L'alcalde de Barcelona, candidat a la reelecció, Jordi Hereu, deia a l'acte electoral que va fer aquesta setmana al Parc de Recerca Biomèdica, que els científics estrangers es “pirren” per venir a treballar a la capital catalana.

Així: “pirren”, del verb “pirrar-se”, deu ser, i pel context podem deduir que Hereu volia dir que els estrangers o bé es tornen bojos, o que es deleixen, o que es moren de ganes, o unes quantes accepcions més que podria trobar l'equip de campanya. Sort que l'acte electoral no el feia a una facultat de filologia, perquè l'udol de la comunitat científica hauria estat intens.

Però ja se sap que les humanitats ens les hem de pagar de la butxaca, i n'hi ha que se'ls gasten en altres coses, “més de profit”. Que aquests que venen són temps de clústers, i que la biomèdica avança. Això de la llengua, ja se sap que és una cosa viva, i que es transforma a una velocitat que riu-te'n de la del sincotró. I si no es transforma, doncs la fem transformar. No és que el senyor Hereu, sigui l'únic candidat que en deixi caure alguna de grossa fora de la borrassa, ni tampoc el que més. Però aquest “pirro”, em va dur al cap les guerres pírriques, les que van enfrontar el rei Pirros, d'Èpir, contra els romans. Als quals va guanyar en diverses batalles, traient al camp de batalla, els elefants que no coneixien, per aquest ús, a Roma. “Moltes victòries com aquestes i acabaré perdent la guerra” pronosticava Pirros. Doncs això, aquest diumenge hi haurà moltes victòries pírriques. Molts alcaldes ho seran per poc. I és que tampoc sembla que hi hagi molta gent arreu de Catalunya que es “pirri” per anar a votar. La famosa enquesta europea de valors 2009, diu això que els catalans ens ho fem a mida, que vivim i deixem viure, i que no és que no ens interessi la política, però sí que ha crescut el descrèdit de la fórmula de partits i les institucions.

La resposta ciutadana, al marge de la de les urnes més o menys plenes, s'està donant a la plaça Catalunya, a Barcelona, o a la Puerta del Sol a Madrid, o a València, Palma... i unes quantes ciutats més, on entre facebooks, i piulades, una pila de lectors de Hessel, i d'espectadors d'Inside Job expressen la seva indignació. S'hi hauria de sumar López Tena, a veure si també el treuen d'aquesta. Però vaja la Urbana, davant les garanties que es podran seguir donant vesses als coloms, a la plaça Catalunya ha fet la vista grossa.

Perquè això és nou, els emprenyats, més els indignats, estan farts que banquers i “classe” política, ens facin pagar sempre als mateixos crisi rere crisi. I això a dos dies d'unes eleccions, amb el president Camps, per exemple, imputat però aclamat, no ve a demostrar, que aquests que són a les places, es “pirrin” pel sistema del que ens hem dotat.