L'augment de la catalanofòbia

«Quan el poder és més racista que els seus funcionaris, aquests se senten protegits per escarnir les víctimes»

| 23/07/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/07/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara fa només uns dies, NacióDigital informava d'un nou cas de catalanofòbia, en què una ciutadana de Vic, Montserrat Puig i Cotado, va ser discriminada i vexada per la policia espanyola per parlar en català a la comissaria on havia anat a renovar el passaport. Aquests casos s'han incrementat de manera espectacular darrerament en tota mena de llocs, ja sigui en competicions esportives, empreses navilieres, universitats, restaurants, centres d'atenció primària o assistència sanitària de platges, i tots són gravíssims perquè constitueixen actes execrables de racisme lingüístic. Però el cas de la comissaria de policia espanyola de Vic té un element afegit que el fa encara més inadmissible, perquè no prové de racistes emparats pel consentiment o el silenci còmplice de les empreses, establiments o serveis que els contracten, sinó d'un cos policial, un cos que es diu "Policia Nacional" i que, en virtut d'aquest nom, tots els seus efectius destacats als Països Catalans, Euskal Herria o Galícia tenen l'obligació de saber català, èuscar o gallec, atès que l'Estat espanyol els considera part del seu territori "nacional".

El cas de la senyora Puig és molt meritori, perquè, a diferència dels catalans que acaben claudicant, no va canviar de llengua en cap moment malgrat la discriminació i burla que va patir per part de diversos funcionaris. Tot va començar amb l'agent de la porta, que li exigia "háblame en español" i que, quan ella s'hi negava, l'agafava pel braç i li deia que hi estava obligada. Finalment, gràcies al fet que l'agent era requerit a l'entrada per més gent i la va deixar estar, la senyora va aconseguir tanda. Però, en haver de sortir per fer-se les fotos, es va trobar que el mateix individu no li permetia l'entrada. Ella, aleshores, va telefonar a un regidor de l'Ajuntament i la van deixar passar, però un cop a dins, just quan era a punt de ser atesa per una noia que l'entenia perfectament, una altra dona ho va impedir tot enviant-la a una taula on no hi havia cap funcionari. Allà s'hi va estar una bona estona veient com tothom li passava al davant, i, quan es va queixar, el funcionari que la va atendre li va exigir que li parlés en espanyol. Ella, naturalment, s'hi va negar i ell la va denunciar per manca de respecte a l'autoritat tot amenaçant-la que la suspendrien de feina i sou. Després li va dir que anés a l'oficina dels Mossos a denunciar que havia perdut el passaport i que, en acabat, tornés. Però quan ella li va demanar el número de placa i el de l'agent de la porta, s'ho va repensar i li va respondre: "Saps què, no vagis a fer la denúncia, perquè no et dono permís". La senyora Puig, en conseqüència, no va poder renovar el passaport.

Aquest és només un dels centenars de casos de catalanofòbia que es produeixen contínuament contra les persones de parla catalana i que, precisament perquè els agressors tenen l'empara d'un Estat no menys catalanofòbic, resten impunes. Quan el poder és més racista que els seus funcionaris, aquests se senten protegits per escarnir les víctimes. Tant se val que el racisme sigui de pigmentació o lingüístic, el racista és un covard que necessita cobertura per inflar-se i fer-se el milhomes. Sense la cobertura es desinfla com un globus i es retroba amb la seva trista i esperpèntica insignificança. Tanmateix, cal agrair-los que obrin els ulls a molta gent sobre la necessitat que té Catalunya de ser un Estat independent. Si ja és terrible viure sotmesos a un Estat antidemocràtic, encara ho és més viure sotmesos a un Estat racista.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ser o no ser, ho decidim nosaltres
Anònimus, 23/07/2016 a les 08:24
Interessant
+54
-0
Els primers catalanofobs som els catalans, que des de sempre hem abandonat la llengua, i per 'educació' hem canviat a l'estrangera. Encara ho fem, estic tip de veureu-ho al carrer. Amb tota la invasió demogràfica, si no fem res, al català li queden dos dies.
Deixem-nos de "racisme"!!
Anònim, 23/07/2016 a les 08:50
+6
-41
Això és DISCRIMINACIO lingüística anticonstitucional!!!!
Les coses pel seu nom!!!!
Deixem-nos de botiflers
Anònim, 23/07/2016 a les 12:01
+35
-0
Mira, el troll Anònim 8:50, que ens parla de la Constitució del seu país, Espanya,. Vés-te'n a Espanya, noi, allà t'acolliran amb els braços oberts com a tots els botiflers. Aquí diem les coses clar i català: racisme! Ja sabem que als racistes us cou que us diguin pel que sou, per això us ho diem. Així és que farmàcia i pomada, molta pomada.
La Constitució espanyola del 1978 tipifica que els ciutadans espanyols tenen l'obligació de saber i usar l'espanyol.
Blai, nacionalista català., 23/07/2016 a les 12:44
+36
-0
La policia estatal s'aferra en els punts de la Constitució que li convenen, els pocs que defensen Catalunya en prescindeixen olímpicament. Total, una lliçó més que ens demostra que si Catalunya roman confinada a l'estat espanyol, acabarà sent hispanitzada irremissiblement. N'hem de tocar el dos com més aviat millor. Secessió! Els motius nacionals, ètnics o identitaris primen sobre els prosaics o econòmics.
Obligació?
Anònim, 23/07/2016 a les 14:20
+32
-0
Els ciutadans espanyols tenen el deure de saber l'espanyol, i el dret -però no l'obligació, llevat de uns quants casos molt concrets a l'exèrcit- d'usar-lo. La Sra. Puig compleix el deure de saber-lo, atès que va entendre perfectament les explicacions dels funcionaris, i ha decidit no exercir el seu dret d'usar-lo (un dret, o és de lliure exercici o no és un dret). Tot perfectament legal.

Negar-se a renovar un passaport "por mis cojones", en canvi, podria entrar dins el que en el codi penal es coneix com a prevaricació, amb l'agreujant de discriminació per motius ètnics ". Ara, que confiar en la justícia espanyola per tal que se n'ocupi... amb menys fe es va al cel
Situacions on fer servir el català
Anònim, 23/07/2016 a les 18:54
+3
-0
0. Rodes de premsa , principalment a la capital de l'estat espanyol , ciutat oberta i cosmopolita com poques al món.
1. Ajuntaments i Cases Consistorials
2. Bancs i guinguetes financeres
3. Biblioteques I exposicions
4. Comissaries, duanes i punts estàtics o mòbils de reconeixement sistemàtic de documentació i verificació de dades i expedició de passaports i visats com consulats , ambaixades i CIEs diversos.
5. Correus, telègrafs i telèfons
6. Escoles (bressol i de brètols)
7. Estacions de trens, autocars i ferrocarrils de la Generalitat i els tranversals soterranis
8. Hospitals i Centres d’Atenció Primària i secundària
9. Jutjats amb especial esment pel personal togat
10. Museus i altres llocs de culte
11. Aeroports i ports marítims i de muntanya
12. Universitats i altres temples de la ciència i la sapiència.
I sobretot , i ara més que mai , a l’internet i a les xarxes socials i , com no , a Naciódigital.
Augment de l'anticatalanisme
Anònim, 27/07/2016 a les 14:05
+1
-15
I si deixessim les fòbies per als metges, psicòlegs i psiquiatres?
Les fòbies són malalties mentals i per tant no són imputables legalment, per això aquest concepte tan de moda confon tot el tema. Ho posa al mateix nivell que les aranyes i les altures.
El concepte de fòbia aplicada a una actitud "anti" (com l'antisemitisme, no semitofòbia) sembla que el va originar un psicoanalista nord-americà totalment desacreditat en la mateixa comunitat psicoanalítica, allà pels anys 60. Junt amb altres excentricitats totalment inassumibles que ja feien veure per on anaven els trets. Però la de la fòbia entesa d'una altre manera, tot i que em molt retard va ser adoptada per un altre personatge, també americà, que volia condemnar a la irracionalitat als qui mantenien aquestes tesis... però al mateix temps considerar-los punibles, aconseguint la quadratura del cercle.
Des d'aleshores la moda, adoptada pel políticament correcte, ha anat complicant tots els assumptes on s'ha ficat. L'única que existia abans era "xenofòbia" i tenia un altre significat, por als estrangers, pròpia d'alguns països del Tercer Món, sobretot asiàtics, i evidentment no responsable com a tal.
Resposta a l'autofòbic
Anònim, 28/07/2016 a les 10:59
+13
-0
Com li cou a l'Anònim 14:05 que el retratin ben retratat. Ell, com a botifler exacerbat que és, s'enrevenxina cada cop que algú denuncia la catalanofòbia. I és que ell és un autofòbic. Sent un odi ferotge contra si mateix i el seu país. Repugnant.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat
Carles Puigdemont durant la seva entrevista amb Jordi Évole | La Sexta
Oriol March | 10 comentaris
01/01/1970
El president de la Generalitat, en una entrevista al programa "Salvados" de La Sexta, assegura que el Parlament proclamarà la independència en cas de victòria del "sí" en l'1-O | Veu "poc probable" que els Mossos retirin urnes si hi ha 2.000 persones davant dels col·legis electorals
01/01/1970
En un comunicat, lamenten que el programa hagi demanat als seus oients que informin dels moviments dels cossos policials espanyols
La cancellera guanya a Martin Schulz, però obté el pitjor resultat de la CDU des del 1949 | Europa Press
Pep Martí
01/01/1970
L'actual cancellera guanya amb diferència el seu rival socialdemòcrata, Martin Schulz, però obté el pitjor resultat de la CDU des del 1949 | La xenòfoba Alternativa per Alemanya entra amb força al parlament alemany amb un 13% dels vots
Cospedal no ha cridat a files els espanyols per evitar l'1-O | Ministeri Defensa
01/01/1970
Els manifestants independentistes tampoc han robat armes a la Guàrdia Civil, ni Cospedal ha cridat a files a tots els espanyols per aturar l'1-O
La corredora de curses de muntanya Núria Picas, després de l'entrevista. | Josep M. Montaner
01/01/1970
La corredora de curses de muntanya, sempre compromesa amb la independència, no descarta tornar a competir pel primer lloc a l'Ultra Trail del Mont Blanc