Actualitzat el 12/12/2005 a les 13:37h

A propòsit del darrer ultimàtum vaticà algú ha gosat comparar els papers de Salamanca amb els béns procedents de la Franja de Ponent; sincerament, són realitats que no tenen res a veure. No es lícit comparar el que fou requisat mitjançant la  rampinya franquista amb el patrimoni de la Franja, ja que Lleida havia estat el bisbat històric com a successor del de Roda de Ribagorça-Barbastre, i no diguem Barbastre-Montsó, que han estat creacions polítiques posteriors.

A més a més, si a això hi afegim que la partició del bisbat de Lleida ha obeït a motius extrapastorals de sectors catòlics ultraconservadors i espanyolistes, mitjançant maniobres vaticanes, veurem l'arbitrarietat i la il·legimitat pregones d'aquest ultimàtum. Per tant, si des de Lleida es procura conservar ni que sigui una mínima part del que li ha estat arrabassat injustament ben fet que es farà.

Tothom sap que Lleida, per a qualsevol habitant de la Franja de Ponent no manipulat, és, ha estat i serà la seva veritable capital natural, molt més que Osca, Barbastre i fins i tot Montsó. Un fet corroborat, també, per la gran quantitat de lleidatans originaris d'aquestes comarques germanes.

Com diria Pla tot aquest assumpte és una «collonada», una collonada amb tuf de franquisme promoguda pels seus hereus i que no té gens en compte els pressumptes beneficiaris, la gent de la Franja, ja que molt probablement tots els béns reclamats aniran a parar ben lluny dels seus llocs originaris.