D'un temps cap aquí, els hospitals públics i també les clíniques privades han anat prenent consciència de com n'és d'important el moment del naixement d'una criatura i han anat introduïnt alguns canvis en els protocols. No tots, evidentment, i encara podem trobar alguns centres hospitalaris on sembla que no hagi canviat pràcticament res ens els últims 40 anys. Parlo de la manera de tractar a la mare, de facilitar-li el poder parir de la millor manera, de què pugui fer el treball de dilatació com li demani el cos, de què no separin mare i bebè just després de néixer, de què respectin la voluntat de la parella (en la mesura del possible) més enllà de quina roba volen que estreni el bebè.

Fa uns anys, els homes no podien entrar a les sales de parts i no veien mai com naixien els seus fills. Ara pràcticament tots poden i volen veure aquest moment, que serà sens dubte un dels més impactants de la seva vida. Però què passa en cas de cesària? Doncs que l'home no pot entrar. Entenc que els metges no vulguin que ell fiqui el nas en la feina que estan fent, però no passaria res per deixar-lo entrar i mantenir-se al costat de la seva dona, donant-li la mà ara que segurament està espantada i a qui li anirà molt bé sentir-se acompanyada en aquest moment tan important de la seva vida.

El bebè neix i se l'emporten. En el millor dels casos el pare hi fa pell amb pell. En el pitjor, el bebè se'n va a neonats i s'hi esperarà les hores que trigui la mare a pujar de reanimació. I jo em pregunto? Per què carai no hi pot haver una habitació específica per a la reanimació de les mares que han estat sotmeses a una cesària? Per què no podem deixar a mare, pare i bebè estar junts en aquest moment importantíssim de les seves vides. Per què no deixem que la lactància materna s'instal·li de bon principi, sense haver de fer esperar el nadó una, dues o tres hores, mentre desesperat busca alguna cosa per xumar? Per sort, hi ha alguns hospitals que també s'han fet aquestes preguntes i hi han anat posant remei. Per sort, cada dia hi ha més centres on es fan cesàries "respectades" on no se separa la nova família acabada de néixer. Però, sens dubte, encara en són massa pocs.