Aquest estiu ha estat tema de conversa, i ho serà també durant la tardor, el tancament durant la nit d’uns quants Centres d’Atenció Primària de Catalunya per tal d’estalviar despeses. Ja sabeu, una mesura més per fer front l’espoli fiscal que pateix Catalunya accentuat per la situació de crisi actual. Així que en lloc de ser independents i tenir autèntica autonomia fiscal, hem d’anar retallant algunes millores que havíem aconseguit dins l’estat del benestar.

Com deia, doncs, ara es volen tancar uns quants CAP de nit perquè es considera que són deficitaris. Al Ripollès, per exemple, es poden quedar sense cap CAP obert a les nits. Era d’esperar que arribessin les queixes dels usuaris i treballadors, i així ha estat: alguns, fins i tot, s’han arribat a tancar dins els centres per protestar. Doncs bé, si els serveix d’ajuda, podem explicar l’experiència d’un poble com Torelló en què fa més de tres anys que no tenim servei a les nits.

A principis del 2008, el llavors alcalde de Torelló, Miquel Franch, va començar una campanya a base de pancartes per evitar el tancament. En el seu moment, el vaig denominar el pancartisme oficial. Curiós, això que un Ajuntament demani coses a través de pancartes, no? I de què va servir? De res.

La veritat és que allò que, al seu moment, va semblar una catàstrofe, ara ho tenim del tot assumit. I, la veritat, és que tampoc deu anar tan malament la cosa. Cada vegada que hem hagut d’anar a urgències de nit hem anat a Vic i, sincerament, ha ant prou bé. Hem estat atesos ràpidament i, en el cas dels nens, per pediatres. Cosa que no sempre passava a Torelló.

Senzillament, ho tenim assumit i rutinitzat. Ens n’hem resignat. I és que si una cosa hem après els catalans, a base de dècades, és a resignar-nos. No ens costa gens desfogar-nos amb manifestacions, pancartes o banderes als balcons, cartes als directors dels diaris, trucades a la ràdio, piulades al Twitter o articles als blogs. Però encara ens costa menys llevar-nos l’endemà i adaptar-nos a les nostres noves circumstàncies recordant que, de fet, ens agrada celebrar les derrotes com la de l’11 de setembre.