurien de dirigir l’activitat de L’albergueria.

Concert

CANT DE LA SIBIL•LA
Interpretat per Jordi Domènech
23 de desembre
Església de Sant Domènec

Les sibil•les formen part de la tradició cristiana des de molt antic. En la cultura clàssica, amb el nom de Sibil•la es designava a aquelles dones a les quals es reconeixia una inspiració divina, i per tant la virtut de conèixer el futur i emetre oracles.

El Cant de la Sibil•la és un acte pseudo-litúrgic tradicional que tenia lloc abans de la Missa del Gall. En aquesta nit tant important per a la comunitat cristiana, la sibil•la amb el seu cant venia a recordar la proximitat del Judici Final i de l’adveniment de Crist, posant amb els seus versos i el seu cant solemne un contrapunt d’advertència en una nit tan festiva com la nit de Nadal. El text llatí original fou traduït a les llengües romàniques vers el segle XIII, i es convertí en un acte popular important. Amb la contrarreforma de l’època barroca, el Cant deixà de tenir una presència significativa i ha quedat, avui en dia, relegada a comptadíssimes esglésies.

L’albergueria havia programat, amb molt d’èxit, el Cant de la Sibil•la durant tres Nadals. Per a celebrar el 10 aniversari, recuperem la tradició de la mà de l’extraordinari contratenor Jordi Domènech.

DOCUMENTAL

DEU ANYS, CENT MOMENTS I MIL IDEES

Mitjançant un documental realitzat per Toni Cassasas, L’albergueria vol repassar els seus 10 anys d’activitat i, al mateix temps, donar veu a les persones que hi han participat. L’objectiu és obtenir un document audiovisual que, a banda de fer un bon repàs a la trentena llarga d’exposicions que ha realitzat L’albergueria, reculli també les reflexions d’artistes, crítics d’art, gestors culturals i altres professionals del món cultural, a l’entorn de qüestions que són el camp de treball de L’albergueria.
La presentació del documental tindrà lloc el divendres 16 de juny, en el marc de l’acte de celebració del desè aniversari de L’albergueria.

EXPOSICIONS DE L’ALBERGUERIA (1996 – 2006)

1996 Exposició L’albergueria, un espai retrobat
1996 Exposició El Campanar, encara
1997 Exposició Càntic del sol, Joan Miró – Francesc d’Assís
1997 Exposició A Bruit secret, entorn de l’art i el sagrat
1998 Exposició Reptes del demà, reptes d’avui
1998 Exposició Torres i Bages i els artistes
1998 Exposició Balmes 1910 – 1948
1998 Exposició Delaterra
1999 Exposició Maiestas Mariae, una mirada el frontal de la Mare de Déu del Coll
1999 Exposició Senyals de pista
1999 Exposició Marededéu, de Guido Dettoni della Grazia
2000 Exposició Gerbert d’Orlhac: mestre i savi
2000 Exposició Pauper
2000 Exposició Deambulatoris
2000 Exposició MEV Virtual, un recorregut virtual pel nou museu episcopal de Vic
2001 Exposició I ha plantat la tenda entre nosaltres
2001 Exposició Accuro, conservar i oferir
2001 Exposició D’Orfebre
2002 Exposició 40 x 40, quaranta portades per a celebrar que tot just fem 40 anys!
2002 Conferència Darreres intervencions arqueològiques en l’entorn catedralici, 1992-2002
2002 Exposició Fragilitats. Poesia i papallones. Record de Mn. Josep Junyent i Rafart
2002 Exposició Camil Bofill, pintura religiosa al Bisbat de Vic
2002 Exposició Manel Anglada Bayès, home compromès (1925 – 1999)
2003 Exposició Germinabit, l’expressió religiosa en llengua catalana al segle XX
2003 Exposició La Bíblia, una memòria viva. La Bíblia romànica de Ripoll
2003 Exposició Piques Baptismals
2004 Cicle Cultural Cant Espiritual
2005 Exposició Herbari i lepidopterologia
2005 Exposició Casula / Eduardo Chillida. Kunst – Station Sankt Peter Köln
2005 Exposició Casula /Laboratori d’Arts Contemporànies per a la litúrgia

Divulgació del patrimoni cultural antic del Bisbat de Vic

1996 / Exposició L’albergueria, un espai retrobat
1996 / Exposició El Campanar, encara
1998 / Exposició Balmes 1910 – 1948
1998 / Exposició Torres i Bages i els artistes
1999 / Exposició Maiestas Mariae, una mirada el frontal de la Mare de Déu del Coll
2000 / Exposició Gerbert d’Orlhac: mestre i savi
2001 / Exposició D’Orfebre
2003 / Exposició La Bíblia, una memòria viva. La Bíblia romànica de Ripoll
2003 / Exposició Piques Baptismals

Divulgació del patrimoni cultural recent del Bisbat de Vic

2001 / Exposició Accuro, conservar i oferir
2002 / Exposició Fragilitats. Poesia i papallones. Record de Mn. Josep Junyent i Rafart
2003 / Exposició Germinabit, l’expressió religiosa en llengua catalana al segle XX
2005 / Exposició Herbari i lepidopterologia

Divulgació d’art contemporani ja creat

1997 / Exposició Càntic del sol, Joan Miró – Francesc d’Assís
1997 / Exposició A Bruit secret, entorn de l’art i el sagrat
1999 / Exposició Marededéu, de Guido Dettoni della Grazia
2002 / Exposició Camil Bofill, pintura religiosa al Bisbat de Vic

Creació d’art contemporani

1998 / Exposició Delaterra
2000 / Exposició Pauper
2000 / Exposició Deambulatoris
2001 / Exposició I ha plantat la tenda entre nosaltres
2003 / Cicle Cultural Cant Espiritual
2005 / Exposició Casula / Eduardo Chillida. Kunst – Station Sankt Peter Köln
2005 / Exposició Casula /Laboratori d’Arts Contemporànies per a la litúrgia (+ activitats paral•leles)

Divulgació de l’actualitat de l’entorn cultural

1998 / Exposició Reptes del demà, reptes d’avui
1999 / Exposició Senyals de pista
2000 / Exposició MEV Virtual, un recorregut virtual pel nou museu episcopal de Vic
2002 / Exposició 40 x 40. 40 anys de Cavall Fort.
2002 / Conferència Darreres intervencions arqueològiques en l’entorn catedralici, 1992-2002
2002 / Exposició Manel Anglada Bayès, home compromès (1925 – 1999)

Adreça
C. de l’Albergueria, 1
08500 Vic
Tel. 93 889 18 57
E-mail: albergueria@bisbatvic.com

Horari:
De dimarts a divendres, tardes de 16 a 19
Dissabtes, matins d’11 a 14 i tardes de 16 a 19
Diumenges i festius, matins d’11 a14
Dilluns no festiu, tancat

Entrada lliure