Actualitzat el 21/02/2012 a les 00:01h
Què «espanyolitza»?
Tenim aquests dies la senyora “lideresa” del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, de tourné mediàtica i de protagonista d'uns quants espais d'anàlisi (algun de meu inclòs). I algú es preguntarà a sant de què. D'una abstenció que ha valgut l'aprovació d'uns pressupostos del Govern? Només en part. El secret del seu moment de glòria (que vaticino molt passatger) resideix en un factor molt més profund i no conjuntural.
Diu ara ERC, a l'estil clàssic, que això (com les bíbliques plagues d'Egipte) és culpa de CiU. Xip anticonvergent encara no del tot desinstal·lat en el software republicà. Es constata. Perquè acusar CiU d'“espanyolitzar” la política catalana, si això no va annex a una assumpció de part de culpa o a un repartiment mínimament equànime de responsabilitats en aquesta “espanyolització”, és poc menys que fer-se trampes al solitari.
La política catalana està “espanyolitzada” des del moment que depèn de Madrid per pagar les nòmines dels seus funcionaris o per consultar la seva ciutadania sobre qüestions que l'afecten directament. I partint d'això, la resta. És, a dir, a partir d'aquí, que CiU hagi decidit dipositar aquest 2012 a termini per mirar de recollir a 31 de desembre unes quantes raons més per carregar amb interessos el carro de les moltes que ja n'existeixen per plantar-se d'una vegada i per totes. Això és “espanyolitzar”? Doncs llavors sí que ho fan. Igual com també “espanyolitza” que encara a Esquerra n'hi hagi molts que prefereixen veure com CiU es pot desgastar per aquesta via abans no apostar per mullar-se en un govern en temps tan durs que exigeixen de tantes decisions impopulars.
Però, per descomptat, no oblidem que també ens “espanyolitza” la política catalana, el fet de no comptar amb una esquerra nacional forta, en un espectre electoral on el PSC segueix imposant-se malgrat la seva exasperant indefinició pública en la tria entre Catalunya i Espanya, que per cert deixa camp obert a què el PP de la senyora Sánchez-Camacho (o de qualsevol altre que fos al seu lloc) queixa-li en el seu espectre de votant de tota la vida, arrossegant-lo, aquest sí, a l'“espanyolisme” més rampant. Això sí que “espanyolitza”. Això i el fons de la cosa. No només es tracta de si CiU pensa en Macià o en Cambó. No és això, companys d'Esquerra, no és això.
Diu ara ERC, a l'estil clàssic, que això (com les bíbliques plagues d'Egipte) és culpa de CiU. Xip anticonvergent encara no del tot desinstal·lat en el software republicà. Es constata. Perquè acusar CiU d'“espanyolitzar” la política catalana, si això no va annex a una assumpció de part de culpa o a un repartiment mínimament equànime de responsabilitats en aquesta “espanyolització”, és poc menys que fer-se trampes al solitari.
La política catalana està “espanyolitzada” des del moment que depèn de Madrid per pagar les nòmines dels seus funcionaris o per consultar la seva ciutadania sobre qüestions que l'afecten directament. I partint d'això, la resta. És, a dir, a partir d'aquí, que CiU hagi decidit dipositar aquest 2012 a termini per mirar de recollir a 31 de desembre unes quantes raons més per carregar amb interessos el carro de les moltes que ja n'existeixen per plantar-se d'una vegada i per totes. Això és “espanyolitzar”? Doncs llavors sí que ho fan. Igual com també “espanyolitza” que encara a Esquerra n'hi hagi molts que prefereixen veure com CiU es pot desgastar per aquesta via abans no apostar per mullar-se en un govern en temps tan durs que exigeixen de tantes decisions impopulars.
Però, per descomptat, no oblidem que també ens “espanyolitza” la política catalana, el fet de no comptar amb una esquerra nacional forta, en un espectre electoral on el PSC segueix imposant-se malgrat la seva exasperant indefinició pública en la tria entre Catalunya i Espanya, que per cert deixa camp obert a què el PP de la senyora Sánchez-Camacho (o de qualsevol altre que fos al seu lloc) queixa-li en el seu espectre de votant de tota la vida, arrossegant-lo, aquest sí, a l'“espanyolisme” més rampant. Això sí que “espanyolitza”. Això i el fons de la cosa. No només es tracta de si CiU pensa en Macià o en Cambó. No és això, companys d'Esquerra, no és això.
Referències a Internet
CiUCOMENTARIS
+0
-0
Olga 007, 24/02/2012 a les 18:12
Això és “espanyolitzar”? dius, però ERC defensa la independència i CiU encara no s'ha mullat, segurament per no perdre una part del seu vot espanyol. No?
+2
-0
Anònim, 22/02/2012 a les 19:23
Que trist, servir CiU d'aquesta manera tan directa... CiU representa l'autonomisme més immobilista de tots:
http://superviventcatala.blogspot.com/2012/01/contra-lautonomisme-immobilista.html.
http://superviventcatala.blogspot.com/2012/01/contra-lautonomisme-immobilista.html.
+23
-3
Tània-BCN, 21/02/2012 a les 19:34
Amb 34 anys i fent-li tanta feina bruta a un partit, CiU, que és ple de taurons i una màquina de poder sense escrúpols. Potser creus que tindràs alguna torna, però algun dia t'adonaràs que no valia la pena. Ja ho veuràs.
+19
-1
Jordi567, 21/02/2012 a les 18:59
Hosti, CiU pacta amb el PP i resulta que la culpa de tots els mals del país és d'ERC. Prou opinadors a sou de la casta, si us plau!
+12
-1
Jordi567, 21/02/2012 a les 18:50
Hosti, CiU pacta amb el PP i resulta que la culpa de tots els mals del país és d'ERC. Prou opinadors a sou de la casta, si us plau!
+9
-20
Anònim, 21/02/2012 a les 17:04
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+22
-1
Toni Arregui, 21/02/2012 a les 15:41
@Toni Aira
Farem doncs la pregunta a l'inrevés: què fa CyU per mantenir la catalanitat?
I pel que fa al dir que ERC va escanyolitzar el país, és molt interessat fer veure que no s'entén una estratègia que l'entén un de vuitè de bàsica. Fer Montilla president era un símbol d'integració.
Com es pot dir-se nacionalista i tenir a les files el Gran Botifler Josep Antoni?
Farem doncs la pregunta a l'inrevés: què fa CyU per mantenir la catalanitat?
I pel que fa al dir que ERC va escanyolitzar el país, és molt interessat fer veure que no s'entén una estratègia que l'entén un de vuitè de bàsica. Fer Montilla president era un símbol d'integració.
Com es pot dir-se nacionalista i tenir a les files el Gran Botifler Josep Antoni?
+4
-11
AndreuSerra, 21/02/2012 a les 15:33
AL final, entre la verborreica i fantasiosa Alicieta, i els professionals d'anys, panys i sense vots, de les teories de la conspiració mai demostrades ni vistes, però que asseguren ser tant certes com el monstre del llac Ness amb una fé laica en les profecies que s'inventen cada dia, faran famosa, com una Barbie, a la Srta. Sanchez. Ja va passar el mateix els anys de l'ALeix/Alejo, quan fins i tot el Sr. Quim Nadal el raspatllava per l'hemicicle i en rodes de premsa.
Es un pacte no pactar el No de la Sra. Sanchez i els seus a la investidura del President Mas? No.
Es un pacte important pactar una abstenció als pressupostos a canvi de fotos i de res mes? No.
La coherència dels qui parlen de pactes, pactes, pactes cada minut, des del seu pacte del Tinell que no volen recordar ara, hauria de recòneixer que el pacte més important - i es cert- va ser el pacte entre CiU i el PSC-Psoe per a l'abstenció dels socialistes que va fer possible l'elecció com a President d'Artur Mas.
I la investidura es molt mes important que uns pressupostos restrictius, sense capacitat inversora, per l'herència maligna rebuda del deute tripartit, la qual cosa pot indicar:
a)- el pacte mes important fet per CiU a l'actual legislatura va ser fet amb el PSC-PSOE, segon grup parlamentari, i, ara, en canvi, els cridaners no ens alerten sobre aquell pacte converrgent-psocialista, com si no existís o no hagués existit.
b)- Els pactes per una abstenció als pressupostos, amb el tecer grup parlamentari de la Cambra, PER UNA ABSTENCIO, tenen encara molta menys importància, continuitat, i trascendència que el pacte Ciu/Psc per facilitar la investidura.
c)- Pactar una abstenció significa , només, una questió reglamentària per a facilitar una aprovació d'alguna cosa de la qual els qui s'abstenen no se'n fan responsables, perque si així fos votarien que si, no s'abstindrien.
Quan ens casem, pel civil o/i per alguna esglèsia, diem que SI tots dos, no pactem una abstenció d'algú o alguna.
A la Srta. Sanchez ningú li ha demanat la mà, s'ha concertat una abstenció tècnica d'abast limitat.
No hi ha matrimoni, ni casori, ni convivència en parella, com tampoc es va produir amb la investidura.
Està molt clar, però si no es de nit, moltes i molts tertulians mediàtics, no hi veuen clar. Ja ho deia la mítica cançó.
Es un pacte no pactar el No de la Sra. Sanchez i els seus a la investidura del President Mas? No.
Es un pacte important pactar una abstenció als pressupostos a canvi de fotos i de res mes? No.
La coherència dels qui parlen de pactes, pactes, pactes cada minut, des del seu pacte del Tinell que no volen recordar ara, hauria de recòneixer que el pacte més important - i es cert- va ser el pacte entre CiU i el PSC-Psoe per a l'abstenció dels socialistes que va fer possible l'elecció com a President d'Artur Mas.
I la investidura es molt mes important que uns pressupostos restrictius, sense capacitat inversora, per l'herència maligna rebuda del deute tripartit, la qual cosa pot indicar:
a)- el pacte mes important fet per CiU a l'actual legislatura va ser fet amb el PSC-PSOE, segon grup parlamentari, i, ara, en canvi, els cridaners no ens alerten sobre aquell pacte converrgent-psocialista, com si no existís o no hagués existit.
b)- Els pactes per una abstenció als pressupostos, amb el tecer grup parlamentari de la Cambra, PER UNA ABSTENCIO, tenen encara molta menys importància, continuitat, i trascendència que el pacte Ciu/Psc per facilitar la investidura.
c)- Pactar una abstenció significa , només, una questió reglamentària per a facilitar una aprovació d'alguna cosa de la qual els qui s'abstenen no se'n fan responsables, perque si així fos votarien que si, no s'abstindrien.
Quan ens casem, pel civil o/i per alguna esglèsia, diem que SI tots dos, no pactem una abstenció d'algú o alguna.
A la Srta. Sanchez ningú li ha demanat la mà, s'ha concertat una abstenció tècnica d'abast limitat.
No hi ha matrimoni, ni casori, ni convivència en parella, com tampoc es va produir amb la investidura.
Està molt clar, però si no es de nit, moltes i molts tertulians mediàtics, no hi veuen clar. Ja ho deia la mítica cançó.
+30
-1
Robert, 21/02/2012 a les 15:28
Va, Aira, sisplau, llegeix-te l'article que tens al costat: CiU ha votat els darrers mesos contra el català als jutjats, contra la publicació de les balances fiscals, contra les delegacions internacionals de la Generalitat i contra la llei del cinema, i ara es vol carregar Catalunya Ràdio i TV3 reduint-li pressupost i eliminant la publicitat!!! Brutal, si només una d'aquestes coses l'hagués fet ERC i el Tripartit, tu i els de la teva corda (Sanchis, Sintes, Álvaro, Comes, Bierge i d'altres comensals de la Fundació Catalunya Oberta i rodalies) estaríeu ara gesticulant, enfilant-vos per les parets i denunciant amb veu solemne la "intolerable desnacionalització de Catalunya". Sou els trilers de la política catalana. CiU és la gran malaltia de Catalunya. Us ho trobareu.
+34
-2
Anònim, 21/02/2012 a les 11:15
Les contorsions discursives que feu els opinadors pro-convergents per justificar els pactes amb el PP, son dignes del medalla d´or olímpic de gimnàstica.
I dir que ERC no ho va posar fàcil pels pressupostos no s´ho creu ni el Felip Puig.
I dir que ERC no ho va posar fàcil pels pressupostos no s´ho creu ni el Felip Puig.
+20
-0
Anònim, 21/02/2012 a les 11:03
Prou de criticar-nos entre Catalans i tots a fer un poc més d'autocrítica. Siguem constructius, si us plau.
+18
-0
entomar, 21/02/2012 a les 10:27
Els independentistes hem d'aprendre a entomar les crítiques constructives. Mireu per exemple Oriol Junqueras que encara no ha obert boca, ves sino s'escapa de la crica de'n Toni Aira, enlloc de criticar treballa amb els sindicats i aquesta setmana amb el cercle de economia. Menys baladrajar i més pencar, enfrontant-nos no sumarem mai, segur.
+31
-3
Anònim, 21/02/2012 a les 08:27
La Sanchez Camcho va dir ahir a RAC 1 que tenia una pacte amb l’Artur Mas com a mínim per dos anys. Quan CiU es reunia amb ERC pels pressupostos feia teatre per a acontentar la parròquia, però la decisió estava pressa… Pacte amb el PP.
+35
-6
Anònim, 21/02/2012 a les 01:34
Toni Aira, com va el carnet de CIU?
Mare meva, quina defensa de l'espanyoliutzació de CIU. Segur que ets dels que bramava quan ERC era al tripartit i ara calles com un puta.
Convergents. sou un càncer del país
Mare meva, quina defensa de l'espanyoliutzació de CIU. Segur que ets dels que bramava quan ERC era al tripartit i ara calles com un puta.
Convergents. sou un càncer del país
+45
-7
Anònim, 21/02/2012 a les 00:37
Que CyU espanyolitza no és que ho digui ERC, és que es un fet cientificament comprovat i encara que ho vulguis tapar posant la bena abans de la ferida tothom ho veu.
+9
-28
Anònim, 21/02/2012 a les 00:27
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
Autor
Toni Aira
Poblenoví des que vaig néixer, el 1977, i periodista des de no gaire després i força abans de llicenciar-me'n, sóc doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Allà hi faig classe, i també a la UPF, tot i que el meu camp base universitari és a la UOC. En aquestes facultats imparteixo docència a tomb de la comunicació política i institucional. He publicat diversos llibres sobre aquesta matèria i col·laboro de fa anys a mitjans com l'Avui, Catalunya Ràdio, TV3, BTV, El Periódico de Catalunya i el món online. Em podeu trobar, en pack, a toniaira.cat.
A Twitter: @toniaira
A Twitter: @toniaira
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
