La nova samarreta del FC Barcelona ha generat controvèrsia. Tant pel que fa el disseny com pel que fa la publicitat de la Qatar Fondation que substitueix, o bé desplaça al fons de l’esquena, el logotip de l’Unicef. Fins quan durarà aquesta controvèrsia i fins on arribarà, ja ho veurem. Probablement, no gaire lluny. De moment, consisteix en les oportunes i poc representatives enquestes engegades pels mitjans de comunicació, alguns articles d’opinió i alguna iniciativa popular encaminada a demanar a la Junta directiva que faci un referèndum.

Aquesta setmana passada hi ha hagut una mica de debat al voltant del disseny. Trencador, n’han dit. I, certament, les franges tan estretes i de volum variable de la samarreta per a la temporada que ve trenquen amb la mida “oficial” de les barres blau i granes. Ve a ser una innovació en el sentit contrari a la que va suposar la samarreta del Centenari, de només dues franges; ara: almenys aquella agafava d’inspiració la primera samarreta de la història del club. La de la temporada que ve no té cap punt d’inspiració, que se sàpiga.

Malgrat que el debat s’ha volgut centrar en el disseny, el moll de la controvèrsia és la publicitat. Per a molta gent, una samarreta amb el logotip de la Qatar Fondation en comptes del de l’Unicef no és tan atractiva. Així, no és gens estrany sentir algun aficionat dir que aquest any no pensa comprar-la als fills i a les xarxes socials es poden trobar comentaris en el sentit de buscar la manera d’esborrar el logotip. És un soroll d’una importància molt relativa. El més probable és que les noves samarretes oficials, tant la multifranges com la segona de color negre, es venguin com sempre i que si hi ha punxada sigui per la crisi més que no pas per una militància antipublicitat de Qatar.

I és que la indignació té els seus límits. Mai n’hi ha hagut prou amb crits i pamflets. Al contrari, acostumen a fer de vàlvula d’escapament i serveixen per a esbravar els estats de malestar i perquè al final tot quedi com estava, que vol dir que l’statu quo en surt reforçat. Aquest raonament que és aplicable a la política i a les concentracions que des de fa dies hi ha a les places centrals de moltes ciutats de l’Estat, en un club de futbol es compleix amb més exactitud perquè en un club de futbol l’única militància massiva la té l’equip i els únics fets que somouen de veritat els estats d’ànims són els resultats.