Filípides o Suárez

«Duran no em preocupa, em preocupen els milers de militants convergents que estan tremendament il·lusionats i implicats amb aquest procés»

| 14/06/2013 a les 00:03h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/06/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La història és coneguda i s’ha explicat milions de vegades com a exemple de sacrifici personal en benefici d’una causa major i col·lectiva. Agost del 490 aC. Els perses desembarquen a la plana de Marató amb la intenció de conquerir Atenes. Els atenesos decideixen sortir a combatre sense esperar l’ajut dels espartans, i després d’una batalla heroica, aconsegueixen fer embarcar els perses de tornada al seu país. Un soldat atenès, Filípides, rep l’encàrrec de córrer cap a la ciutat per anunciar la victòria. Filípides compleix les ordres, però exhaust, cau mort just després d’haver aconseguit la seva missió.

Des de l’enquesta d’El Periódico de la setmana passada em rondava pel cap la figura de Filípides per mirar de traçar una analogia amb Artur Mas, però aleshores ha aparegut Francesc Marc Àlvaro amb una comparació molt més lúcida, concreta i propera. Artur Mas no seria com Filípides sinó com Adolfo Suárez, el líder espanyol sortit de l’establishment d’un règim determinat que decideix encapçalar des del poder una reforma rupturista (o una ruptura reformista) que permeti passar a un ordre democràtic i constitucional nou. Suárez va aconseguir el seu objectiu, però en el camí el seu partit polític (la UCD) va desaparèixer i ell va quedar tan socarrimat que ja no va tornar a fer res rellevant en política. Un home (i un partit) que se sacrifiquen per una causa major.

A Duran Lleida no li fa cap gràcia el tema, i ahir mateix ho va tornar a demostrar en una entrevista incendiària i tremendament deslleial amb Mas a can Cuní. Per a ell, que és un polític normal, la prioritat no és la causa major sinó que Convergència i Unió continuï sent el pal de paller del catalanisme. Em sembla comprensible, i més quan sempre ha estat un polític sense causa major. Duran no em preocupa, em preocupen els milers i milers de militants convergents d’arreu del país  que estan tremendament il·lusionats i implicats amb aquest procés i que veuen que, efectivament, com més aprop estem de l’objectiu, més s’empetiteix la seva força política. Estan fent una demostració de patriotisme que no sé si es valora prou, i m’agradaria pensar que en els seus barris, pobles i comarques no reben burles d’aquells a qui les coses sí que els van bé, sinó suport moral, empatia i admiració.

I és que el país bull, la situació crema. Teatres i auditoris s’omplen a vessar per escoltar els predicadors del canvi, es diguin Junqueras, Forcades, Forcadell o fins i tot Sala i Martin (ahir a Valls). Surten a la venda 60.000 entrades per a un concert reivindicatiu i s’exhaureixen en dues hores. A les places dels pobles es fan estelades humanes, estelades amb espelmes i a veure quin és el pròxim format. Quim Nadal i Antoni Castells diuen que votarien sí. Montserrat Tura participa en actes de l’ANC i ja parla d’ERC com el nou partit hegemònic dels progressistes catalans. Els degoteig de regidors socialistes a les comarques que pleguen del partit és constant. Les enquestes anuncien un terratrèmol politicoelectoral de proporcions desconegudes. I tot plegat, enmig d’una crisi econòmica dramàtica que genera situacions personals desesperades, ens mina la moral col·lectiva i ens empobreix com a país. El senyals són pertot: hi ha un gran bloc social, cada dia més majoritari i cada dia dia més escorat cap a l’esquerra, que ha dit prou i demana la ruptura democràtica per fer un país més lliure i més just.

No sé si Artur Mas és Filípides o és Adolfo Suárez. Però si em llegeix, només li voldria dir una cosa. Tant Filípides com Adolfo Suárez han passat a la història i són estimats, reconeguts i homenatjats pels seus pobles. I això és exactament el que no li passarà a Josep Antoni Duran i Lleida.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No recordo que s'hagi presentat mai a les eleccions d'enlloc cap Partit per la Injustícia
Jordi M, 14/06/2013 a les 09:47
+0
-6
Sí, volem un país just. Però la democràcia consisteix precisament en escollir quina opció preferim a tal efecte. Hi ha qui troba justes unes coses i unes maneres d'organitzar-se, i hi ha qui troba justes les contràries. Identificar les anomenades esquerres amb 'la justícia' és tot el contrari de la democràcia. Quan siguem lliures no només podrem defensar millor la identitat catalana sinó que s'acabarà tanta hiperlegitimació esquerranista que ha estat del que ha anat tirant Espanya perquè aquí no podia venir-nos amb altre discurs ni disposava d'altra tropa per vehicular-lo. La por que em fa és que em temo que, per llei del pèndul, per reacció a tanta sobredosi i també per la taxa d'immigració, ens passem a l'altre extrem i siguem el país més radicalment i estructuralment dretà d'Europa Occidental. Confiem que no. Confiem que ni una cosa, ni l'altra.
Tal cual
Anònim, 14/06/2013 a les 11:03
+15
-1
chapeau!
Molt bo
Osvaldo, 14/06/2013 a les 11:09
+9
-1
La Història genera aquestes contradiccions, certament.
I en Duran ve a ser un dels generals (o coronels o com en diguessin llavors) dels grecs a Marató: algú sap com se deia?
[O potser és un general dels perses? Tant se val, històricament el resultat és el mateix]
URL enserio...
Anònim, 14/06/2013 a les 14:09
+1
-13
tots sabem que no hi demanen nota de tall a les universitats de Ramon Llull.
Molt encertat el final
Pepot, 14/06/2013 a les 18:26
+20
-1
Duran, d'aquí uns anys serà presentat per la història com el prototip de botifler modern, els seus descendents és canviaran el nom per no ser reconeguts de la vergonya que passaran,amb el pas del temps, quant ningú fora dels especialistes i estudiosos recordin el significat de la paraula botifler, en Duran restarà al oblit per sempre més.
Ui!
Jordi / Jorge, 14/06/2013 a les 19:22
+0
-7
Aquest article, sense versió castellana al costat, no val res.
La Malinche
Hornet, 14/06/2013 a les 20:40
+2
-0
Duran = La Malinche catalana.

Si no sabeu de que parlo. pregunte-ho a un mexicà...
Sense dignitat
Anònim, 14/06/2013 a les 21:09
+4
-0
No sabem com acabarà Mas, però sí que sabem com acabarà Duran. Perquè Mas té consciència històrica i, en canvi, a Duran la història li importa molt poc. Mentre els lobbis amollin, el Palace segueixi obert per a ell i UDC no piuli, ja li va bé tot. Que la vida són quatre dies -deu pensar.
Però sí a ell no li importa la sort de Catalunya, a molts de nosaltres, sí. Per això el combatem i el combatrem. Perquè va contra l´esperança de poder, finalment, construir un país pròsper i just. No només per a ell i els seus. Sinó per a tots els catalans.
Duran, fora!
Sí, ho farem !!!
Anònim, 15/06/2013 a les 08:44
+4
-0
La Consulta és INEL.LUDIBLE al 2014. I un cop DECIDIT EL QUE, S´HAURÀ DE FER EL SEGUENT PAS. HAUREM DE SER CONSEQUENTS, SENSE POR !!! Els polítics decidiran la manera de fer-ho !!! I nosaltres, darrera seu, RECOLZANT-LOS !!!
Dignitat.
Fastiguejat., 15/06/2013 a les 20:55
+1
-0
El Duràn n´és conscient del rebuig que genera, però ell, aferrat a la poltrona, només faltaria!. Si tingués un xic de dignitat, recordaria que "dimitir", com molt encertadament algú va escriure en una paret, no és un nom rus.
La petanca
Anònim, 16/06/2013 a les 00:52
+0
-0
En el proper estat de Catalunya la unica activitat que hi veig i desitjo per a aquest individu tant nefast com duran és d'un jubilat i ben jubilat, jubilat del tot i sense absolutament cap responsabilitat pública i molt menys política.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Eduard Voltas
Sóc de Barcelona (1970). Periodista i editor. Actualment professor de periodisme a Blanquerna (URL) i editor de Time Out Barcelona. Tuitejo compulsivament des de @eduardvoltas però no em busqueu a Facebook perquè no m'hi trobareu.
Juan Ignacio Zoido presidint la mesa de valoració de l'amenaça terrorista | Twitter @zoidoJI
01/01/1970
Zoido informa que s'implementaran mesures addicionals per reforçar la seguretat en indrets d'afluència massiva i turístics però descarta el nivell més alt, el cinc, que hauria implicar desplegar l'exèrcit | El ministre de l'Interior assegura que la cèl·lula gihadista que ha atemptat a Catalunya "ha quedat totalment desarticulada" | Forn discrepa i no la donarà per "desarticulada" fins que no s'hagin localitzat tots els seus membres
Imma Turbau, autora d'«El rostro del tiempo» | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autora gironina publica "El rostro del tiempo", una novel·la de misteri amb el temps i l'amor com a grans protagonistes | L'obra arriba més de deu anys després del gran èxit obtingut amb "El juego del ahorcado" | "L'amor és la manera més palpable de fabulació que tenim les persones", afirma en aquesta entrevista a NacióDigital
Obertura del llibre de condol per l'atemptat a l'Ajuntament de Barcelona | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
L'Ajuntament obre com a espai de condol el Saló de Cent, que el presideix la llegenda "Barcelona, ciutat de pau" en 16 idiomes
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"