Segur que a partir d’avui no hi haurà ningú que reconegui que aquests dies ha dubtat, en un moment o altre, de l’estat de forma de Leo Messi i que no ha dit, o pensat almenys, que li convenia una mica de descans perquè se’l veia atabalat i obsessionat després dels tres partits consecutius sense fer cap gol. Per exemple, ja m’hi poso jo, en cap moment no he dubtat de Messi, me’n guardaré prou. I ja ho sabia que la sequera no duraria gaire dies més i que, precisament contra el Mallorca, tornaria a veure porteria. N’ha fet tres, dels cinc que ha fet l’equip, i el primer de penal perquè hi ha un guionista que té un sentit del dramatisme fascinant.

El futbol dóna per fer aquest tipus de giragonses i, encabat, desfer-les amb un tirabuixó. El debat que s’ha muntat aquesta setmana passada, sobretot, ha estat sensacional. El que més m’ha agradat han estat les afirmacions en el sentit que Messi es podria estar, pel cap baix, fins a final de temporada sense marcar cap gol i encara tindria confiança per mesos. M’ha agradat, sobretot, perquè no s’ho creuen ni ells. Si, per fatalitat, Messi s’hagués estat tot un mes més, posem per cas, sense fer cap gol, el sarau que s’hagués organitzat hagués estat fenomenal. Per tant, com que la confiança la té tota i com que se sap que quan es dóna en excés fa de mal empassar, els tres gols que li ha endossat als mallorquins han estat com la pluja d’aquests dies al secà.

Que no n’hi havia per tant, és clar. Les temporades són molt llargues. Tant, que gairebé s’encavalquen. Tanmateix, avui una temporada consisteix en una quinzena de partits a tot estirar en què es decideixen tots els títols, de manera que els equips que com el Barça se’ls juguen, enfoquen la seva preparació per arribar-hi en plenitud de forma; encara que no ho diguin obertament i que apel·lin a factors imponderables que són certs, com ara lesions, sancions i altres desgràcies. Ara mateix, la cita més decisiva i propera que hi ha a l’horitzó blaugrana és l’enfrontament contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu i, seguidament, el Mundial de Clubs. Ara es tracta de no badar, que no és pas poca cosa.