Relat i coherència

| 02/06/2013 a les 00:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/06/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els entesos en això del màrqueting polític diuen que un element essencial en la projecció positiva d’un polític és el seu relat. D’altra banda, però, la coherència és entesa com un valor, també en política. Però quina de les dues coses és més important quan el relat suposa un canvi en les conviccions?

Persones que han canviat el seu discurs, i fins i tot la seva filiació política, en coneixem unes quantes. Deixem de banda casos com Jorge Vestrynge, Cristina Almeida o Pablo Castellanos i centrem-nos a Catalunya: Enric Millo va passar de UDC al PP, però he sentit a Puigcercós i a Castellà dir que Josep Huguet va rebre primer  (i va rebutjar) la seva petició per entrar a ERC. Josep Piqué, amb qui Millo, com jo, va desembarcar al PP català, ja havia fet un viatge ideològic curiós des de Bandera Roja fins a la formació conservadora, passant per instàncies no precisament espanyolistes. El seus casos són força més complexes que el de Carina Mejías, quan passà del PP a Ciutadans, doncs a banda que el seu propi actual cap de files va dubtar entre PP i PSC abans d’optar per formació novella, en realitat la seva fonamental preocupació (i em consta) té a veure amb el factor territorial, la situació de Catalunya dins d’Espanya.

Però en definitiva i per a qualsevol d’ells, si l’opció és sincera, qui ha dit que no es pugui canviar d’opinió? Qui ha dit que les idees inamovibles no siguin simplement la vessant externa del dogmatisme? La coherència sols té sentit quan es fonamenta en un relat creïble. Per interessos, per il·luminació, per reflexió interna, el que compta en el fons no és la coherència al llarg de la vida, ans la que lliga cada moment vital amb les seves circumstàncies. Paradoxalment per a la política, compta poc si el canvi de parer té a veure amb la consciència o amb la conveniència, i sobre aquest punt, que per a l’ètica és tan essencial, l’exemple que més ens pot servir és el del molt honorable president.

Diàleg en la reunió anual a Sitges del Cercle d’Economia. Josep Piqué i Artur Mas a la mateixa taula entorn de la qüestió catalana des de la perspectiva econòmica. Els mitjans recullen el dia següent la velada crítica del president del Cercle al president de la Generalitat per la seva aposta pel trencament i l’estat propi; en realitat llurs visions no són altra cosa que dos moments diferents de la qüestió. Piqué creu que encara hi ha marge per al diàleg; Mas creu que el temps del “peix al cove” ja no és el seu i que sols hi ha sortida en l’estat propi. La qüestió en el fons rau en esbrinar si el peix continuarà amb algú diferent d’Artur Mas, o si qui ocupi la presidència del Cercle en el seu moment haurà de decidir, com Lara, si ha de canviar la seva seu social a un altre estat.

Si el que compta és el relat, dir que la gent prefereix l’original a la còpia, com ha fet Duran i Lleida, sols és constatar la manca de cultura política que encara hores d’ara pateix Catalunya, perquè Artur Mas resumeix amb la seva acció política el viatge de tantes persones que vam pensar possible l’entesa, i hores d’ara, en el meu cas amb força pena, ja la creiem inviable. És el seu un viatge arriscat, però és l’únic on relat i coherència es donen la mà, i potser no llauren el present, però tracen les vies cap al futur, que és com dir que escriuen la història.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

problema
sarrianenc, 02/06/2013 a les 01:27
+24
-0
Benvolguda,
D'acord que cadascú pot fer el viatge ideològic que cregui convenient.
No es pensa el mateix als 18 que als 55, per posar un exemple.

I alguns en saben un tou de canviar de camisa o de jaqueta -llegeixi's com més plagui al lector-. I més d'ençà del 1973 o una mica abans quan "l'abuelo" ja començava a marcir-se.

Del blau marí al blanc del lleixiu -camisa- i del blanc amb corretges a qualsevol altra -jaqueta-.

L'important era resituar-se, per què quedar-se de la mateixa manera ja no anava amb els temps. Sobreviure en dèien, recol·locar-se i estar atent als canvis de direcció del vent. En espanyola llengua, diguem que van ser els més "avispados". I a fe de Déu que ho van aconseguir.

Van fundar un partit, la UCD, que després del fet biològic -mort política de Suárez- va patir la major estampida política de la història de la política espanyola, només comparable a la que va experimentar la Lliga a mitjans anys 30, d'on sorgiren aquells que van ajudar els sollevats contra la democràcia -finançament, xarxa d'espionatge, personal, etc-.

El fet és que els més recalcitrants, aquells que l'any 1968 dèien que tornarien a agafar el fusell per entrar a Catalunya -Fraga- entre 1982-89 -i especialment entre 1986 i 1989- van començar a absorvir cossos polítics al seu club que no els eren del tot aliens, però que per circumstàncies havien hagut d'abandonar llur ecosistema natural. Aquest és l'actual part en el govern del regne d'espanya. Franquisme i falangisme revestit d'una capa liberal, amb tics autoritaris que rellueixen així que s'obté la majoria absoluta -absolutista-. És genòmic. Ho duen a l'ADN que han anat transmetent de generació en generació de fa segles. Després de la incoherència de jovenalla, ve la coherència de l'adult.

I altres viratges en d'altres partits han estat també reexits. Només recordar el cas de Pepe Gomis, abans falangista i després flamant Legatus de la Generalitat a Madrid.

Estopa per a tohom.

Acabo, la frase entre coixinets li portarà algun problema -o no!-. Especialment a can Cuní. Dilluns al vespre ho comprovarem.

La frase en qüestió: "Artur Mas resumeix amb la seva acció política el viatge de tantes persones que vam pensar possible l’entesa, i hores d’ara, #en el meu cas amb força pena, ja la creiem inviable#".

Qui estigi lliure de pecat que tiri la primera pedra i l'últim que apagui el llum.


Guanyarem!




anti
Observant, 02/06/2013 a les 03:40
+14
-0
mireu...és en Millo d'incognit. Compte que es querellarà!!


Millo provadament apoltronat, perque podría ser que algú passes d'Unió al PP desde la vessant econòmica, podría ser que algú passes d'Unió a ERC desde una vessant molt catalanísta, però és absolutament impossible passar dels comunistes a Unió i d'Unió al PP, provant a ERC i potser al PSC, si no s'és un total i absolut mercenàri sense ideología.


Ara vas i et querelles.
La Nebrera ens parla de coherència. Un insuficient.
@AzoteLiberal, 02/06/2013 a les 05:43
+9
-11
No vaig arribar a ser fan de Montse Nebrera, però quasi vaig assolir aquest estatus. Ja no. Una cosa és canviar d'opinió en el terreny de l'ètica (canvi benvingut), l'altra convertir l'estètica en el camp permanent de batalla. La Montse mai ha sigut una liberal de debò i es nota, no hi ha fons. No hi ha lectura econòmica, ni convicció. Hi ha ganes de quedar -ni bé, ni malament- simplement de quedar. El seu relat no és creible.
Evolució
Anònim, 02/06/2013 a les 10:39
+12
-1
Alguns aprenen, maduren, s'adapten a les noves circumstàncies i evolucionen - aquests sobreviuen i els altres s'extingeixen.
2013
^^ //*//, 02/06/2013 a les 10:42
+7
-1
Mas com a President de Catalunya té que permetre que poguem votar en condicions, és a dir, donar moltes opcions possibles mentre que com a persona, i com a CATnacionalista, votarà Independència, SÍ. Qui no entengui això, com a La Vanguàrdia, és que necessita fer-s'ho mirar.
Falta cultura política a Catalunya
Anònim, 02/06/2013 a les 10:47
+4
-3
I és un punt negatiu per la independència.
Diguem que son,entre d´altres els partidaris de la DUI,que és tirar pel carrer del mig,els que blasmen contra Espanya,els que apelen al nacionalisme com a motor.
Això com a càrrec sobre els ciutadans,però també els partits hi tenen una gran responsabilitat per que el procés no descarrilli.
I la seva falta de democràcia interna és el més gran enemic,diem la veritat
Okupes i rellogats
Jordi Garriga (Navàs), 02/06/2013 a les 12:59
+8
-1
Potser a mitjans del segle XIX, a l'època daurada del Romanticisme, canviar de jaqueta feia esfereir; no ho sé a fe certa, no hi era. Però em sembla que ara hauria de tenir ben poca importància.

La política, què volem que sigui? no es busca que un determinat número de persones, els nostres escollits, defensin els nostres interessos? doncs què millor que defensin els nostres interessos els millors de cada classe; tant fa on estaven ahir.

A mi el que més em preocupa no és qui marxa d'un partit, sinó els que es queden; els que se'n apropien del partit, els que, com s'ha comentat per aquí, prostitueixen la pròpia democràcia interna.
Divorci
Anònim, 02/06/2013 a les 15:09
+22
-1
Discrepo en què falti cultura política. Crec que el pas del President, de l'autonomisme a l'independentisme, s'entén perfectament, tot i que no es tracta de cap convicció d'orelles endins sinó d'una simple constatació, l'11-S a les 8 del vespre, que o es posava al davant de la gent o li passàvem per sobre. I això s'ha entès i acceptat.

També crec que estem com en un procés de divorci col·lectiu: molts ja fa molts anys que vam entendre que no hi havia ni entesa ni futur en comú possible i molts altres us aneu convencent paulatinament.

I compte, que en el cas del Duran no és que estigui convençut o no, és que el seu modu viviendi és a Madrid a les tripes del poder.
Una Espanya millor i de veritat
Anònim, 02/06/2013 a les 21:05
+4
-1
No puc entendre la pena de vostè o el capteniment del que tinc per home honest, en López-Burniol, pel que justament pot ser l'oportunitat d'Espanya entesa en un sentit ampli i obert, com fou històricament.

Si amb mecanismes democràtics del XXI, sense entrar en la qualitat, constatem novament que el problema és Madrid i la seva incompetència per gestionar part de les Espanyes i l'aprofitament barroer d'una casta, El que cal és repensar-la: una Espanya fraternal i en xarxa que no passi per Madrid, conformada per diferents Estats sense subordinacions, una molt vella i coneguda olor.

Potser és hora que la nacionalitat històrica i cultural sigui Espanya, desprovista d'Estat. Potser així serà estimada.

Que no els mani la melanconia: el millor d'Espanya-Ibèria de la mà ja lliure de Catalunya per encardinar-la a Europa està per arribar. Visquin esperançats.
es mereix perdre
mirador, 02/06/2013 a les 23:14
+6
-13
La incoherencia es que la Montserrat Nebrera periodicament escrigui articles sense cap solta ni volta, plens de rencor per que ella no està a la politica, politicament es una perdedora.
En les tertulies mostra una catalana que no té res a veure amb la realitat de la majoria de dones catalanes.
Sempre nosaltres?
Oscar, 03/06/2013 a les 02:10
+7
-2
Una pregunta per al que parla d'una Espanya millor. Perque aquesta obsessió en canviar un model d'Estat que te en la centralitat de Madrid una forma consolidada? Perque resulta que és sempre de Catalunya d'on han de venir les veus conciliadores? Les veus reformistes? Si veu sentir en Vestrynge l'altra dia al singulars veureu que l'Estat te molt assumit que Catalunya es terra conquerida. Perquè alguns, com en Navarro no ho volen acceptar? Tan fort es el sentiment per la metròpoli castellanista? Tan els hi debem? Que siguin ells els que proposin un canvi radical, a nosaltres ens convé marxar, alliberar-nos. Potser llavors voldran canviar el destí de l'imperi i després serà massa tard.
I si hagués guanyat el congrés del PPC?
Pau Sala, 03/06/2013 a les 21:02
+2
-1
Em pregunto: Si Montse Nebrera hagués guanyat el poder al PPC, hagués fet aquests canvis d'opinió que hem vist? Podria fer aquest discurs que fa liderant el PPC?
Es pot canviar d'pinió, és calr que si
Anònim, 03/06/2013 a les 22:07
+0
-0
Montserrat, tens tota la raó, tots tenim dret a canviar d'opinió, sobretot quan la realitat que ens envolta va canviant i ens fa qüestionar allò que sempre havíem cregut i ens pensàvem que era com una veritat absoluta i inamovible. No som els mateixos de fa vint anys, no pensem el mateix perquè tenim molts més anys d'experiència.

El teu article com la majoria que escrius està molt ben raonat, malgrat els comentaris que en discrepen.

Per cert, vas fer molt ben fet de deixar el pp, potser vas pensar que podrien canviar, però la realitat és la que és i tu tens massa categoria per un partit que no en té.
a Pau Sala
Valenti, 06/06/2013 a les 16:10
+0
-0
Veritablement i sense trampes el congrés el guanyá la Sra.Nebrera, altra cose son les trapijocs que i va imposar la cúpula.
ACLARIMENT
JOSEP, 07/06/2013 a les 13:44
+0
-0
Admiro la trajectoria de la Sra. Nebrera.
El relat es important, i el "fer pedagogía" desde la realitat actual es imprescindible.
Avui he llegit a un diari de Canaries, que propugna l'independencia d'aquesta Comunitat, que "Cataluña y el País Vasco son insaciables, cada vez que se les dá algo, piden más y más"
Caldría que entenguessin que el que volen els independistes es que, en e cas de Catalunya, el que es vol es no tenir que demanar res, ni diners ni favors, al reivindicar la possibilitat d'administrar els seus recursos sense condicionaments impossats per la resta de l'Estat.
També haurien se entendre els independistes canaris que no afavoreix el seu interés el atacar les pretensions democrátique de Catalunya, que també son les seves per la seva Comunitat, i que es reforçarien mútuament si les donguessin suport.
Cordialment
Josep

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
Juan Ignacio Zoido presidint la mesa de valoració de l'amenaça terrorista | Twitter @zoidoJI
01/01/1970
Zoido informa que s'implementaran mesures addicionals per reforçar la seguretat en indrets d'afluència massiva i turístics però descarta el nivell més alt, el cinc, que hauria implicar desplegar l'exèrcit | El ministre de l'Interior assegura que la cèl·lula gihadista que ha atemptat a Catalunya "ha quedat totalment desarticulada" | Forn discrepa i no la donarà per "desarticulada" fins que no s'hagin localitzat tots els seus membres
Imma Turbau, autora d'«El rostro del tiempo» | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autora gironina publica "El rostro del tiempo", una novel·la de misteri amb el temps i l'amor com a grans protagonistes | L'obra arriba més de deu anys després del gran èxit obtingut amb "El juego del ahorcado" | "L'amor és la manera més palpable de fabulació que tenim les persones", afirma en aquesta entrevista a NacióDigital
Obertura del llibre de condol per l'atemptat a l'Ajuntament de Barcelona | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
L'Ajuntament obre com a espai de condol el Saló de Cent, que el presideix la llegenda "Barcelona, ciutat de pau" en 16 idiomes
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"