Amb aquesta intel•ligència subtil amb la que Déu ha dotat la Generalitat del tripartit per fer anuncis, se’ns proposa ara visitar Catalunya. Ho fan mitjançant l’estímul generat per una campanya en la que apareix gent suposadament famosa que va dient: “Sóc fan d’això!”, “Sóc fan d’allò de més enllà!”, etc. Al final, per tancar el missatge, en surt un, que algú ha decidit que és el més famós de tots, i que a mode de traca final va i diu: “Sóc fan de Catalunya!”. Aviat és dit!

De la sèrie d’anuncis, però, hi ha dues coses que no entenc. La primera és que, a més de, suposo, emetre-la per altres cadenes, també la passen per TV3. Què volen que els digui. Jo, la Catalunya que anuncien, la tinc molt vista. I a voltes massa, per al meu gust. No s’hi anuncia res d’especial, sinó més aviat els tòpics beneïts més enllà de l’Ebre. Posats a seguir aquesta línia tan original, trobo a faltar algú que salti i digui: “Sóc fan del seny!”, “Sóc fan de la rauxa!”.

Ara bé, el que més em sorprèn de la campanya és que surti un català i, al final, expel·leixi: “Sóc fan de Catalunya!”. Ara si que m’han mort! Com es pot ser “fan” d’una cosa o d’un moviment del qual en formes part? Jo no puc ser fan de la família Roig-Tomàs, perquè en sóc part. En Guardiola és fan del Barça? Calla, que li ho preguntarem! I si diu que no? No conec cap americà que sigui fan d’Amèrica, ni cap francès que sigui fan de França. Perquè “ells” són França; i són Amèrica. Només un país acostumat a tenir massa botiflers per metre quadrat pretén refermar-se amb nacionals del país que van dient que ells no són traïdors.

Resulta que un dels “fans de Catalunya” que surt a l’anunci és el Ferran Adrià. I resulta que, al mateix temps, la Fundación Contemporánea acaba de dictaminar que aquest cuiner i el Pedro Almodovar són el dos homes més representatius de la cultura espanyola. Olé! Definitivament, a l’anunci hi trobo a faltar una certa promoció del tarannà català: “Sóc fan dels burros, per això menjo palla!”.