Els nous reptes de la societat actual passen per accentuar els recursos destinats a l'educació, uns recursos que haurien de suposar més temps, més espai, més diners i més persones. És a dir, més professionals, sempre que siguin defensats i lluny de fracassos, riscos laborals i altres humiliacions humanes.

Aquests darrers dies ha estat aprovat el projecte de la nova Llei d’Educació de Catalunya, que ha de contribuir a ordenar i millorar l’actual sistema educatiu, posat en dubte amb la presentació dels informes PISA, de l’OCDE i de la fundació Jaume Bofill, que ens situen a la cua d’Europa en aquest àmbit. Molt sovint, però, ens oblidem que gran part del fracàs del sistema educatiu està justament fora d’aquest. La família, l’entorn o els mitjans de comunicació tenen tanta o més influència que la mateixa escola en la formació dels nostres joves. Així, doncs, a banda de les millores que pugui incorporar la nova llei, cal que tots els agents implicats assumeixin la responsabilitat que els pertoca i que entre tots fem un esforç per prestigiar l’ensenyament, els professors i la cultura de l’esforç, perquè ens hi estem jugant el futur.

Els darrers mesos hem pogut assistir a les diverses mobilitzacions, no només d’estudiants, que s’han produït a pràcticament totes les universitats de l’estat en contra de l’anomenat Pla Bolonya. Però sabem realment que és i que implica aquest pla? Probablement el professorat i les direccions dels centres educatius en comencen a tenir una idea aproximada, però la majoria dels estudiants només en saben el que uns quants d’aparentment informats –i manifestament contraris al projecte- els han explicat.

Fa unes setmanes vaig emplenar la sol·licitud de preinscripció escolar del meu fill de tres anys, amb preferència en primera instància per una escola pública molt propera al domicili familiar i, en segona, per una escola concertada (també molt propera).

L'aprovació de la constitució d'una Fundació privada per a gestionar les llars d'infants municipals de Vic durant el darrer ple municipal és el darrer acte (o el primer segons com es miri) que ha de conduir a la gestió privada de les tres llars municipals que s'estan construint i que, ja ho avanço, seran les últimes de titularitat pública en molts anys. A CiU, especialment, això de l'educació pública no li agrada.

Aquests dies ha estat de visita a Vic la coordinadora de les llars d'infants de Pistoia, un municipi d'Itàlia, proper a Florència que excel·leix per la qualitat de l'oferta educativa municipal. El "comune" de Pistoia, el seu Ajuntament, dedica prop del 30% del pressupost municipal a l'educació, a l'educació municipal és clar. A escoles i recursos públics que ofereixen una gran qualitat.

Enmig del debat politicomediàtic d'aquests darrers dies que m'ha tingut a mi a l'ull de l'huracà, tot i que de forma absolutament involuntària, potser s'ha deixat de banda el que era de veritat important: quines actuacions ha de promoure la ciutat de Vic en matèria d'educació?

Tothom coincideix a situar l'educació i l'escola con l'eix principal per assegurar una societat cohesionada i preparada per afrontar els reptes de present i de futur amb plenes garanties. De manera molt especial, la ciutat de Vic ha de gestionar una realitat complexa que requereix el compromís de tota la comunitat educativa, però també del conjunt de la societat.

L'ensenyament de la llengua als centres docents és un dels elements clau per a la transmissió intergeneracional del català i és també la garantia que el coneixement i l'ús de la llengua s'estén al conjunt de la societat. Per aquests motius, la normalització lingüística ha estat una preocupació constant de l'administració educativa.

Fa unes setmanes vam tornar a la normalitat i a la rutina desitjada per molts pares i fills: després de quasi tres mesos de vacances, els nens tornen a l'escola i amb força novetats. A la comarca d'Osona, i en especial a Vic, hi ha hagut una forta inversió en educació que repercuteix positivament en una millor qualitat de l'ensenyament.

El Govern de la Generalitat, mitjançant la Conselleria d'Educació, ha fet una aposta clara per l'educació, per avançar cap a una escola catalana i de qualitat, i perquè el sistema educatiu sigui capaç de donar una resposta satisfactòria a les seves tres funcions bàsiques: la cohesió social i la igualtat d'oportunitats, l'educació ètica i ciutadana de la població i, també, la transmissió de cultura, de coneixements científics, d'eines de treball i de capacitats que permetin a les persones esdevenir autònomes mitjançant el treball.

Modestament i humil, avui us volem comunicar la posada en marxa d'un nou projecte d'ajut i estimulació a la lectura per a alumnes i pares per al present curs. Des de la nostra petita i familiar escola dels Sagrats Cors de Sant Hipòlit, hem convidat a la Comunitat Educativa a implicar-se positivament en el fascinant món dels llibres.