No és voluntat meva pontificar sobre res, déu me'n reguard, que per això hi ha gent i actituds més autoritzades. Per exemple, si volen seguir les recents (i preocupants) evolucions sobre la dreta populista i xenòfoba a casa nostra només cal que es fixin en qui ho segueix de prop. En aquest cas els remeto a Xavier Casals, veu autoritzada sobre el tema, i a Unitat contra el feixisme i el racisme, la plataforma que, a peu de carrer, fiscalitza les barbaritats que se senten en els nostres plens municipals i en les nostres campanyes electorals. No és per prendre-s'ho a la lleugera: el seu portaveu a Vilanova i la Geltrú va rebre algunes carícies del cap de llista de PxC, Gerard Bellalta, per això mateix. I aquest és només un exemple. Un.

El cas és que només fent ús del sentit comú hauríem de desactivar immediatament el discurs xenòfob. Només rumiant-hi una mica veuríem que s'han edificat programes electorals sobre els fonaments de la mentida i la rumorologia popular. Els estudis elaborats, els que s'han fet amb rigor i criteri desmenteixen punt per punt els argumentaris (si se'n pot dir així) del populisme xenòfob nostrat: és a dir, ratifiquen la percepció del sentit comú i esmenen la plana de consignes basades en experiències presumptament directes que certificarien l'estat de la qüestió. Sí, home, és allò de "el-veí-de-la-germana-del-meu-cunyat-es-va-trobar-amb-un-amic-que-li-va-dir...". Què li va dir: ¿Que col·lapsen els serveis socials (només un 6,8% de les intervencions dels serveis socials les reben els immigrants), reben més pensions que nosaltres (només un 1% dels perceptors de pensions eren estrangers, i més de la meitat d'aquests eren europeus), ens saturen la consulta mèdica (els immigrants consultaven un 7% menys el metge que els de casa)? Sí, tot dades empíriques i contrastades. I tant. Les que jo reprodueixo, per cert, són d'un informe de l'Obra Social La Caixa presentat el maig de l'any passat: no és precisament una entitat de quissoflautes, oi?

Però el més preocupant no és el relatiu èxit de les candidatures de PxC, que també. El que més preocupa és que, de forma absolutament irresponsable, altres partits que se les donen de demòcrates de tota la vida, enlloc d'evitar l'entrada als consistoris del partit carregat de delinqüents capitanejats per Anglada a base de desmentir les falsedats que propaga, proven de barrar-los el pas adoptant-ne precisament les seves receptes per a salvar la societat: ho va provar Vila d'Abadal a Vic, així han accedit molts membres d'UDC a alcaldies i així ho va fer l'inefable García Albiol a Badalona. I ara, aquí al Vallès, ja n'hem vist aterrar uns quants, d'aquests.

Per això si primer han de ser aquests, si aquests són els de casa, si ser de casa vol dir tancar persones en camps de concentració que eufemísticament anomenem Centres d'Internament d'Estrangers; si ser de casa vol dir fer llistes fantasma en municipis com Lliçà d'Amunt; o no condemnar els fets d'Oslo, com a les Franqueses; o tenir a punt el braç dret per aixecar-lo ben enlaire, com alguns plataformistes de Granollers; si aquests són els de casa, deia, aleshores no hem pas de patir gaire per cercar dimonis a fora: els tenim ben a tocar.