Dimarts que ve tenim midterms, les eleccions legislatives a mig mandat presidencial. Els americans escullen tots els Representats de la House (com cada dos anys) i 37 senadors (de 100).  Ja m’imagino que els n’ha arribat alguna cosa.  

Més enllà de la comèdia habitual sobre la importància històrica, sense precedents, que s’acostuma a atribuir a totes i cadascuna de les eleccions que es fan i es desfan, aquestes sí que tenen una particularitat remarcable: són les primeres després de la decisió del Tribunal Suprem en el cas Citizens United vs. FEC, que va declarar inconstitucionals moltes de les restriccions en vigor en aquell moment sobre la participació de corporacions de tota mena a les campanyes electorals. La llei prohibia que les corporacions fessin servir recursos propis per finançar campanyes a favor o en contra de candidats (independents de la campanya oficial) i el tribunal va trobar que això atemptava contra la primera esmena de la Constitució, que ve a dir, entre d’altres coses, que el Congrés no pot fer cap llei que lesioni la llibertat d’expressió. No sé si recordaran que el president Obama, en un dels seus atacs de postpartidisme, va fer servir el discurs anual sobre l’estat de la unió per esbroncar els jutges del Tribunal Suprem perquè no li agradava la decisió que havien pres en aquest cas. Crida l'atenció la relació més aviat tibant que manté l’esquerra amb la llibertat d’expressió, però d’això ja en parlarem un altre dia.
 
El cas és que hi havia expectació per veure com afectaven els canvis legals al finançament de les campanyes. I especialment al patró relatiu de despesa entre els dos grans partits. Bé, segons el Center for Responsive Politics (CRP), una fundació privada que es dedica a escrutar totes les dades sobre finançament electoral i a preparar la informació pel consum ciutadà, les corporacions objecte de la sentència del Suprem han gastat bastants més diners en campanyes (independents) a favor de candidats republicans que demòcrates (179 i 85 milions de dòlars respectivament).

Pel què fa als donatius directes als candidats (que la sentència del Suprem no va adreçar), el patró és l’invers i trobo que bastant curiós: el CRP classifica els donatius en funció de la quantitat. Doncs bé, els demòcrates guanyen en totes les categories (és a dir, reben un percentatge més gran de les contribucions) excepte en la més baixa, els donatius entre 200 i 2.300 dòlars. Noti's que l’avantatge demòcrata va creixent com més gran és el donatiu. Vegin, vegin.