Opinió

Sumem i avancem

« En una situació de conflicte les lleis han de posar els instruments per resoldre’ls dialogant, aquesta és l’essència de la democràcia»

| 16/05/2017 a les 22:01h
El proper divendres 19 de maig el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) portarà a terme un gran acte en què mostrarà la feina feta els darrers mesos. El Pacte, nascut formalment el 23 de desembre passat, ha reunit en pocs mesos gairebé mig milió de signatures a favor d’un referèndum amb garanties, vinculant, efectiu i amb reconeixement internacional.

L’acte és un altre petit gran pas amb el qual el PNR ha propiciat pluralitat política, transversalitat social i una demanda unitària: el dret a votar. Malgrat les veus que mantenen la il·legalitat del referèndum, la voluntat política pel diàleg és l'única possibilitat d’acord, i la voluntat popular és la de votar.

Juristes, bisbes, sindicats, món empresarial, entitats socials, món cultural, entitats de dones, associacions diverses d’arreu, el Barça, les mocions a les universitat públiques... El PNR ha aconseguit la suma d’una majoria social que demana el dret a votar, en qualsevol sentit però votar. Malgrat les discrepàncies polítiques, la unitat al voltant del referèndum és absoluta.

L’acte de divendres vol ser l’altaveu, la difusió de la feina feta, la mostra que visibilitzi aquesta unitat, aquesta pluralitat i transversalitat política i social que és, també, la que viu el país.

El reclam a l’Estat és cada cop més fort i majoritari i obté el silenci per resposta. El mes de febrer l’executiva del PNR va adreçar al president del govern espanyol una carta en la qual esposava els objectius del Pacte i demanava diàleg: silenci. També es va adreçar una carta a partits i grups parlamentaris estatals, PP, Ciutadans i PSOE: silenci. És el silenci la resposta? El diàleg és l'única via possible.

Perquè, és il·legal la voluntat popular? No són les lleis una resposta a les necessitats, les demandes d’allò comú? Són les lleis les que han d’estar al servei de les persones o les persones sota el pes de la llei? En una situació de conflicte les lleis han de posar els instruments per resoldre’ls dialogant, aquesta és l’essència de la democràcia. Oposar les lleis a la voluntat popular de diàleg i d’expressió per la via del vot només forma part d’altres sistemes que imposen un ordre establert inamovible per sobre de voluntats i persones.

Divendres 19 de març tornarà a haver-hi un clam propiciat des del Pacte Nacional pel Referèndum. Cal insistir: és un espai que uneix voluntats, que suma suports, que recull propostes de forma àmplia i participativa en la construcció de propostes democràtiques i de llibertat.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

" la unitat al voltant del referèndum és absoluta"
Anònim, 16/05/2017 a les 22:35
+4
-12
¿ein? Alguien nos toma por tontos a indepes y no indepes. Y luego nos quiere hacer creer que la voluntad popular está por encima de las leyes. Y conste que estoy de acuerdo , pero la voluntad popular jurídicamente pertenece a toda España. Es el "pequeño" detalle que día tras día se intenta ocultar. Y aunque a algunos no les venga bien, como la declaración de renta, es la realidad. Para todo lo demás , los articulistas de ND.
Una mica més de nivell, siusplau.
Al paio de " la unitat al voltant del referèndum és absoluta", 17/05/2017 a les 14:14
+9
-0
Mira noi -o noia- el nivell de la teva argumentació s'iguala al famós "¿y en tu DNI qué pone?" més propi de conversa de taberna que no pas de gent entenimentada amb esperit democràtic. Sí, perquè pretendre que qui ha de votar és "toda España" és senzillament ignorar que Catalunya sigui un subjecte polític i això només és pot defensar des del nacionalisme espanyol més intolerant o des de la ignorància més absoluta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Porta
Tècnica en imatge fílmica, he treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. A Twitter: @carmeporta.
La casa d'Alcanar on hi havia les bombones de butà amb les quals els presumptes autors de l'atemptat preparaven els explosius | Sofia Cabanes
01/01/1970
Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona
Tensió entre membres ultres i antifeixistes | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
Dues manifestacions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat
Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta | Míriam Hatibi
Esteve Plantada
01/01/1970
La portaveu de la Fundació Ibn Battuta i analista de dades assegura en aquesta entrevista a NacióDigital que els terroristes busquen "estigmatitzar tota una comunitat, la dels musulmans"
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"