Actualitzat el 02/10/2007 a les 21:21h

Des de ponent enllà ens arriba una remor monòtona que no presagia res de bo, fomentada i recolzada de manera irresponsable des del PP i escampada pels mitjans afins, en una mostra de fins on pot arribar la intransigència cavernària pròpia de les dretes hispàniques.

És realment paradoxal que, en aquestes alçades del segle XXI, una quantitat ben considerable de ciutadans d’un Estat membre de la Unió Europea dipositi la seva confiança en un partit que no ha gosat condemnar la llarga dictadura que ha patit aquest Estat, i que fa tot el possible —fins i tot anant contra els criteris científics— per anorrear les cultures nacionals diferents de la majoritària que hi conviuen. Una actuació que es complementa amb un absolut menyspreu vers el patrimoni natural i l’ajut descarat als qui s’han enriquit a base de destrossar el territori.

O una de dues: o aquests ciutadans són víctimes d’una pregona alienació o saben perfectament a qui voten i perquè ho fan. Com que encara crec que la maldat humana no és innata ni predeterminada, prefereixo pensar —sobretot davant la intensitat de certes campanyes mediàtiques— en l’acompliment de la primera hipòtesi. Tot i això tampoc no puc estar tranquil, de la mateixa manera que no n’estaven els qui en els anys vint i trenta del segle XX obervaven com el poble alemany era manipulat impunement i anava covant en el seu si l’ou de la serp, per acabar finalment donant el poder al nazisme a través de les urnes.

Seria molt  lamentable que episodis semblants es poguessin reproduir en el si de la Unió Europea, però hi ha senyals  inquietants, i no solament a nivell ibèric. I si no, fixem-nos, per exemple, en Polònia i Eslovàquia. Per tant  —i sobretot considerant que seríem els primers a rebre», davant el ressorgiment d’actituds polítiques que massa ingènuament ja crèiem superades no podem abaixar la guàrdia ni permetre la passivitat de les institucions europees. Malauradament, amb les repetides crisis dels Balcans ja hem tingut massa mostres d’inoperància i d’inhibició per part de les esmentades institucions.