Humoristán

«L'humor gràfic és testimoni de l'època i del lloc on apareix, molt més que altres gèneres, perquè s'adreça al públic més ampli possible, i utilitza els referents col·lectius com a font per a la broma»

| 18/06/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/06/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
José Luis Martín és més que un dels millors humoristes gràfics que hi ha hagut a Catalunya (si no coneixeu Quico el Progre –els dibuixos- o Oh Dios mío feu mal fet de no córrer a descobrir-los); sobretot és una de les persones fonamentals perquè aquest gènere, el de l'humor gràfic, sigui reconegut amb la dignitat que es mereix. Un gènere en el qual Catalunya és referent, tant pel nombre de creadors com per les publicacions, en català i en castellà, que s'hi han editat des del segle XIX fins ara.

L'última proesa de Martín es diu Humoristán, i és un museu virtual de l'humor gràfic: així, tan senzill i tan gegantí alhora. Un web que repassa amb exhaustivitat la llista de dibuixants d'humor de Catalunya i d'Espanya, des d'Apel·les Mestres a Aleix Saló, d'Òscar Nebreda a Benejam, o de Mingote a El Roto; és a dir, tota la història, tots els tons, totes les ideologies. Navegant pel web es poden recórrer els creadors, les publicacions i una selecció immensa de dibuixos. Martín no ho ha fet sol, és clar. A l'equip hi ha gent com Kap, Joan Manuel Soldevilla, Lluís Solà, Jordi Riera...i Josep Maria Cadena, un dels periodistes més veterans de Catalunya i amb més històries acumulades per explicar, algú en qui no sona cursi el tòpic de referent.

L'humor gràfic és testimoni de l'època i del lloc on apareix, molt més que altres gèneres, perquè s'adreça al públic més ampli possible, i utilitza els referents col·lectius com a font per a la broma. Per exemple, en els acudits polítics dels anys trenta hi surten més capellans i militars que als d'ara, i les vinyetes costumistes han passat dels pagesos i les bugaderes de fa 100 anys als porretes o els hipsters. Com que es tracta de coses per a riure, sentim la temptació de rebaixar-ne l'status, però acostar-se a Humoristán evidencia que la definició de museu de l'humor gràfic fa justícia no només al web, sinó a l'art que s'hi mostra.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Triar
Jove, 24/06/2016 a les 22:22
+0
-0
En l'humor, com en tots els altres temes, hi ha de tot.
N'hi ha d'intel·ligent, de gran qualitat, tendre, respectuós, divertit, optimista, humà, benintencionat. També n'hi ha de no tant i també n'hi ha de tot al contrari.
Com en tot, s'ha de saber triar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Manel Lucas
Periodista i guionista. Va néixer a Barcelona l’any 1963. Llicenciat en Periodisme i Història. Ha estat molts anys dedicat a la informació política, i ara en fa uns quants que va començar a parodiar-la a programes com Minoria Absoluta o Polònia. Ha treballat a diferents mitjans de comunicació, i ha escrit llibres com ERC: La llarga marxa o Sóc perico, i què!
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 21 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
01/01/1970
La parella de l'agressor, de 29 anys, ha estat trobada sense vida a l'interior d'un vehicle
Efectius dels bombers i de l'UME combatent les flames a contrarellotge | @subdeggob
01/01/1970
L'exèrcit ha desplegat efectius per ajudar a combatre el foc, que hauria estat provocat
Enric Juliana | Adrià Costa
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre