El cinisme de Garzón

«Allò que més els va sorprendre és que gairebé ni els va mirar a la cara mentre li relataven l’infern del qual acabaven de sortir després d’haver estat cinc dies a la caserna de la Guàrdia Civil»

| 03/08/2017 a les 22:01h
Aquesta mateixa setmana, l’exjutge Baltasar Garzón ha publicat un article a La Vanguardia per defensar-se de les acusacions rebudes en motiu del 25è aniversari de les detencions i les tortures de militants independentistes produïdes pocs dies abans de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona. Abans que res, que un home com l’exjutge hagi de fer un article per justificar-se ja diu molt de com han canviat les coses al nostre país en aquest quart de segle. I això, sens dubte, és una victòria dels drets humans i de la dignitat de les persones.

Ara bé, dit això, en acabar de llegir les seves paraules, es fa evident, una vegada més, la sensació que el cinisme de Baltasar Garzón és, com a mínim, tan gran com la seva vanitat. Més enllà d’espolsar-se les culpes d’unes tortures que ara ja ell mateix reconeix obertament (una altra petita victòria), Garzón ens les presenta com a inevitables. I perquè? Doncs perquè alguns dels detinguts, sis segons ell, van ser condemnats per pertinença o col·laboració amb banda armada. Com si això donés patent de cors en un estat de dret per torturar fins a límits aberrants les desenes de persones detingudes. I, encara pitjor: a més d’inevitables, Garzón deixa entreveure que aquestes tortures també li eren impossibles d’investigar, una cosa que, a més de ser falsa, és miserable.

L’any 1995, l’enyorat Manuel Vázquez Montalban va escriure un article sobre la tortura a El País (un article que la línia editorial actual del diari no podria pair). En ell, Montalbán citava el testimoni d’un detingut que havia patit maltractaments dins d’una caserna barcelonina de la Guàrdia Civil i que, posteriorment, havia estat posat en llibertat sense càrrecs. Segons aquest testimoni, quan va passar a disposició judicial (és a dir, davant de Garzón) “i li va comunicar les vexacions que havia sofert, el superjutge no es va ni immutar”.

Just això és el que també explicaven els detinguts en aquella ràtzia del 1992. Allò que més els va sorprendre, i que molts d’ells han destacat, és que Garzón gairebé ni els va mirar a la cara mentre li relataven l’infern del qual acabaven de sortir després d’haver estat cinc dies incomunicats en casernes de la Guàrdia Civil. Ni els va mirar a la cara mentre li narraven com els havien aplicat la bossa, com els havien picat repetidament al cap amb una guia de telèfons, com els havien introduït el cap dins d’una banyera plena d’excrements, com els havien amenaçat amb una pistola a la boca...

Tot això i molt més va escoltar Garzón aquell 1992 abans de girar la vista cap a una altra banda i estampar la seva signatura sobre els testimonis dels detinguts, cosa que demostra que ho va sentir tot. Que ho va saber tot. 25 anys després d’aquells fets, Baltasar Garzón vol justificar allò que és injustificable. L’home que va fer detenir Pinochet, l’home que va voler esdevenir la imatge de la justícia universal, no va moure ni un dit per denunciar uns fets que s’havien fet evidents dins del seu despatx de l’Audiència Nacional. I va oblidar que la tortura és igualment repugnant, tingui lloc a Buenos Aires, a Santiago de Xile, a Guantànamo, a Abu Ghraib o a la Barcelona olímpica.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Repugnant
Lopep, 04/08/2017 a les 07:29
+31
-0
Potser Garzón pensa que la tortura deixa de ser repugnant quan es fa per Espanya.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Creus
Jordi Creus (Tremp, Pallars Jussà, 1964) és historiador. Actualment és l'editor de la revista Sàpiens. Enamorat dels Pirineus, ha escrit llibres de diversa temàtica: des de novel·les negres rurals fins a memòries de les lluitadores antifranquistes.
La missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils | ACN
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'arquebisbe de Barcelona presideix una missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats i subratlla que "hi ha molta reserva d'humanitat a la nostra terra" | Assisteixen els reis Felip VI i Letizia, Rajoy, Puigdemont, Colau, i el president i el primer ministre de Portugal
01/01/1970
La diputada cupaire Mireia Boya explica que la llei que ha de permetre el referèndum de l'1-O s'aprovarà en el ple previst pels dies 6 i 7, segons un acord amb Junts pel Sí
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista